Valoració de la I Trobada de coeducació: “Coeduquem el present per canviar el futur – Afectivitat i sexualitat”

Molt camí per fer! Rosa Raja

Fa poc temps una amiga meva em va comentar una anècdota que va viure el seu fill Marc en una classe de 2n de batxillerat. És l’únic noi de la classe i la professora es dirigia a l’alumnat en femení: “Totes juntes farem el treball”, en Marc va aixecar la mà i, visiblement contrariat, va preguntar: “Jo també?”. Aquest cas és una anècdota. A la vida quotidiana i a les aules s’acostuma a parlar en masculí, no donem importància al llenguatge; per tant, les dones i les nenes no existim. Si el Marc fos la Maria, segurament ella no hauria aixecat la mà en una classe plena de nois.
 
El passat 21 de gener vaig assistir a la I Trobada de coeducació “Coeduquem el present per canviar el futur – Afectivitat i sexualitat”, a l’ICE de Barcelona. En aquesta jornada la professora Rosa Sanchis ens va fer reflexionar d’una manera dinàmica i participativa sobre l’educació sexual a l’escola. És cert que els homes són més sexuals que les dones? Sentir una mica de gelosia és senyal que la teva parella t’importa? Aquestes van ser algunes qüestions plantejades, i vam descobrir que les respostes les tenim nosaltres però també els i les nostres alumnes; cal fer-se preguntes. Nosaltres som persones que eduquem però també podem aprendre molt del nostre alumnat, esbrinar quins són els seus interessos, els seus mites sexuals, crear espais de reflexió i crítica. Cal parlar de la sexualitat a les aules i fer ús de les noves tecnologies, el llenguatge audiovisual, les xarxes són una manera de compartir el coneixement i crear consciència en temes de desigualtats de gènere i sexualitat al nostre jovent.
D’altra banda, la Marina Subirats, en la seva conferència “Com eduquem les masculinitats dels primers anys de vida”, ens ofereix una reflexió sobre els trets masculins i els femenins que s’aprenen des de la infantesa. Em va cridar l’atenció el fet que és habitual “exigir” als nens que siguin valents, que no plorin i que no actuïn com una nena, i que l’aprenentatge d’aquests valors o comportaments siguin un veritable esforç per a ells. També vaig adonar-me que hi ha valors femenins i valors masculins. Als nois els “tallem” la capacitat d’empatia o de compassió, no poden demostrar que tenen por; en canvi, les noies han de ser generoses, no cal que siguin valentes.
L’escola ha de ser un mitjà per fer canvis, cal fer més accions i incloure la coeducació com un projecte de centre. S’ha de vetllar per la igualtat d’oportunitats, fer un ús no discriminatori dels espais, reconèixer el saber de les dones al llarg de la història, proporcionar materials igualitaris, vigilar el llenguatge, evitar els estereotips sexistes...
Hagués estat un gest de generositat que el Marc no hagués dit res aquell dia a la professora, en una aula plena de noies. Encara queda molt camí per fer.
Rosa Maria Raja
Professora del Departament de Serveis Socioculturals i a la Comunitat
Institut Ribot i Serra, de Sabadell
Vídeo de la jornada: http://conc.ccoo.cat/ensenyament/secretaries/dona/index.htm

Comentaris