'Desobeirem cada dia, creant xarxes de suport mutu, fent caixes de resistència, practicant avortaments il·legals'


El col·lectiu feminista Justa Revolta reflexiona a La Drecera al voltant de l'aprovació de l'avantprojecte de 'Llei de Protecció de la vida del concebut i de les dones embarassades'


I mentre no sigui així desobeirem cada dia, creant xarxes de suport mutu, fent caixes de resistència, practicant avortaments il·legals. Arribarem fins on faci falta perquè n’estem fartes i fa molt temps que hem perdut la por. Sortirem al carrer per combatre aquesta ofensiva capitalista, patriarcal i catòlica. Continuarem endavant amb aquest lluita històrica, per un avortament lliure i gratuït. I desobeirem.





La nostra lluita és hereva de la que van emprendre les bruixes del segle XVII, de les reunions clandestines dels barris per assessorar-se en matèria sexual i familiar dels anys 70 i de totes aquelles que han subvertit la llei practicant avortaments il·legals, posant en risc les pròpies vides.

El passat 20 de desembre, el Consell de Ministres, aprovant l’avantprojecte de “Llei de Protecció de la vida del concebut i de les dones embarassades” ens va donar motius per mobilitzar-nos un cop més. Ens trobem davant una llei de supòsits rígida, que no contempla excepcions, un retrocés històric envers els drets sexuals i reproductius i anul·la el dret al propi cos. Les dones només podran exercir el dret a l’avortament atenint-se a dos supòsits clarament restrictius: si es posa en perill la salut greu física o psíquica de l’embarassada (fins les 22 primeres setmanes) : quedant pendent de determinar els criteris que catalogaran la seva gravetat ; o en cas de violació (durant les 12 primeres setmanes). Respecte la llei de 1985 s’ha eliminat el tercer supòsit d’aquella llei, queda subjecte a que consideri un perill psíquic per la dona, requerint un informe mèdic que avali una anomalia greu del fetus. Aquella dona que opti per interrompre el seu embaràs necessitarà que dos metges (d’unitats hospitalàries diferents) acreditin sota dictamen que la salut mental o física “realment” corre perill. En cas de violació s’haurà de realitzar una denúncia prèvia per atendre’ls aquest supòsit.

Des de Justa Revolta considerem que l’establiment i enduriment d’aquests dos supòsits esdevé una prohibició encoberta de l’avortament. Observem com la llei exclou el 94% dels avortaments que es practiquen actualment. Per altra banda, sotmet a la dona a una “odissea” de requisits burocràtics, amb un elevat cost emocional i econòmic. A més a més, s’allarga el “període de reflexió” anterior a la intervenció, augmentant de tres a set dies, fent de l’espera una situació més dolorosa. Un temps d’espera que posa en dubte la capacitat de decisió de les dones envers les nostres vides i el nostre futur.

Així doncs, els motius pels quals ens oposem frontalment a aquesta llei son clars:

Anul·la el dret a decidir de les dones sobre el propi cos i la seva maternitat. Infantilitza a les dones, considera que no som capaces de decidir sobre la nostra vida i el nostre futur. Ens nega la capacitat com a subjectes autònomes i conscients de les pròpies vides. Ens sotmet a uns interessos econòmics i polítics. El control de la vida passa a ser voluntat i poder de l’Estat.

Suposa un retrocés històric en la lluita pels drets sexuals i reproductius de les dones. L’expropiació d’aquests drets ha estat el principal interès del sistema Capitalista; sent una eina fonamental per garantir l’acumulació primitiva de la reproducció social, institucionalitzant la subordinació de les dones a aquest treball.

Es tracta d’una llei classista. Les dones que tinguin diners seguiran avortant clíniques privades de confiança, viatjant a l’estranger, etc. mentre les dones de classe obrera serem qui ho haurem de fer de forma clandestina en condicions precàries. Posant en risc la pròpia vida en pitjors condicions de salut i havent de suportar el tabú, estigma i risc social que suposa actuar fora de la llei.

Perquè condiciona la nostra vida i ens obliga a ser mares en unes condicions precàries. En tot plegat opera un discurs absolutament contradictori. Per un cantó es limita el dret a l’avortament, però per l’altra no es protegeix ni la vida ni la maternitat. Es retallen els drets socials i es degraden les nostres condicions de vida, a la vegada, que se'ns imposa la maternitat, no com a opció sinó com a obligació. Considerem també que reforça la responsabilització única i exclusiva de les dones de classe treballadora envers la cura i benestar de la família i els infants, en el marc de la família tradicional.

Perquè es segueix penalitzant l'avortament. L'avortament segueix penalitzat per als i les professionals que els practiquin fora del què estableix la llei, així com per aquelles clíniques que decideixin utilitzar la publicitat per tal de donar-se a conèixer, condemnant-les a la clandestinitat.

Perquè converteix a l'Estat espanyol amb un dels únics estats de la Unió Europea que neguen el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs a les dones. L'estat espanyol, juntament amb Polònia i Itàlia són els estats amb polítiques més restrictives sobre l'avortament i, com ja ha afirmat l’OMS, les polítiques restrictives són aquelles que afavoreixen el major nombre d’avortaments insegurs.

La nostra postura envers la llei és clara i per això reivindiquem:

El dret a les dones a decidir; el reconeixement de les dones com a subjectes capaços de prendre les pròpies decisions. Aquest reconeixement implica que l’Estat tingui la obligació de garantir els recursos i serveis necessaris per garantir l’avortament com a un acte mèdic més, inclòs dins de la xarxa de serveis sanitaris públics. Per tant, lluitarem perquè l’accés sigui universal i igualitari, i per garantir així unes condicions sanitàries adequades per totes les dones que vulguin avortar. Vinculant aquesta a la reivindicació d’una sexualitat lliure i responsable. Responsable en relació al dret de a rebre formació i informació sobre drets i salut sexual i efectiva a tots els nivells d’ensenyament i que els mètodes anticonceptius siguin gratuïts i a l’abast de tothom.

I mentre no sigui així desobeirem cada dia, creant xarxes de suport mutu, fent caixes de resistència, practicant avortaments il·legals. Arribarem fins on faci falta perquè n’estem fartes i fa molt temps que hem perdut la por. Sortirem al carrer per combatre aquesta ofensiva capitalista, patriarcal i catòlica. Continuarem endavant amb aquest lluita històrica, per un avortament lliure i gratuït. I desobeirem.

Comentaris