Cap a una política pública d'acció comunitària

Comunicat del Col·lectiu de Professionals del Treball Comunitari de Catalunya sobre el nou marc d'acció comunitària de l'Ajuntament de Barcelona.

Comunicat

Des del Col·lectiu de Professionals del Treball Comunitari de Catalunya volem compartir les nostres primeres valoracions davant de la publicació del document ‘Cap a una política pública d’Acció Comunitària. Marc conceptual, estratègic i operatiu’, elaborat per la Direcció de Serveis d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, i que té per objectiu orientar l’acció municipal en els propers anys.

Com a Col·lectiu volem posar en valor l’aposta municipal per fer de l’acció comunitària una política pública transversal. Celebrem la centralitat que es dóna a certs serveis públics com a agents clau en el desplegament d’aquest marc i el reconeixement de la figura del professional del treball comunitari com a estratègia de suport a les comunitats i als serveis.

Tanmateix, volem assenyalar alguns aspectes que no compartim i que vivim amb certa preocupació.

En aquest sentit, volem posar de manifest que no estem d’acord amb el procés d’elaboració i de presentació del document, ni amb el poc que ha transcendit de com serà el seu desplegament -que s’intueix de dalt a baix i sense comptar amb els territoris-. Tot i que el document recull que s’ha escoltat ‘molta gent de dins l’Ajuntament (i també de fora)’ i que s’han tingut ‘ben presents moltes demandes i inquietuds’, no sabem quins criteris s’han fet servir per escollir uns o altres interlocutors i no podem entendre que no s’hagi parlat i debatut la nova estratègia d’acció comunitària de la ciutat amb aquells que fins ara n’han sigut els seus principals actors (els treballadors i les treballadores comunitàries, les entitats gestores, el teixit associatiu dels territoris que participa de l’acció comunitària o, fins i tot, els tècnics i les tècniques de barri). Considerem que elaborar un document d’aquesta transcendència d’aquesta manera va en contra de la nova línia de promoció de la participació i la coproducció de l’Ajuntament de Barcelona.

La proposta dóna un protagonisme central a tres serveis bàsics (el centre de serveis socials, l’escola i el centre de salut) sobre els quals pivotarà gran part de l’acció comunitària de la ciutat. Tot i que, com hem dit, valorem el nou paper que s’assigna a aquests serveis, ens preocupa si podran entomar un encàrrec d’aquestes dimensions tenint en compte la situació en què es troben i les dinàmiques de treball en què estan immersos. En aquest sentit, creiem que caldria implicar (ens consta que no s’ha fet) les diferents institucions i administracions responsables dels serveis i equipaments interpel·lats, en la concreció d’aquest encàrrec en relació a les seves carteres de serveis i la seva organització interna. Així mateix, en aquesta proposta trobem a faltar altres serveis i equipaments (com serveis socials externalitzats, biblioteques o escoles d’adults) que, en alguns territoris, tenen o poden tenir un paper central i, sobretot, creiem que falta especificar com serà l’encaix entre aquests serveis i altres agents comunitaris.

El document també fa referència a la intervenció de l’Ajuntament per facilitar l’enfortiment autònom de les comunitats. Ens preocupa la poca concreció de les estratègies que s’utilitzaran per desplegar-la i com es vetllarà per protegir l’autonomia i la independència dels processos comunitaris. Entenem que l’enfortiment de les comunitats va més enllà de l’enfortiment de les associacions -tal i com suggereix el document- i creiem important definir com es promourà aquest ‘enfortiment econòmic, democràtic i social’ dels territoris i com s’articularan les diverses iniciatives existents. Tot i que valorem l’aposta de l’administració a l’hora de repensar la seva relació amb les associacions, també veiem un cert perill de qüestionar les associacions, en un moment en què estan fent moltes coses amb pocs recursos, i ens preocupa que la nova aposta per l’economia social i solidària reprodueixi errors i males praxis comeses quan aquests encàrrecs han estat a empreses del Tercer Sector.


Un dels elements que ha causat més desconcert de la proposta és la reconversió dels processos i plans comunitaris ara en funcionament (que o bé es clausuraran, o es reconvertiran o es mantindran i potenciaran). En aquest sentit, denunciem el secretisme i la falta de transparència d’aquests processos de reconversió que s’estan fent de dalt a baix, sense criteris ni avaluacions clares i compartides, i sense comptar amb els principals coneixedors de la realitat dels territoris. Així mateix, creiem que aquest procés ha d’anar de la mà de la definició del nou marc d’acció comunitària per evitar intervencions paral·leles. Primer, cal concretar bé com es desenvoluparà aquesta estratègia (encàrrec dels serveis, professionals necessaris, espais de participació comunitària, àmbits d’intervenció prioritaris de l’acció comunitària…) i, a partir d’aquí, decidir què cal repensar i modificar. Si no, correm el risc de destruir processos comunitaris que han costat molt temps i molts esforços articular.

Des del Col·lectiu, ens sembla central el nou plantejament que es fa de la figura i el rol dels professionals del treball comunitari. En aquest sentit, celebrem que hi hagi una aposta clara per aquest perfil professional, però pensem que serà indispensable garantir-ne la presència a tots els territoris de la ciutat. A més a més, defensem la necessitat de definir bé aquest nou perfil i encàrrec professional ja que no serà indiferent qui ocupi aquest lloc. Així mateix, pensem que és indispensable que una administració que vulgui consolidar l’acció comunitària com a política pública vetlli per unes condicions laborals dignes d’aquests professionals. Reclamem, també, que es revisi la tendència dels últims anys de promoure noves externalitzacions -d’experts en processos comunitaris i/o participatius- que estan generant discontinuïtats i dependències, sense crear valor afegit als territoris.

Més enllà de les consideracions sobre les línies estratègiques que apunta el document, per nosaltres és important que es replantegi el procés de discussió del nou marc i del que en serà el seu desenvolupament. Creiem que és indispensable que es respectin les dinàmiques del territori, que es compti amb la gent protagonista dels processos comunitaris de la ciutat, i que es treballi per la sostenibilitat dels plantejaments. L’Ajuntament de Barcelona encara és a temps de promoure un procés democràtic, obert, participatiu i inclusiu per analitzar, definir i executar les accions i les polítiques que es dibuixen d’aquest nou marc d’acció comunitària. Des del Col·lectiu de Professionals del Treball Comunitari de Catalunya ens posem, altra vegada, a la vostra disposició.

Barcelona, 19 de desembre de 2016

Descarrega el nostre comunicat aquí.


Comentaris