Educació infantil: entre significació i menyspreu

Cada cop són més les evidències que demostren la gran significació de l’e­ducació de 0 a 6 anys, i en especial els primers tres anys, per a l’activació i desenvolupament futur de la persona.

Font: Joan Subirats a Faves comptades


Una persona de la rellevància mundial del professor de la UPF Gosta Esping Andersen ha publicat nombrosos estudis en què demostra les enormes conseqüències que té per a una comunitat, per a un país, el fet que els infants gaudeixin de l’atenció i els impulsos necessaris per assolir les bases que li permetran ser una persona formada i capaç d’afrontar els reptes cada cop més exigents d’una societat com aquella en què estem entrant. Els estudis d’Esping Andersen i els informes PISA ens parlen de la gran importància de la família en els processos formatius dels nens i nenes. Anteriorment, l’informe Coleman, als Estats Units, havia demostrat de manera contundent el mateix, la significació de la família i l’entorn en l’educació, per sobre del que representava el fet d’anar a una o altra escola. Recordo encara la frase de Bertrand Russell en la seva autobiografia, quan deia que “als 9 anys vaig interrompre la meva educació per anar a l’escola”. Tenir només quatre mesos de permís maternal, no disposar d’escoles infantils de qualitat, haver de deixar l’infant amb els avis o amb una mainadera, acaba tenint impactes molt rellevants en les oportunitats vitals dels afectats. Recordem que Catalunya té nivells d’educació d’adults terriblement deficients, una assignatura encara no superada en els anys de democràcia.

Tot plegat té sentit recordar-ho quan el ministre Wert s’estrenava dient que la fase de 0 a 3 anys no era una fase pròpiament educativa sinó de conciliació, i també té a veure amb el que va declarar fa poc la consellera Rigau, en dir que “les retallades a Ensenyament afecten només els serveis no essencials, com ara les llars d’infants”. Crec que en moments com els actuals podríem dir que és normal haver d’establir prioritats, però també caldria decidir aquestes prioritats amb una mica de seny. Si entenem que l’educació obligatòria és de 6 a 16 anys, i estem reclamant fer l’esforç d’assegurar l’educació infantil, entenent-la com a imprescindible, caldria replantejar ingressos i despeses en educació, incorporant-hi també la despesa universitària.

Comentaris