La innovació era una festa

Afusellantla crònica de @Formatística. (...) I què tal dedicar els 150.000 euros que la Dipu acaba de trobar a beques menjador, beques acadèmiques, calefaccions d’escoles i instituts, personal de reforç, traductors per a famílies d’immigrants de manera que les tutories no les tradueixin els seus fills o la formació permanent que cada any es paguen els mestres de la seva butxaca? Cóm es repartiran aquests diners i recursos humans de la diputació? A parts iguals? Jesuites de Sarrià igual que les escoles de màxima complexitat?

(...) Davant una demanda social tan evident per què les administracions públiques han estat incapaces de detectar aquesta necessitat i han estat incapaces de liderar elles un projecte de política pública per tothom?

(...) La gran innovació de la innovació d’Escola Nova 21 és la despolitització de l’educació. Ni democràcia, ni igualtat d’oportunitats, ni transformació social. 

(...) I uns titulars: “EduCaixa i la Fundació Bofill acaparen l’externalització de la política educativa a Catalunya”, “La Diputació se suma a l’externalització del reciclatge dels professors públics”, “La Generalitat de Catalunya gasta en formació permanent del professorat el mateix que la Diputació de Barcelona inverteix en un projecte de La Caixa”.


[EXTRACTE LLIURE] Avui hem anat a una festa. Era mig matí quan hem rebut un whatsapp. La Diputació de Barcelona feia una convocatòria a mitjans de comunicació per presentar l’acord entre aquesta institució pública i el projecte Escola Nova 21. “Per fi podem anar a preguntar a una administració pública tot l’arsenal de preguntes que fa temps que ens inquieten i de les quals encara no hem obtingut una resposta oficial!”

“La primera: Exactament com heu pensat argumentar a la comunitat educativa que fa anys que es mobilitza contra la desinversió estructural en l’educació pública que, de sobte, sí hi ha diners públics per a un projecte d’iniciativa privada?” “Una altra boníssima: Davant una demanda social tan evident pel que fa a la innovació educativa, per què les administracions públiques han estat incapaces de detectar aquesta necessitat i han estat incapaces de liderar un projecte de política pública per tothom?”. Molt bé! Ja teníem un parell de bones preguntes i, com que segur que estava ple de mitjans professionals que farien altres preguntes punyents, incisives, amb vocació informativa de la del periodisme de debò, hem pensat que ja complementarien ells, els professionals del periodisme, els nostres interrogants.

Ha començat la roda de premsa. Primer ha parlat l’amfitriona, la Mercè Conesa, presidenta de la Dipu, pletòrica d’anunciar que la Dipu també se sumava al tsunami educatiu de l’escola avançada engegat per Escola Nova XXI col·laborant perquè el món local també s’hi pugui sumar i perquè gairebé totes les escoles que han sol·licitat participar al projecte, ho puguin fer. “Com deia la consellera l’altre dia, si les escoles estan per preparar els nostres fills per entrar al mercat de treball, nosaltres també hem de ser-hi.” 

Ens disculpareu perquè la cita és aproximada. No som periodistes professionals i se’ns ha passat anotar-ho curosament. La idea, però, s’entén no? Escola = mercat de treball. Després ha parlat l’Eduard Vallory, director del programa Escola Nova 21, anunciant la bona nova que el selecte club dels participants del projecte podia ser una mica més ampli gràcies a la col·laboració de la Dipu. En Rafael Homet, diputat d’Educació, ha fet la intervenció de rigor per donar la pàtina tècnica a aquest gran anunci polític que ens acabaven de fer.

No havien donat ni una xifra quan ha arribat el torn de preguntes. Primera pregunta. No recordem el mitjà que l’ha feta, perdoneu. “De quina xifra estem parlant respecte a aquesta participació de la Diputació?”. Bona pregunta sí! “Bé, la Diputació col·laborarà amb els seus tècnics i aportant uns 150.000 euros”. Ens disculpareu novament. T

eníem allí als professionals que, de ben segur, els preguntarien immediatament, per exemple, com s’explica que la Diputació de Barcelona faci una aportació econòmica pràcticament idèntica a la que dedica anualment la Generalitat de Catalunya en formació permanent del professorat, de TOT el professorat públic de Catalunya. O preguntarien si no és una mica estrany que els funcionaris de la Dipu treballin per a EduCaixa, la Fundació Jaume Bofill i la UOC.I llavors ens ha tocat a nosaltres.

Què tal dedicar els 150.000 euros que la Dipu acaba de trobar a beques menjador, beques acadèmiques, calefaccions d’escoles i instituts, personal de reforç, traductors per a famílies d’immigrants de manera que les tutories no les tradueixin els seus fills o la formació permanent que cada any es paguen els mestres de la seva butxaca? Cóm es repartiran aquests diners i recursos humans de la diputació? A parts iguals? Jesuites de Sarrià igual que les escoles de màxima complexitat?

Finalment ens hem decantat per aquesta altra pregunta... Davant una demanda social tan evident pel que fa a la innovació educativa, per què les administracions públiques han estat incapaces de detectar aquesta necessitat i han estat incapaces de liderar elles un projecte de política pública per tothom?

La Mercè Conesa ha esborrat el somriure de la cara i ha contestat i en Vallory ha volgut puntalitzar. “Tenim molt clar no podem confondre causa i efecte. El projecte Escola Nova 21 és la conseqüència de molts agents que volen el canvi, no és la causa.” Gràcies, Vallory, per aclarir-nos que la renovació pedagògica no és patrimoni de La Caixa. En Ferrer i Guàrdia, les escoles noves municipals de la dècada de 1910, les associacions de mestres i un llarg etcètera us ho agrairan. En Vallory, tanmateix, ha oblidat explicar que la gran innovació de la innovació d’Escola Nova 21 és la despolitització de l’educació. Ni democràcia, ni igualtat d’oportunitats, ni transformació social.

No sabem els titulars que d’aquesta notícia veureu demà. Però si nosaltres els poguéssim escollir, en tenim unes quantes propostes: “EduCaixa i la Fundació Bofill acaparen l’externalització de la política educativa a Catalunya”, “La Diputació se suma a l’externalització del reciclatge dels professors públics”, “La Generalitat de Catalunya gasta en formació permanent del professorat el mateix que la Diputació de Barcelona inverteix en un projecte de La Caixa”.
I fins aquí la gran crònica de @formatistica. Gràcies.

Comentaris