Educar i aprendre a l'esplai


Més enllà de la vivència familiar, les experiències més significatives en l’itinerari vital de les persones acostumen a produir-se en el temps de lleure. Això és així, d’una manera especial, en les etapes de la infància, l’adolescència i la joventut. La paradoxa és que, malgrat això, les polítiques públiques i els recursos educatius estan essencialment enfocats a l’escola i l’educació reglada mentre que el lleure és, fonamentalment, un espai regit pel mercat.



Fes la prova, pregunta en el teu entorn. Què és allò que t’ha marcat més en la vida? Quines experiències han estat més significatives en el teu itinerari personal? Amb tota probabilitat, bona part s’hauran produït en espais del temps de lleure. Malgrat aquestes evidències, la societat centra tot l’esforç educatiu, en termes de polítiques, recursos i metodologies, en el temps escolar. Mentrestant, és el mercat i la seva lògica allò que decideix el que passa en el temps de lleure, amb la qual cosa aquest temps, lluny d’aportar la seva potencialitat educativa per als infants, es converteix bàsicament en un espai de consum i al servei de les indústries construïdes entorn de l’oci.

LES BONES NOTÍCIES
Tenim però, tres bones notícies. La primera és que, avui, tota la comunitat educativa està d’acord en què l’educació no es pot delegar en exclusiva a l’escola i que el temps educatiu ni comença ni s’acaba amb el temps escolar. La segona és que la legislació més recent del nostre país –l’Estatut (2006),1 la Llei d’educació (2009) i la Llei d’infància (2010)– ha reconegut l’educació en el lleure com un dret, el caràcter educatiu de les activitats de lleure i l’obligació dels poders públics de garantir l’equitat en el seu accés. La tercera és que, afortunadament, a Catalunya disposem de tradició i d’un ampli ventall d’entitats i organitzacions compromeses amb l’educació en el lleure d’infants i adolescents i milers de joves que hi participen com a monitors o caps en els seus esplais o agrupaments.

El temps de lleure proporciona unes oportunitats educatives que el fan especialment indicat. El que s’exposa a continuació vol destacar alguns dels valors específics dels centres d’esplai.

CINC VIRTUTS DE L’ESPLAI COM A ESPAI EDUCATIU
Des del punt de vista metodològic, voldria assenyalar cinc avantatges que proporciona l’esplai.
L’horari. Els centres d’esplai funcionen els caps de setmana, durant les vacances escolars i, en molts casos, a les tardes, entre l’escola i l’hora de sopar. Això vol dir que permet fer excursions de diversos dies, colònies i campaments, participar en el cicle festiu i d’activitats comunitàries...

• La voluntarietat i el caràcter lúdic. Anar a un centre d’esplai no és obligatori. S’hi va perquè s’hi vol anar. Això és molt important perquè, des del punt de vista educatiu, el noi i la noia prenen una posició de protagonisme i corresponsabilitat. Per altra banda, el caràcter lúdic de moltes de les seves activitats reforça els aprenentatges i valors als quals va associat.

• Programació flexible i connexió amb l’entorn. L’esplai no està subjecte al compliment d’un currículum de continguts predeterminat. En conseqüència, els objectius educatius es poden assolir amb activitats diverses que es programen cada any en raó del grup de nois i noies, dels seus interessos i característiques i de l’entorn canviant.

• La valoració dels infants. A diferència de l’escola, la valoració dels infants i adolescents en l’eai de lleure no ve donada pel rendiment acadèmic. Es valora els nois i noies més aviat per qui són, el que fan, com creixen, què aporten al grup i com es relacionen amb els altres.

• La figura del monitor. Des del punt de vista educatiu, la figura del monitor és molt interessant. Es tracta d’una persona, sovint jove, que es troba a mitja distància entre la proximitat de l’igual i la distància de l’autoritat institucional de l’adult. És com un “germà gran” amb criteri educatiu.

CINC ACCENTS EDUCATIUS I D’APRENENTATGE DE L’ESPLAI
A l’esplai s’hi educa i també s’hi aprenen coses. Voldria destacar aquí cinc accents que es treballen especialment:

• Natura i educació ambiental. El temps de lleure afavoreix el coneixement de l’entorn natural i l’educació ambiental. Les Excursions, les colònies, rutes i campaments permeten fer un itinerari de coneixement del divers paisatge natural i humà del país. Els nois i noies l’estimaran i el cuidaran per sempre.

• La cultura, la llengua i les festes populars. La participació a l’esplai és el canal per a molts nois i noies per conèixer i participar en el cicle festiu, els esdeveniments culturals i les tradicions populars del seu entorn. Per a moltes famílies nouvingudes, és un extraordinari vehicle d’integració en una nova identitat cultural i lingüística.

• Aprendre a conviure, a participar, a ser ciutadà. A l’esplai, el grup és l’espai d’aprenentatge en la vida col•lectiva. Està farcit d’experiències de relació, de convivència i de descoberta de la diversitat. En el grup, els nois i noies aprenen a dialogar, a escoltar, a proposar, a prendre decisions, a resoldre conflictes, a assumir responsabilitats, a ocupar-se dels altres. L’esplai és una autèntica escola de ciutadania, no acadèmica, viscuda i, per tant, interioritzada.

• Un lleure no consumista. L’esplai i l’educació en el lleure cerca la felicitat i el benestar en el ser i el viure més que en el tenir i el comprar. En la vivència basada en el compartir, en l’autosuperació i en el valor de l’esforç per assolir les fites proposades. Un lleure divertit on es dóna valor a l’estimació i el respecte als altres, als aspectos emocionals. També a l’estètica i la bellesa.

• Habilitats personals i socials. El lleure és un espai d’aprenentatge d’habilitats personals i socials. Els nois aprenen a planificar, a organitzar-se, a treballar en equip, a marcar objectius i a definir els recursos per fer-los possibles. A conèixer i analitzar l’entorn i les seves possibilitats. A avaluar. També a expressar-se en públic, a estructurar els raonaments, a gestionar les emocions, a relacionar-se amb l’entorn. En definitiva,habilitats socials, personals i relacionals que els preparen per a la vida emocional, social i professional.

EL LLEURE DINS L’ESTRATÈGIAEDUCATIVA DEL PAÍS
Amb un marc legal construït, que atorga drets a la infància i reconeix el caràcter educatiu de les activitats de lleure, amb l’experiència contrastada de la utilitat d’experiències com els centres d’esplai, toca ara, i més en temps de crisi, que les polítiques públiques integrin l’educació en el lleure dins l’estratègia educativa del país.



NOTES
1. Estatut de Catalunya 2006, art. 44.3. Llei d’educació de 12/2009, cap. VI. Educació en el lleure. Llei de drets i oportunitats
en la infància i l’adolescència de 14/2010, art.57.
2. Els centres d’esplai, ara i aquí. Barcelona: Fundació Catalana de l’Esplai, 2009.

Comentaris