Hola sóc McDonald's i vinc a recollir CV's de joves de Nou Barris sota el paraigua de l'administració
Ruben Toro | @panderetajevi. Aquest podria ser el títol d'un cartell de difusió, però poder resultaria massa agosarat i seria embolicar molt més la troca del que ja s'està embolicant...
Com a treballador juvenil d'un territori amb moltes similituds amb Nou Barris, us puc assegurar que per a moltes joves d'aquests barris compaginar estudis i feina és ja l'ultim que em faltava per escoltar. En uns barris on l'atur juvenil sobrepassa amb escreix les taxes de la mitjana europea, cal moltes més oportunitats de formacions que s'adaptin a la realitat d'aquests joves i de les seves famílies. Enfocar-los professionalment a una empresa amb innumerables denúncies sindicals de maltractament, no respectant els drets laborals de les seves treballadores, em fa dubtar de com o que s'explicarà als assistents a aquesta mostra. Jugo a imaginar-me el manual del perfecte treballador per al sistema, explicat amb passió només apta per aquells que a causa de la seva situació necessiten les feines.
Segurament és una iniciativa que neix amb la pretensió de poder incorporar a joves al món laboral i a més amb bona intenció. Però com a treballadores juvenils, hem de posar el dit a la nafra quan un tema no s'ajusta a allò que estem treballant al territori. Amb tot això se'm generen una sèrie de qüestions que vull compartir amb vosaltres.
-És aquest el model que volem oferir als nostres joves?
-Es farà una campanya idèntica a Sarrià o a Sant Gervasi?
-Hi haurà algun interès a l'administració perquè aquesta empresa sigui la que fa el recull de CV’S?
-Es faran xerrades parlant de cooperativisme?
I no vull acabar aquesta reflexió sense donar el meu suport a les treballadores d'aquesta empresa, les que van patir les seves condicions, les que les pateixen i les que les patiran.
Rubèn Toro, Dinamitzador Juvenil a Trinitat Vella i Baró de Viver . Fent participació juvenil amb perspectiva de gènere, intercultural i comunitària.
Comentaris
Jo també soc extreballador d'un punt d'informació juvenil i actualment treballo de dinamitzador en un altre equipament.
Aquesta campanya va començar a fer-se amb xerrades sobre com fer el Cv i xerrades on no es llançava a la precarietat a les persones joves i on s'escoltava les propostes dels que estàvem a joves directament i no als despatxos decidint que necessiten els i les joves i pensant que els joves són uns "passotes" i merdes d'aquestes.
Va haver un moment que BCN Activa va decidir formar part de la campanya i les coses van canviar. En una d'aquestes, tècnics de l'AJuntament i algun treballador/a van aportar la gran idea de portar empreses que recollissin Cv in-situ. En moltes ocasions recollien CV però no era cert que hi haguessin places, en altres el tipus de contractació era temporal i precària i en d'altres era vendre la moto de la seva "gran" empresa. Per a prova la xerrada de treballar al FNAC quan estaven fent vaga les treballadores.
Tot i així, la gran majoria de persones treballadores dels PIJs ho veiem enganyar a la cara a les persones joves que venien a les xerrades i llançar cap a la precarietat.
Un dels problemes més gran és que alguns dels que decidien que fer i que no fer com a lloc que treballàvem amb joves, cedien a tot el que proposava l'Ajuntament i les grans empreses i no va escoltar ni una sola vegada vegada als que cada dia teniem als joves buscant feina i els veiem cansats de passejar per xerrades i veure un futur cada cop més difícil i cada dia un pel més estigmatitzats.
Bon article!