MARC SERRANO I ÒSSUL | Ara. Cada escola té un univers propi. Es fixa els seus propis valors, prioritats, tècniques, regles i reptes. Una identitat que es dibuixa a través del seu projecte educatiu. Però ¿com s’arriba a definir aquest projecte?
Cada escola és un món. Poques evidències són tan irrebatibles com el fet que cadascuna té els seus propis valors, prioritats, línies, tècniques, matèries, tendències, activitats, estructures i regles. Són ens autònoms. Des de P0 fins al doctorat, els centres educatius són, com les persones, únics, inimitables, irrepetibles. Tenen identitat. Ànima. En aquests dies primaverals de portes obertes, els pares que trien i remenen ensopeguen amb tríptics i presentacions en PowerPoint que els parlen, precisament, de tot això: de la manera de ser i de fer del col·legi tal o tal altre, del seu projecte educatiu de centre, del que es coneix, també, amb les sigles PEC. Som així, treballem aixà; volem ser la vostra primera opció.
El departament d’Educació de la Generalitat explica que el document ha d’incloure quatre grans blocs d’informació: “Els trets d’identitat del centre, els principis pedagògics, els principis organitzatius i el projecte lingüístic. En aquest document -continuen- s’especifiquen els valors, els objectius i les prioritats d’actuació del centre, la concreció dels currículums que s’imparteixen i el tractament transversal en les àrees, matèries o mòduls de l’educació en valors i altres ensenyaments”. Això és, doncs, un PEC, i no se’n troben mai dos del tot iguals. En què consisteix, però, exactament?
Particularitats, benvingudes
Fa deu anys que la llei d’educació de Catalunya (LEC) va establir l’obligatorietat que les escoles del país -totes- disposessin d’un projecte educatiu propi, que no és de consum intern: “Els centres han de retre comptes a la comunitat educativa i a l’administració de la seva gestió i dels resultats obtinguts”, destaca el secretari de Polítiques Educatives del govern, Carles Martínez Quiroga. El document estratègic s’elabora i es valida en un procés que varia segons la titularitat del col·legi: “Als centres públics correspon al claustre de professors, a iniciativa del director o directora, formular la proposta del projecte, i al consell escolar, aprovar-lo. Als centres concertats són els titulars els que l’aproven després d’haver escoltat el consell escolar, amb la participació del claustre de professors en la seva formulació”. Els projectes de tots els centres “han d’estar a disposició de tots els membres de la comunitat educativa” i per això es poden consultar a les webs de les escoles.
“El projecte educatiu d’un centre és la màxima expressió de l’autonomia. És el document que en recull els trets d’identitat, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i hi dona sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin l’èxit educatiu”, explica Carles Martínez Quiroga, secretari de Polítiques Educatives. I, a la pràctica, ¿de què serveix? “En educació -respon- no es pot improvisar, no es pot treballar per ocurrències. Sempre s’ha de saber per què es fan les coses. És per això que és imprescindible un document estratègic que reculli els objectius i les estratègies per assolir-los, així com els instruments de seguiment i d’avaluació corresponents. Dona sentit a les decisions que es prenen. És l’instrument que orienta la intervenció educativa del centre i justifica qualsevol actuació, tant a nivell individual com col·lectiu. És el full de ruta d’una escola.
I en determina, a grans trets, qualsevol acció en qualsevol àmbit. Posa els exemples Carles Martínez: “L’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments pedagògics, els procediments d’inclusió, de no segregació, de no violències... La concreció dels currículums en cada etapa i la seva coherència. I com el projecte lingüístic garanteix que el català sigui la llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu”. Amb el temps, el pla educatiu de centre pot anar evolucionant; de fet, hauria de fer-ho. “Com qualsevol instrument estratègic -explica el secretari de Polítiques Educatives-, és un document viu. Els contextos educatius són canviants. Però això no vol dir que s’hagi d’elaborar cada curs. És un document pensat a mitjà i a llarg termini. I, per definir-lo, sempre s’han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i les necessitats educatives dels alumnes”.
El PEC és l’instrument que orienta la intervenció educativa del centre i justifica qualsevol actuació, tant a nivell individual com col·lectiu
Per què és bo que cada escola tingui un projecte educatiu específic, diferenciat de la resta? Per què funciona? “La política educativa del departament -apunta el secretari de Polítiques Educatives- aposta per l’autonomia dels centres. Els canvis accelerats de la societat actual i la necessitat de respondre ràpidament a les noves demandes reclamen unes solucions diverses a uns requeriments educatius plurals. I l’obligació de l’administració és regular l’exercici democràtic i responsable de l’autonomia, tot facilitant pautes i referents per a una acció educativa d’èxit”.
És a dir, el fet que cada escola tingui tant poder de decisió sobre ella mateixa no vol pas dir que totes no hagin de compartir bona part dels ideals, objectius i continguts: són autònomes dins un marc. “Tots els centres del sistema educatiu català han de recollir els principis rectors que s’estableixen a l’article 2 de la llei d’educació de Catalunya (LEC)”. N’hi ha 17 de generals, nou d’específics i vuit d’organitzatius. “A més, tots els centres del Servei d’Educació, públics i concertats, han de prestar el servei d’acord amb els principis de l’article 43: gratuïtat, igualtat en l’accés, coeducació i escolarització equilibrada”.
PERSONALITAT PRÒPIA
El centre d’educació infantil i primària Miquel Martí i Pol és al centre de Sabadell. Va néixer el 2003 fruit de la fusió de dues escoles d’una sola línia que havien existit fins llavors al pinyol de la cocapital vallesana: el centenari Carme Simó, fundat el 1903, i el Sant Gregori, creat el 1960 i que, abans d’anar a parar a mans públiques, havia format part del mític Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), que agrupava una vuitantena de cooperatives de pares o mestres. “Totes dues -es llegeix a la web- eren escoles reconegudes per la seva trajectòria pedagògica, i hem volgut recollir la seva experiència per anar construint, a poc a poc, el nou centre”. Que és, però, nou i actual: “A mi m’agrada dir «escola de present en moviment»”, comenta Mònica Marín Duran, directora des de fa tres anys, que rebla: “Tot està en constant moviment i canvi; no ens podem aferrar al passat”.
Fent un volt per les instal·lacions un dijous qualsevol just abans del parèntesi per dinar, la idiosincràsia del Martí i Pol emergeix a cada racó. A l’aula de francès es projecta un videoclip. En una classe de quart, els nois es recomanen llibres de la biblioteca d’aula, renovada arran del pla de xoc de foment de la lectura, que rutlla prou bé: “Estan millorant el nivell lector i el gust lector”, confirma Marín. Just davant, un grupet pinta un cartell per al projecte Escola Animal, promogut per l’associació animalista Libera!, que promou l’empatia amb les bèsties gràcies al suport de Construint Ciutat, els pressupostos participatius sabadellencs. Allà, un cas d’aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera: circuits elèctrics en anglès. Més enllà, el projecte de matemàtica manipulativa Barrinem.
“Els pilars de l’escola són el nostre sol [que recull la visió i els valors de l'escola], que ens guia en tots els àmbits educatius”, remarca la directora. És, literalment, així: la visió i els valors del centre es mostren en una infografia en forma d’astre rei en què cadascun dels deu ítems el simbolitza un raig. “Donem molta importància als diferents llenguatges -continua-, no només als més acadèmics (matemàtic, lingüístic...), sinó també als llenguatges corporal i musical. El projecte de dansa, que es du a terme des del 2006, fa que els alumnes prenguin consciència del propi cos, de l’espai i el temps, del contacte amb els altres, de la pròpia postura, de les emocions, de l’expressivitat... Fan una sessió de dansa setmanal des de P3 fins a 6è”. La música també regna a l’escola: “A través de les sessions de música es treballa el llenguatge musical a partir de la rítmica, i a quart s’inicia el projecte 'El flabiol a l’escola', en el qual construeixen el seu propi tamborí, i a 5è i 6è aprenen a tocar-lo amb el flabiol”.
UN PROJECTE SINGULAR
Mònica Marín ens explica més elements clau del tarannà del Martí i Pol: “El nostre projecte lingüístic és singular, ja que fan anglès des de P4 però a 3r s’introdueix el francès com a segona llengua estrangera”. Hi ha vida intel·ligent -i poliglota- més enllà de la lingua franca omnipresent. A més, l’equip docent fa servir didàctiques diverses: “Treballem utilitzant diversitat de metodologies: ambients a infantil; espais a cicle inicial; projectes, però també treball sistemàtic de les àrees més instrumentals, ja que els alumnes aprenen de formes diverses i s’han de tenir en compte les intel·ligències múltiples”. I tot el que cal per conviure: “L’educació emocional i el valor de la diversitat són, també, pilars d’escola, ja que no només hi aprenem coses, sinó que aprenem a «saber ser, saber estar i saber fer»”. Junts.
Aquest o qualsevol altre projecte educatiu de centre no és arbitrari, sinó el resultat de l’esforç dels agents implicats, a les necessitats dels quals dona resposta: “Es va treballar en el PEC durant els anys previs a la fusió, els dos claustres i la comunitat escolar”, recorda la directora. I es fa una revisió permanent de la seva estratègia: “El PEC és canviant i ara estem fent una reflexió en claustre per actualitzar-lo, adaptant-lo al nou currículum i a les demandes de l’aprenentatge per competències, tan necessari en els temps actuals”. No val a badar.
Un treball conjunt que no s’acaba mai
Un projecte educatiu de centre no el fa només el professorat: “És el marc de referència de l’escola, no només per als mestres que hi treballen, sinó per a tota la comunitat educativa, ja que el projecte el construïm entre tots, i el fem realitat, també, tots”, subratlla la directora del Martí i Pol de Sabadell, Mònica Marín Duran. Recull, doncs, moltes veus: “La història del centre, els mestres que hi passen, les famílies que confien en nosaltres, les demandes del departament d’Educació i el marc normatiu van configurant les característiques del centre. És un projecte viu, ja que el formem persones que estem en canvi i evolució constants”. I empoderades per a un trajecte únic: “Amb el decret d’autonomia de centres i el decret de direccions hi ha aquest marge”. Així, cada escola pot arribar a destí per un camí propi: “Cada context és diferent i les demandes de cada centre també ho són. Hi ha un marc comú que són els dos objectius de tot el sistema educatiu (l’èxit escolar de tot l’alumnat i la cohesió social), però, després, cada centre desenvolupa els seus propis plans estratègics per assolir-los”.
Comentaris