Participo a l’escola! (I jo sense assabentar-me’n)

Tendim a identificar la participació dels pares a l'escola amb l'AMPA i el Consell Escolar, però aquests espais, lluny de suposar una eina de gestió democràtica, s’han convertit en estructures de representació formal.

La participació es pot donar de formes molt diverses i el que hem d’esbrinar és on i com es du a terme.

Rosalina Alcalde | El diari de l'educació


Hi ha una idea que es repeteix sobre el tema de la participació de les famílies a l’escola: els pares i les mares ens hi impliquem poc i això es un indicador del poc interès que tenim en l’educació dels nostres fills.  Segurament no n’hi ha per tant.  Però el cert és que, de tant repetir aquest mantra, ens hem  acabat creient que veritablement és així, que som uns pares dolentíssims.  No serà que ens veiem pitjor del que som?  Com és que hem assumit aquesta visió negativa de la nostra relació amb l’escola?
Des del meu punt de vista, una part de l’explicació rau en el fet que com a pares no tenim clar què es participar. I  en realitat fem un munt de coses que ningú veu. La invisibilització i falta de reconeixement de totes aquestes tasques ha portat  les famílies a menysprear la seva aportació  i la relació amb l’escola.  I això és així perquè no som capaços de percebre la capacitat que realment tenim d’incidir i intervenir en l’escola dels fills.
Per exemple, quan una família assisteix a les reunions a l’AMPA o participa en el Consell Escolar, sembla evident que s’està donat una forta participació i implicació. Quan una família assisteix a les reunions amb el professorat, també. Ara bé, quan els pares llegeixen l’acta de l’AMPA, estan participant? Si paguen la quota de l’AMPA, encara que no vagin a les reunions, és participació? Quan a la sortida de l’escola es queden i comparteixen inquietuds sobre el centre i els infants amb altres pares, estan participant? Els grups de whatsapp de pares són una forma de participació? Quan els pares acompanyen els seus fills a la biblioteca de l’escola per treure un llibre, és participació? I quan van a les festes o porten el que els professors demanen a les famílies per fer alguna activitat?
Aquest tipus de dubtes reflecteixen que la participació es pot donar de formes molt diverses i el que hem d’esbrinar és on i com es du a terme.
Tendim a identificar la participació amb la participació política en el òrgans més institucionalitzats de l’escola: AMPA i Consell Escolar. Encara que aquests espais, lluny de suposar una eina de gestió democràtica s’han convertit en estructures de representació formal on les funcions es basen en procediments informatius o consultius, controlades, en la majoria dels casos, pels equips directius i limitats normativament. En general, no acostumen a ser espais gaires motivadors per als pares.
Tammateix, hi ha un  segon espai clau de participació menys visible: el relacional. On hi tenen cabuda totes aquelles accions i relacions que contribueixen a la construcció consensuada de valors, interessos i motivacions col·lectives, fomentant la cohesió i la integració social a l’escola: les reunions amb el professorat, el suport entre les famílies, l’intercanvi d’informació, el recolzament a les activitats proposades pels centres i els tutors, les conversacions informals diàries amb el personal del centre (docents, menjador, extraescolars, etc.), les converses amb d’altres pares i mares, la participació a  Facebook /blogs/ whatsapp de la classe del  fill, etc. La motivació per participar en aquests espais acostuma a ser major per diversos motius: perquè es percep un major efecte en els propis fills i filles, i perquè aporten recursos clau i satisfacció personal.
Pot ser és hora de donar visibilitat a aquestes activitats, de potenciar-les  i reconèixer-les.La  dimensió relacional de la participació té un gran potencial per al desenvolupament de  la dimensió política i de la implicació de les famílies en aquells espais de decisió i gestió de l’escola.

Comentaris