“A LES PLACES!” Cultura, comunitat i espai públic a Granollers

Acció comunitària. Un estudi de cas en medi obert a Granollers que proposa un procés de treball comunitari en l'espai públic.

Des de setembre del 2018 fins a març del 2019 publiquem cada mes l'entrevista als projectes que han format part de la recerca “Acció Comunitària i Medi obert. Estudi de casos” (abril 2018)




La recerca ha estat realitzada per l’educador social i activista cultural Antonio Alcántara per encàrrec de la Direcció d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest mes de setembre publiquem l’entrevista de la educadora Ariadna Estany referent del projecte A les Places! del municipi de Granollers.

“A LES PLACES!” Cultura, comunitat i espai públic a Granollers


Entrevistada: Ariadna Estany és educadora de l’equip d’acció comunitària de Serveis Socials de l’Ajuntament de Granollers i ha passat per diversos estadis i encàrrecs dins el projecte.

Per què sorgeix la iniciativa?

El motiu és molt senzill: a l’estiu nosaltres, com a servei municipal, teníem poca feina. Tots els serveis i els recursos estaven tancats i nosaltres, com a educadors de carrer que érem en el seu moment, passejàvem i menjàvem pipes i vèiem que a les places no hi havia gent. Ens vam preguntar: “Què passa? És que no es fan activitats a les places?”. Vam pensar que era una oportunitat molt potent per construir relacions. I al voltant de l’any 2011 vam començar el projecte.

Quina és la finalitat del projecte?

El que nosaltres volem és potenciar l’espai públic perquè sigui més accessible i perquè hi passin coses. Es tracta de promocionar aquest espai i que hi tinguin lloc accions socioculturals, s’hi faci xarxa, etcètera. Volem aprofitar les característiques de la plaça per generar relacions. L’espai públic és un espai d’accés universal en el qual sempre trobem col·lectius diferents.

Massa sovint és només un espai de coexistència i contínuament ens preguntem com fer que ho sigui de convivència. Fem usos molt parcel·lats de l’espai i el que és difícil és interrelacionar-lo i que hi hagi convivència i coneixement mutu. Això és un procés llarg, un treball lent. Probablement allò al que podem arribar no són les expectatives que tenim. A vegades cal aterrar una mica i és aquí on ens adonem que hem d’apuntar vers uns objectius una mica més baixos.

Qui en són els destinataris?

El públic destinatari principal al qual ens dirigim d’una manera clara és la infància i l’adolescència. L’impacte arriba a altres col·lectius diferents, segons el territori. El que es procura és involucrar-hi tots els col·lectius. Per tant, els destinataris indirectes són la gent que estan a l’espai, les entitats veïnals, els grups informals, les escoles del barri, etcètera. Per treballar amb infants trobem que no hi ha tanta reticència; és més fàcil en comparació amb altres col·lectius, la mirada no està viciada. Amb la canalla, és tot més ràpid, més real. Hem detectat que els adults canvien dinàmiques quan es fan coses amb infants. Arribem als adults i les famílies a través dels petits i les petites. És un canal, perquè tots volem que els infants estiguin bé. És la idea de posar al centre els drets dels infants.

Qui l’impulsa? L’Administració, les entitats o els espais de treball comunitari?

L’impulsa l’Ajuntament des de Serveis Socials i en col·laboració amb altres serveis. Al principi hi va haver una col·laboració per part del servei de Joventut, però no és fins l’entrada del servei de Cultura i la posterior aposta a través del PAM que el projecte creix. És a partir d’aquell moment que s’hi sumen altres serveis de l’ajuntament com Educació, Participació i Joventut i es crea un espai de treball transversal.

En general, s’intenten aprofitar els espais de treball comunitari que ja hi ha al territori, però és complicat trobar aliats en el procés i sovint depèn del barri on aterri el projecte. La intenció tampoc és crear aquests espais de nou, sinó aprofitar els espais que ja s’estan desenvolupant al territori i mirar de crear sinèrgies.

Quina és la metodologia de treball?

Cada any fem coses diferents i intentem millorar. Prioritzem les accions de procés, que puguin tenir sentit en cada barri i que puguin ser vistes com a oportunitat. En els últims tres anys hem seguit aquesta línia:

Aterrem en un barri i fem un petit diagnòstic (sociogrames, entrevistes, observacions, etcètera). Hi ha una part interna i una part més participada en la qual es realitzen diferents tipus d’activitats, amb diferents col·lectius, en diferents espais, etc.

A partir de les dades i els resultats, fem una proposta d’activitats que respongui als resultats obtinguts.

La idea és que totes les activitats que es realitzen, sempre a partir del joc, tinguin un component de participació i autogestió, intentant evitar propostes que només responguin al consum d’activitats. Així doncs, s’intenta potenciar que els infants i adolescents siguin creadors d’activitats, productors de cultura, etc. Alhora, sempre intentem que les propostes que se’n derivin promoguin la interrelació entre col·lectius, la circulació pel barri, el coneixement dels recursos i espais amb alt valor, etc.

Les persones que utilitzen l’espai públic participen en decisions que afecten el projecte? Quins són els mecanismes de participació en el projecte?

Participen sobretot en el diagnòstic i, com a exemple, es pot posar el barri de Sant Miquel. Hi ha una part interna de treball tècnic amb col·lectius específics i una altra part a través d’accions a l’espai públic. Eren els nens i les nenes qui decidien què es feia en aquella plaça. Eren els qui ens estaven dient què passava i què es feia, També participen en la construcció i en la valoració.

Quins són els continguts de treball? Hi ha alguna activitat estrella?

Cada any varien i no hi ha una activitat estrella. En general hi ha gran varietat de continguts que es treballen. Des de temes més artístics com la música o el ball fins a disciplines vinculades a l’esport o a les ciències. La gràcia del projecte és que es treballa de forma transversal entre diversos serveis la qual cosa implica que cadascú té afinitat i vinculació amb diversos col·lectius i això aporta una gran riquesa al projecte.

S’han realitzat activitats vinculades a temes científics que han realitzat diferents instituts de la ciutat, activitats de fotografia realitzades per l’associació fotogràfica del barri de Sant Miquel, una gimcana organitzada per les diferents entitats i col·lectius del barri, activitats de circ organitzades per grups de joves, activitats i jocs realitzats pels infants dels centres oberts de la ciutat, i processos de diagnòstic, disseny i construcció de jocs realitzats pels propis infants.

L’“Artefacte” ha estat una de les activitats més elaborades perquè ve d’un treball molt profund al barri que s’ha realitzat amb els infants. A través de les activitats de diagnòstic participat amb els infants, a peu de plaça s’extrauen les conclusions del que es vol que passi a la plaça. El resultat són: jocs d’aigua, esports i activitats infantils. Aquests tres temes s’organitzen i es materialitzen amb la creació de 3 contenidors que contenen diferents jocs vinculats a l’interès. Alhora, el procés inclou als infants en tant que són ells mateixos els que dissenyen els jocs i s’ocupen a posteriori de muntar i dinamitzar els jocs. Així doncs, cada contenidor conté les peces i els elements necessaris per a la construcció d’aquests jocs:

Esports: tubs de PVC que es converteixen en porteries, cistelles de basquet, xarxes de bàdminton, raquetes, pilotes, etcètera.

Jocs d’aigua: paraigües amb un sistema hidràulic que serveix per fer jocs d’aigua, petits jocs d’aigua fets amb materials reciclats, esponges, etcètera.

Jocs infantils: tubs de PVC per construir una caseta infantil, teles, cotxes i joguines de fusta que han construït els infants mateixos, etcètera.

Quin impacte té? Què passaria si no existís el projecte? Quins canvis tenen lloc en l’àmbit personal? I en el col·lectiu? I en el comunitari?

Per la part de Serveis Socials, el nostre equip deixaria de ser referent a l’espai públic i en qüestions d’infants i de barri. Perdríem visibilitat de cara a la comunitat. Molta gent ens coneix, sobretot els infants. Costaria més poder-hi arribar.

Desapareixeria una plataforma per permetre la convivència, un mecanisme per fer barri. Deixaria d’haver-hi espais perquè hi tinguin lloc situacions diferents, un espai en el qual s’esdevingui allò inèdit.

Comentaris