L’Obrera: Local de la Federació Obrera de Sabadell (FOS)

Arnau B. | Història de Sabadell. l’Obrera, estava situada al carrer estrella, 110 (actualment, en homenatge seu, existeix un centre social amb el mateix nom situat a l’Avinguda de Barberà, 142).




Seu de la Federació Obrera de Sabadell (FOS), construïda pels propis obrers del Centro de Sociedades Obreras de Sabadell y sus contornos, adherida a la AIT. La FOS va haver de fer front a l’hegemonia catòlica intransigent encapçalada pel capellà Fèlix Sarda i Salvany i a una patronal conservadora i inmovilista representada per l’empresari i polític proteccionista i conservador catòlic, Joan Sallarès i Pla, i per la saga de cacis locals de la família Turull.

El maig de 1883 la societat de teixidors mecànics va realitzar una vaga reclamant les 59 hores setmanals en comptes de les 65. La vaga acaba sent reprimida pel sometent local i el govern tanca l’Obrera el juny del mateix any. L’obrera exercia la solidaritat pel manteniment de la vaga, així mateix es multà el periòdic obrer Los Desheredados que recolzava la vaga.

L’any 1910 l’Obrera tornà a entrar en conflicte amb l’empresa Seydoux, ja que aquesta havia acomiadat a tres treballadores de forma improcedent. Davant aquesta vaga, el govern va empresonar part dels obrers, clausurà la premsa i tancà l’Obrera, que havia passat a dir-se Federació Obrera de Sindicats (FOS). Una de les figures importants del moviment obrer sabadellenc fou la feminista, anarquista i sindicalista Teresa Claramunt, que participà i promogué les Vagues a Seydoux. El 1910 la FOS s’integrà a la Confederació Regional del treball i al 1911 participà en el congrés de la CNT i s’integrà en aquesta.

Durant la Vaga General de 1917, després de lluitar amb els obrers que defensaven l’Obrera, formant barricades als carrers Sant Cugat i Calderón, la força de la Guàrdia Civil comandada per Manuel Tegido, demanà l’assistència de l’artilleria. El dimecres 15 d’agost, una peça d’artilleria del Regiment de Vergara, disparà contra l’Obrera (tot i que els obrers ja l’havien abandonat), danyant el balcó i la teulada. El tinent Agustin Muñoz Grandes és qui donà l’ordre de disparar, més endavant comandaria la División Azul, el seu General era Martínez Anido que aplicava la llei de fugues, assassinant a milers d’obrers i que fou ministre de governació amb Primo de Rivera i Franco. 

Destrosses-a-lObrera-520x237
Destrosses a l’Obrera causades per l’artilleria del regiment de Vergara








Els anys 30 el potent moviment obrer local, tenia 14.000 afiliats, d’una població treballadora d’unes 20.000 persones. La Federació Local de Sindicats, FLS, liderada per Josep Moix, treia el setmanari Vertical-Setmanari bilingüe òrgan de la Federació Local de Sindicats de Sabadell-. El primer número del Vertical del 28 d’octubre de 1932, ja tractà la polèmica entre la FLS i la FAI, arran d’aquesta, és assassinat un membre de la FAI, Francisco Fournier, un altre membre de la FAI és greument ferit i Josep Moix també és atacat i ferit. El trencament trenista a la ciutat s’acaba produint el maig de 1932 quan la FLS va deixar de pagar la seva contribució a la CNT i Moix és expulsat d’aquesta. El 1933 Moix participà en la constitució dels sindicats d’oposició (contraris a la FAI). És en aquell moment quan la CNT-FAI es traslladà a un local del carrer Salut, xamfrà amb el carrer Convent, i després a l’actual seu del carrer Edgardo Ricetti, 16 (al nom actual d’aquest carrer, es va posar el 1987 per petició de la CNT i els veïns, ja que Edgardo Ricetti era mestre de l’escola Cultura i Solidaritat, on hi anaven gran part dels nens del barri de la Creu Alta). Després dels fets d’octubre de 1934 la FLS entrà dins la UGT i Moix ingressà al PSUC i a la UGT. Moix seria alcalde de Sabadell, ministre de Treball del govern Negrin i de 1949 a 1956 secretari general del PSUC.

En democràcia, la CNT i diversos grups d’esquerres, ecologistes i feministes van intentar recuperar l’Obrera.

El dissabte 28 de juny de 1980 a les 9:30 del matí, prop d’un centenar de treballadors/es i simpatitzants de la CNT de Sabadell van ocupar el local de l’Obrera. L’Obrera fou comprada el 1918 per la Unió Local de Sindicats Obrers de Sabadell i la Borsa de Treball, que estaven adherits a la CNT. L’ocuparen perquè pensaven que no tenien necessitat de pagar un lloguer tenint un local que pertany als treballadors de la CNT i que el govern es negava a retornar. Els cenetistes foren ràpidament desallotjats del local.

L’Obrera en el moment de l’ocupació, era propietat municipal desde el 1961, en el que l’Ajuntament la va rebre gratuïtament de la Delegación Nacional de Sindicatos de F.E.T y de las J.O.N.S. Part de les seves dependències estaven ocupades per un col·legi i per l’Associació de sordmuts.

L’11 de juliol a les 11 del matí, després de reunir-se amb l’Alcalde Farrés i que aquest no complís la seva promesa de tractar el tema de l’Obrera en el primer Ple Ordinari d’aquest mes, 70 cenetistes, amb el suport de Nacionalistes d’Esquerra, decideixen tornar a ocupar l’Obrera. La ocupació es realitza el juliol per tal de no interrompre les classes. A les 11:45 la Policia Municipal arriba al local i tanca els carrers del voltant, després de diverses negociacions infractuoses amb l’Ajuntament, a les 16:30 la Policia Nacional (així l’Ajuntament es rentava les mans) entra a l’Obrera i desallotja els cenetistes tancats, mitjançant cops i tirant esprais tòxics.

CCOO reparteix octavetes a diferents empreses de Sabadell, criticant l’acció cenetista i reclamant una part de l’Obrera per ells, en aquestes octavetes s’afirmava que la CNT no tenia cap representativitat de la classe obrera de la ciutat. El cert, és que la CNT tenia l’escriptura de 1918 que demostrava que l’Obrera pertanyia al sindicat. A més, CCOO reclamava que l’Obrera fos gestionada per l’Ajuntament, la CNT s’hi oposava dient que no necessiten cap Ajuntament per gestionar el patrimoni dels treballadors/es. La UGT també reclamava l’Obrera, al·legant que la Federació Local de Sindicats de Sabadell, el sector trentista, el 1936 es va passar a la UGT; acabà renunciant a ella, a canvi de 8 milions de pessetes.

El dia 22 de juliol, el Ple de l’Ajuntament va tractar la petició de la Unió Local d’Obrers de Sabadell adherida a la CNT-AIT, perquè fossin restituits per l’Ajuntament els locals de l’Obrera. Al Ple i assisteixen 150 membres de la CNT, tots els grups de l’Ajuntament (PSUC,PSC,CiU i PP) voten en contra de retornar els locals de l’Obrera a la CNT. L’Obrera va continuar albergant escolars i la CNT presentà un recurs contenciós contra l’Ajuntament davant de la negativa de retornar-li l’Obrera.

Onze anys després, el 20 de juny de 1992, el Grup de Dones i el col·lectiu antimilitarista de Sabadell, Mili KK, van ocupar l’Obrera, que es trobava tancada desde feia 7 anys. La intenció del grup, era crear un centre alternatiu d’activitats socials i culturals. Els ocupants van rebatejar l’Obrera com El Lokal. Aquests grups estaven inscrits al partit Revolta (LCR+MCC), exceptuant el Comitè Antifeixista, i es van oposar a la participació del moviment llibertari a l’ocupació, també van rebutjar el grup Alternativa Verda. La CNT-AIT no va renunciar a les seves aspiracions sobre l’Obrera, desde el desallotjament cenetista l’any 1981, hi havia un contenciós sobre la propietat davant el tribunal contenciós administratiu.

El 26 de juny, 20 membres de la Policia Municipal van desallotjar els okupes, aquests no es van resistir. La CNT i la CAIC (Candidatura Alternativa Independent i Ciutadana), van criticar els grups que realitzaren l’ocupació, ja que s’estaven erigint com els nous amos i excloïen altres col·lectius. Tot i això, denunciaren l’expulsió per la força dels ocupants.

El 24 de juliol, l’Ajuntament de Sabadell enderrocà l’Obrera en una operació llampec. L’alcalde Farrés al Ple Municipal del mes de juliol va afirmar que l’edifici estava en ruïnes, però no va anunciar la decisió d’enderrocar l’edifici. El somni del General Martínez Anido, governador de Barcelona, el va portar a terme un alcalde del PSUC. En opinió de la CNT-AIT: “L’Ajuntament ha decidit enderrocar l’edifici amb la clara pretensió d’excloure la CNT-AIT de qualsevol projecte sobre el futur del mateix”. La CNT va voler obrir negociacions amb l’Ajuntament i convertir el local de l’Obrera “en un espai obert als col·lectius progressistes compromesos amb la transformació social”.

Finalment, el recurs de la CNT va ser desestimat i actualment al solar de l’Obrera s’hi troba el centre de neurologia AVAN. 

L’1 de maig del 2015 al finalitzar la manifestació de la Plataforma Vallès Anticapitalista, es va ocupar un inmoble en desús situat a l’Avinguda de Barberà,142. Aquest espai se li va posar de nom l’Obrera en homenatge a l’antic inmoble de la FOS del carrer l’estrella, actualment s’hi realitzen activitats de caràcter esportiu i cultural, disposa d’una biblioteca, una sala d’actes i un gimnàs amb ring de boxa.

____________________________________________

Arxiu Històric de Sabadell

Arxiu Històric de la CNT Sabadell.

Castells Peig, Andreu. Informe de la oposició. Edicions Riutort. Sabadell, 1975-1989. (VI Volums, VIè volum acabat per l’historiador Jordi Calvet Puig el 1989).

Comentaris