#diaES #EdusoDay2015 L’animació sociocultural a l’esfera pública. El reconeixement social de la professió

Avui és el dia internacional de l'Educació Social, i el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya ens anima a celebrar-ho amb el Carnaval de Blogs. 

Aquellas que me conocen ya saben que no soy educador social (ni animador sociocultural). Tampoco escribo demasiado. Ya sabeís a que me dedico: recupero, copio, reorganizo, reinterpreto, medio, remezclo, recreo, recombino, genero conexiones. I faig animació... Per això demano disculpes pel meu atreviment.

#FilosofiaSimple Organizate y lucha



Segur que l'Animació Sociocultural (ASC) existeix fa molt temps. Com a terme apareix en el nostre país durant els anys 60, prenent força progressivament i donant cobertura tant a pràctiques d'educació en el lleure, l'oci i la cultura com a les de l'educació d'adults i el desenvolupament comunitari.



Als 70 l'animació es practicava, preferentment de forma voluntària, sense una formació específica i sistemàtica. Als 80 i 90 es va veure impulsada pel creixement dels ajuntaments democràtics, que demanaven la participació d'agents vinculats a la transformació de la societat.



En aquell moment es va aconseguir un cert reconeixement social i formatiu. Al llarg dels anys l'animadora s'ha fet present l'esfera pública. Una fita significativa es produeix l'any 1991, en què es crea la carrera d'Educació Social que inclou els estudis d'animació sociocultural.


El 2011, es redefineixen les funcions i competències del tècnic superior en Animació Sociocultural regulades en 1995, que passa a denominar-se Tècnic Superior en Animació Sociocultural i Turística que amplia sensiblement les seves funcions i àmbits d'acció, augmenta les possibilitats d'ocupació, però complica encara més el seu reconeixement. En això estem.


És cert, que la figura està regulada per un contracte (normalment precari). L'accés a aquest lloc de treball sol tenir caràcter selectiu, basat en una qualificació reconeguda, les competències que demostra i el compromís amb les responsabilitats que ha d'assumir. Però no crec que la professió tingui el reconeixement que es mereix.


Segurament trobem animació a molts àmbits, hi ha moltes figures professionals (i voluntàries) que l'empren, però la paraula ASC no està de moda. 

Les professions es van construint històricament, alhora que reformulen l'experiència quotidiana i resignifiquen la realitat social. Tota professió depèn, en bona mesura, de la seva habilitat per mantenir la creença que les competències ofertes són necessàries a la població.

Segur que estem d'acord en què l'Animació Sociocultural és més necessària que mai. I són les pròpies animadores les que defineixen, construeixen, sostenen i legitimen les competències que cal mostrar per promoure el reconeixement social de la necessitat i pertinència de la seva tasca.

L'animació, per sort o per desgràcia, està en procés de construcció constant. A més, es troba exposada a les oscil·lacions polítiques amb incidència directa en els projectes socioculturals. La crisi-estafa no ajuda. L'animació turística ha augmentat l'ocupació, però no ha aportat més reconeixement ni estabilitat.

Fas animació? Vols més reconeixement? Crec que l'animadora sociocultural creu en la bondat de l'organització no només pels demés, si no per si mateixa. Per tal de promoure el seu reconeixement s'han fet diversos intents fallits d'organitzar-se, justament per aplegar i defensar els interessos d'aquest sector i d'aquestes professionals. Dic això, sense menysprear els esforços i la gran feina de la CASC_CAT (Coordinadora per l'Animació Sociocultural de Catalunya), dels nodes més propers de la RIA (Red Iberoamericana de Animació) i del propi CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya).

Si volem reconeixement cal que les professionals de l'Animació és reconeguin a si mateixes com a col·lectiu. Cal organitzar-se per tal de recuperar el discurs i la pràctica de l'ASC com a recurs òptim per enfortir i atendre moltes de les necessitats i potències socioculturals presents.


#FilosofiaSimple Organizate y lucha

Que passis un molt bon dia 2 d'octubre!

Us convido a participar als actes que organitza el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya. Aquí pots descarregar-te el programa.





La iniciativa del Carnaval de Blogs va néixer fa dos anys. L’any 2013 vam tractar el tema No deixaria mai de ser educador/a social perquè... i hi van participar 17 blogs. L’any 2014, el tema a tractar va ser L’Educador/a social neix o es fa?, amb 25 articles.

Aquest és el llistat amb tots els articles. Us animem a llegir-los i a fer-hi els vostres comentaris:


Si vau participar al Carnaval 2015 i no us trobeu al llistat, si us plau, feu-nos-ho saber al correucomunicacio@ceesc.cat o als comentaris de d’aquesta entrada.

Comentaris