Tallers de futur - El demà passat

És una reunió en la qual un grup de persones (entre cinc i quaranta) dissenyen un aspecte de la realitat, tal com els agradaria que fos, sense considerar les dificultats immediates. 

Els tallers per decidir el futur (almenys dues jornades) són una tècnica dinàmica que permet passar de l'expressió de dificultats i del malestar a una fase de utopia creativa per destapar projectes secrets. Aquest mètode permet, d'una banda, que broti la paraula silenciada i, d'altra, la confrontació d'idees entre els diferents participants d'un projecte, amb la finalitat de construir junts les solucions per al futur. 

Serveix per

Millorar l'habilitat grupal per analitzar i fer canvis, imaginar futurs desitjables i enfortir el sentiment de grup. Facilitar el desenvolupament de la creativitat del grup per al disseny de projectes. 


Descripció

Es tracta d'un procés on els participants desenvolupen totes les potencialitats grupals per imanginar escenaris desitjables, abordar propostes de millora i canvis sobre un tema d'interès comú. 



Passos a seguir 

Fase de preparació: Planificació i reunions preparatòries. Definició dels participants. 

Establiment de les regles del joc, elecció de tema o de temes per abordar al taller (utilitzant tècniques d'expressió i de plasmació d'idees): el barri, la participació ciutadana, l'equip d'animadores, els mètodes pedagògics, etc. 


Fase de crítica: a partir de experiències personals, es destaquen els defectes o problemes que perceben respecte al tema escollit, usant targetes. Es poden comentar els diferents aspectes que vagin sortint en treball de petits grups, treballant amb targetes, collages i altres tècniques. Al final se seleccionen els problemes que es considerin essencials. 


Què ens impedeix viure millor al barri? Escollim una pregunta envers la que esperem obtenir reaccions en l'assemblea. Cada assistent pot escriure, en els post-it, les seves observacions sobre el que no funciona o el que es pot millorar en el barri. Les observacions han de ser formulades mitjançant una frase curta i negativa: "falta tal cosa o tal altra, no hi ha allò ..." 

Tota idea és bona. És millor tenir moltes idees. La formulació ha de ser breu. Una idea per cada paper. No es pot interrompre als altres. Utilitzeu les idees dels altres per no feu comentaris sobre elles. Feu abstracció dels problemes pràctics. Està prohibit fer comentaris sobre els punts crítics dels altres. 

A mesura que es recullen les observacions anotades en la targeta, aquestes seran barrejades per mantenir l'anonimat i el seu contingut llegit en veu alta abans de ser enganxades sobre grans murals.

Quan la marea crítica es calma, els participants desentranyen els grans temes que es plantegen més sovint i amb més força en les observacions acumulades. Els missatges escrits seran classificats i els participants realitzaran una síntesi negativa en petits grups en forma de frases negatives, a la manera d'eslògans. 


Fase d'imaginació: es tracta d'invertir positivament les crítiques plantejades (procurant no limitar la seva imaginació encara que aquesta sigui desgavellada), amb la visió posada en les possibilitats i en les potencialitats de les persones i la comunitat. Es busquen escenaris desitjables i propostes per al canvi, usant també targetes i tècniques d'expressió. 

Aquest temps es consagra a somiar: els participants emeten proposicions de l'ideal que ells imaginen per a la seva realitat, sense censura d'ordre pràctic. Les idees també són classificades per temes. 

En un primer moment d'aquesta fase imaginativa consisteix a transformar en positives els eslògans negatius. Cal prendre consciència que hi ha poca distància entre el negatiu i el positiu. 

EXEMPLE: 

- Versió negativa: "No hi ha llocs on les persones de totes les edats i cultures, puguin trobar al voltant de diferents activitats (artístiques, culturals, associatives, etc.)
- Versió positiva: "Hi ha un lloc de trobada on les persones del barri poden compartir diferents activitats i idees i habilitats de cadascú" 

Aquesta fase té per objecte buscar i posar en comú les idees per posar remei a les observacions recollides durant la fase crítica. A partir de les frases positives dels participants són cridats a deixar volar la imaginació. No hi ha obstacle material, ni de diners, ni de temps! Es somien situacions ideals, s'anoten, novament, en les targetes, es llegeixen a totes i es reagrupen en formular els temes dominants. 


En petits grups, i a partir de les idees reagrupades per temes, els participants descriuen la situació ideal que desitgen. L'elaboració d'una frase utòpica és la part més creativa i més important d'aquesta fase. S'acaba amb la presentació al conjunt dels participants de les diferents imatges del futur ideal que es voldria realitzar. Per exemple, "Creació d'un casal del barri equipat de diverses sales per practicar diverses activitats. Que sigui un lloc de trobada simplement: per associacions, per guardar els nens amb personal especialitzat, per poder realitzar projectes en comú, per a festes i espectacles. que es troben les activitats següents: informàtica, alfabetització, suport escolar, cuina, panells per a anuncis i intercanvi de serveis, sala de lectura de diaris i de xerrada i espais apra assessorar per resoldre problemes (jurídics, socials, d'ocupació, papers, hipoteques , ...), una cafeteria, etc. 

Fase de realització: es tracta de portar al pla de la realitat (és necessari tornar al principi de realitat) el que s'ha ideat en la fase d'imaginació, pensant què es podria desenvolupar exactament, amb quins mètodes, en quin temps, amb quins recursos, pensant en persones que el podrien fer, a la distribució de tasques ... Les idees són adaptades per a permetre la seva realització. 

S'exposen les idees, s'elaboren noves idees a la vista de les anteriors (per associació, combinació, desenvolupament, inversió, ...), es graduen les idees segons la seva possibilitat de realització (el que poden fer-se ja, el que es pot fer si es donen determinats passos ne certes condicions, allò que per ara no es pot aconseguir però que serveix de nord per al treball col · lectiu). Escollir o definir les prioritats és una primera proba. 


Passar a la concreció o a la realització és difícil. S'utilitza la metodologia de projecte per facilitar l'exercici (QÜESTIONS D'ANDER-EGG): que es vol fer a curt, mig, llarg termini, les persones implicades, els medis disponibles, recolzaments, persones-recurs, obstacles, calendari de posada en marxa.

Al final d'aquest taller els participants es distribueixen al voltant de temes prioritaris i es tornen a trobar per grups. 

Amb això comença una nova etapa amb l'objectiu de donar vida progressivament als diferents temes. Però això, ja és una altra història. 

Recomanacions 

En la fase crítica es pot recórrer a exposar aspectes positius i negatius, deixant per a la fase d'imaginació el desenvolupament d'idees i potencialitats. 

En la fase de imaginació, es pot plantejar com veuen que serà una situació a X anys vista, en el millor i els pitjors dels casos (visions de futur, per al diagnòstic grupal). 

S'utilitza freqüentment el recurs a la pluja d'idees, aportacions per tarjetes o Phillips 6-6 i d'altres tècniques d'estimulació d'una visió creativa davant dels reptes i els problemes. 

La separació en fases, més crítica, més positiva, té l'efecte d'ajudar a organitzar el discurs i a concretar les idees. 


Fonts

ESCUDERO, J. (2004): Análisis de la realidad local. Técnicas y métodos de investigación desde la Animación Sociocultural. Narcea. Madrid. 

SEIFERT, M. I altres (2000): La torre de Babel: propuestas y métodos de educación ambiental a través de Europa. GEA. Valladolid.

Comentaris