Marxa de la dignitat

Marchas de la dignidadPA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT PER A TOTS I TOTES!LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!



MANIFEST CATALUNYA


Ens trobem davant d’un moment absolutament límit. L’atur, la precarietat, la pobresa, la repressió i les polítiques retrògrades, entre molts altres motius, ens posicionen en un moment de màxima alerta que necessita que tots i totes ens mobilitzem per recuperar els nostres drets i revertir la situació de manera contundent.
La situació demana una resposta col·lectiva de la classe treballadora, de la ciutadania en general i de tots i cadascun dels pobles que dia rere dia veuen com els seus drets s’esvaeixen sota governs corruptes que com el del PPSOE o el de CiU, en el nostre cas, dediquen els seus esforços a aplicar polítiques antisocials que retallen i empobreixen les nostres vides amb el fi de complaure les institucions que conformen la Troika com l’FMI, la UE i el BCE. Polítiques que es veuen condicionades per un deute il·legítim, adquirit pels governs amb el BCE i la banca alemanya i francesa amb l’únic objectiu de salvar la banca. Els interessos d’aquest deute, suposen el desmantellament de la sanitat pública, de l’ensenyament, de la llei de dependència i de tot el conjunt de les ajudes socials.
A Catalunya, som més de 800 mil aturats, i així mateix els llocs de treball van acompanyats de la precarietat en la seva major part i no permeten sortir, en molts casos, de la pobresa, la qual creix dia a dia mentre uns pocs veuen com augmenta la seva riquesa. El 65% dels aturats han vist ja esgotades les seves prestacions socials, la qual cosa significa que aproximadament 90 mil famílies es troben ja sense cap tipus d’ingrés.
A més, les últimes reformes laborals han suposat un nou atac als treballadors i treballadores com també a les organitzacions sindicals, facilitant, encara més, els acomiadaments, i provocant més retrocessos en les conquestes socials i laborals assolides amb tants anys de lluita i patiment. Precarietat, subcontractació, disminució dels salaris… són algunes de les conseqüències més sagnants d’aquestes reformes. D’altra banda, la violència estructural s’ha imposat als centres de treball, mitjançant la por i les represàlies i amb la voluntat d’aturar qualsevol protesta i possibilitat d’organització per part dels treballadors i treballadores.
Tot i així, resistim, i les respostes socials davant la conjuntura es succeeixen dia rere dia amb lluites de treballadors i treballadores d’empreses com Panrico sent un gran exemple i havent dut a terme la vaga més llarga dels últims anys a Catalunya; d’Alstom, de Cosmocaixa, d’HP, de TMB, de TV3; com també en els sectors públics, com la sanitat i l’ensenyament, que han donat respostes contundents davant les mesures i les lleis aplicades amb la voluntat de desmantellar un sistema públic i de qualitat, com és el cas de la Llei Wert , la qual suposa a més, un atac directe a la nostra cultura i la nostra llengua i la LEC la qual avança en la privatització de l’ensenyament i s’allunya de la seva laïcitat. La mobilització, dóna fruits, com demostren les lluites dels treballadors i treballadores de recollida d’escombraries de Madrid i Alacant entre d’altres, la lluita veïnal de Gamonal, de la marea blanca contra la privatització dels hospitals a Madrid.
Els desallotjaments d’habitatges han continuat sense interrupció, tot i el rebuig social i els forts moviments de solidaritat veïnal que la PAH i altres col·lectius han canalitzat i organitzat; milers de famílies continuen quedant-se al carrer mitjançant pràctiques absolutament inhumanes, fruit de la fam insaciable dels bancs i de les grans promotores immobiliàries. Així doncs, l’expropiació d’habitatges i els lloguers socials són encara un objectiu de lluita per assolir.
La situació es veu, encara més, agreujada quan les conseqüències d’aquest sistema injust, que ens maltracta i ens reprimeix, recau sobre col·lectius més vulnerabilitzats com: la dona, els infants, els joves, els immigrants o les persones grans, receptors directes del càstig que suposa aquesta crisi que a hores d’ara tenim més que clar que és una estafa. La desigualtat, és escandalosa i intolerable, el dret de les persones a una vida digna, ha d’estar assegurat: s’ha de garantir l’habitatge, els subministraments d’aigua i energia, pensions adequades, com també una Renda Garantida que permeti cobrir com a mínim les necessitats bàsiques.
El poble de Catalunya, s’ha mobilitzat en contra de les polítiques del PPSOE com també de CiU que amb el suport d’ERC, és còmplice directe impulsant i inspirant retallades en tots els sectors com també les privatitzacions dels drets socials en general.
La majoria de la població, rebutja i no se sent identificada amb un sistema que aplica mesures criminals, que defensa i deixa impunes els abusos policials, que vol aplicar lleis repressores com la llei mordassa o la contrareforma de la llei de l’avortament, la qual suposa un retrocés vergonyós i inadmissible en els drets de la dona.
El nostre poble no se sent identificat amb un sistema basat en la desigualtat, la misèria i la submissió. No se sent identificat amb uns governs que retallen drets fonamentals mentre inverteixen milers de milions en armament i en mesures repressores.
El poble català no se sent identificat amb un Estat espanyol que s’empara en una Constitució que no garanteixen l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.
La MARXA DE LA DIGNITAT vol recollir totes i cadascuna de les reivindicacions i lluites del nostre país i, per tal d’aconseguir-ho, ens plantegem articular un moviment col·lectiu i amb continuïtat que defensi amb contundència els següents objectius:
  •  Dir NO al pagament d’un deute il·legítim, enfrontant-nos a la banca europea (BCE, UE)
  • Acabar amb l’atur, la precarietat mitjançant el repartiment del treball i la riquesa.
  • Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades com també de les reformes laborals.
  • Garantir feina, educació, sanitat, aliment, l’habitatge i les pensions dignes per a totes les persones sigui quina sigui la seva procedència. Així com també una renda garantida de ciutadania.
  • Combatre la repressió, la impunitat i els abusos policials.
  • Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets com el de decidir sobre el seu propi cos. Diem NO a la contrareforma de la lli de l’avortament d’en Gallardón.
  • Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU; els governs fidels a la Troika. Que se’n vagin TOTS!
  • Garantir l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.

PA, TREBALL, SOSTRE I DIGNITAT PER A TOTS I TOTES!
LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!

Comentaris