Antonio Alcántara: “El circ social genera espais de seguretat, físics i emocionals”

L'Ateneu Popular 9 Barris publica un llibre per explicar la seva experiència d'acció social i participació comunitària amb els joves del barri a través del circ social. Pau Rodríguez del Diari de l'Educació parla amb Antonio Alcántara, educador social i coordinador de la publicació.

Luis Montero
Fins a 500 infants i joves passen per aquest espai al llarg de l’any, en una proposta de formació artística i educació en valors que pren moltíssimes formes: des de les escoles de circ infantil i juvenil –en les quals es barregen joves del barri amb altres de diferents punts de la ciutat– fins al programa Adimir, amb infants autistes dins grups ordinaris, passant per projectes on la vessant social és molt més accentuada o per la col·laboració amb les escoles i instituts del barri a través de tallers.




Antonio Alcántara va néixer l’any 1977, el mateix en què un col·lectiu de veïns de Nou Barris (Barcelona) ocupava les instal·lacions d’una fàbrica d’asfalt per obrir-hi, amb el temps, el centre sociocultural Ateneu Popular 9 Barris, fins avui un dels exemples de gestió comunitària més rellevants de tota Catalunya. Ara Alcántara ha coordinat un llibre que posa negre sobre blanc una de les activitats més emblemàtiques d’aquest espai durant dècades: el circ social. A través de Circ, Educació i Transformació social. El projecte pedagògic de l’Ateneu Popular 9 Barris, l’Ateneu recull i difon un coneixement sobre circ i educació social generat col·lectivament després d’anys de posar-lo en pràctica sobre el terreny.

Fins a 500 infants i joves passen per aquest espai al llarg de l’any, en una proposta de formació artística i educació en valors que pren moltíssimes formes: des de les escoles de circ infantil i juvenil –en les quals es barregen joves del barri amb altres de diferents punts de la ciutat– fins al programa Adimir, amb infants autistes dins grups ordinaris, passant per projectes on la vessant social és molt més accentuada o per la col·laboració amb les escoles i instituts del barri a través de tallers.

Álcantara és un més de tants joves de Nou Barris la vida dels quals ha quedat atravessada per aquest espai. “Jo de més jovenet era dels que s’aturaven a la porta de l’Ateneu, amb els col·legues, i ens queixàvem perquè ens feien pagar entrada tot i ser del barri. Ells ens deien: ‘Porteu de fumar?’. Nosaltres: ‘Sí’. I ells: ‘Doncs haver-te gastat aquests diners en l’entrada’”, recorda rient. Ara és educador social i durant vuit anys ha estat responsable de Formació i Circ Social de l’Ateneu. En aquesta entrevista comencem repassant les possibilitats que té el circ en l’educació i, inevitablement, acabem aprofundint en el paper d’un Ateneu com aquest en la participació juvenil, l’acció cultural i la transformació social d’un barri castigat per la crisi econòmica.

D’entrada, què enteneu pel concepte circ social?

El concepte prové del Cirque du Soleil, amb qui hem tingut vinculació, que compta amb un departament d’acció social, anomenat Cirque du Monde, al qual destinen l’1% dels seus beneficis. Es tracta fer circ per treballar amb persones en risc d’exclusió social i empoderar comunitats. Nosaltres portàvem fent això des de finals dels 70, i quan vam escoltar la seva definició ens hi vam sentir molt identificats, tot i que nosaltres preferim donar-li una visió més àmplia, on tothom càpiga, perquè si no acabem reproduïm els estigmes.


Foto: Luís Montero
Què té el circ que atregui joves que venen de trajectòries difícils?

És una suma de diferents llenguatges –dansa, malabars, trapezi…–, fet que afavoreix que qualsevol persona trobi la sevaforma d’expressar-se. Si fas la piràmide, tothom troba el seu espai: el més grassonet es posarà a sota i el més àgil, a dalt, i tots seran igual d’imprescindibles. A més, el circ és molt més pràctic i vivencial. I de seguida obtens resultats: si vols fer malabars amb 10 boles tardaràs anys, però per fer-ne amb tres i començar a vacil·lar els col·legues en fas prou amb tres tardes. Per últim, hi ha l’element del reconeixement, la mirada de l’altre, l’aplaudiment.

Això és especialment important en molts joves. Ser algú.

Nosaltres diem que generem espais de seguretat, físics i emocionals. Perdre la por a fer el burro, a la mirada dels altres, als riures… El circ social té beneficis en diferents esferes: la persona, el grup i la comunitat. En primer lloc, la persona guanya atenció, constància, confiança en un mateix, sobretot entre molts joves que pensaven que eren incapaços d’aprendre res i que, de cop i volta, veuen no només que sí que poden, sinó que els il·lumina un focus i els aplaudeixen. En segon lloc, el grup treballa el suport mutu, la confiança en l’altre… I en tercer lloc, la comunitat es transforma perquè l’Ateneu és un espai que està en contacte amb l’institut del barri, amb les places, amb el casal… I el jove canvia la seva persepció sobre aquesta comunitat. Això, en uns entorns juvenils plens d’estigmes i etiquetes, és tot un canvi.

No sou una escola de circ qualsevol, vaja.

No formem artistes de circ, formem persones a través del circ, i aquí hi entren moltes coses en joc més enllà de la tècnica. Estem parlant d’una eina educativa i de transformació social. La tècnica ens serveix de punt de partida per abordar competències i valors personals, locals i socials. Sempre intentem que en tots els tallers i activitats hi hagi dues figures: un educador i un professor de circ. Tenim espais en què es treballa molt més la vessant social que el circ, de fet. A Baró de Viver hi tenim un programa, Amics i circ, amb joves d’entorns difícils, en què es fa circ i s’extrapola a altres activitats quotidianes. “Si ets capaç de pujar a la bola d’equilibri, ets capaç de fer 20 minuts de deures”. Aquesta és una mica la filosofia. Que es retrobin amb si mateixos i que vegin que són capaços. Coi, és que si pots pujar a un trapezi realment ets capaç de fer qualsevol cosa!

Al llibre expliqueu que no només us serveix el circ per reconciliar alguns joves amb ells mateixos i la seva capacitat d’aprendre, sinó que també és una forma d’implicar-los en la comunitat. Com ho feu?

A través de l’organització interna de l’Ateneu i de la seva implantació al territori. L’Ateneu funciona per comissions, i cadascuna d’elles té els seus espais de decisió on es treballa de manera col·lectiva: pots decidir sobre el projecte on estàs, sobre tota l’àrea de formació, sobre el marc general de l’Ateneu… I cap enfora hi ha tota una vessant de treball comunitari, ens relacionem amb altres entitats per fer projectes conjunts. Amb la Plataforma Nou Barris Cabrejada hem abordat molts temes de la crisi –o més aviat estafa…– que aquí s’està patint molt. Un dia estàs fent circ i l’endemà, amb els mateixos pares i joves, estàs aturant un desnonament. Perquè el que fem és circ, però és social, i és cultura, però és per a la transformació social.

També plantegeu una visió molt més activa respecte de l’espai públic.

Foto: Luís Montero
Qualsevol activitat artística, creativa, et permet canviar la relació que mantens amb un espai. En això ens hi hem trobat molt al llarg dels anys amb l’evolució urbanística de Nou Barris. Un exemple: al costat de l’Ateneu hi havia durant anys una placeta amb un llac, però el llac es netejava un cop a l’any i era un niu de mosquits que a més està molt a prop d’una escola i d’una llar d’infants. Quan van començar les obres de l’Ateneu van tapar-lo amb una planxa de ciment i, durant temps, va ser un espai guanyat on sortíem a jugar. I quan van acabar les obres, els vam demanar que deixessin la planxa, però l’Ajuntament ens deia que tenien uns fons FEDER i que s’havia de deixar igual com estava abans o perdrien els diners. Doncs bé, des de l’escola, l’Ateneu, l’Associació de Veïns i altres vam fer una intervenció artística pintant la plaça, i a dia d’avui encara és un espai on hi poden jugar els nens.

Quina relació teniu amb els instituts del barri?

Tenim una relació molt fluïda amb diversos centres. Fa vuit anys el Consorci d’Educació es va adonar de la potència del circ, i amb ells fem projectes de diversificació curricular als instituts. Fem 10 sessions en què els alumnes aprenen circ i això els permet superar determinades assignatures. Hem desenvolupat moltes fitxes didàctiques sobre com treballar diferents matèries a través del circ.

Considereu que hi hauria d’haver menys barreres entre espais d’educació no formal com l’Ateneu i centres?

La filosofia d’un Ateneu Popular, des de principis de segle, és el de proveir espais de formació als treballadors més enllà de l’àmbit escolar. Jo prefereixo parlar d’educació social i no educació no formal, perquè el que fem és igual de formal, metòdic i rigorós que l’educació reglada, encara que aquí treballem de forma més vivencial i introduïm competències de ciutadania.

El llibre també és un recull molt detallat del model pedagògic del programa, amb taules d’avaluacions, objectius…

Durant anys hem desenvolupat un mètode, mecanismes, eines, seguiment de l’alumne… Pensa que aquí no hi ha prova d’accés, ni has de sortir fent tantes tombarelles. Si entres i no arribes a tocar-te el peu amb les mans i surts fent una tombarella, doncs hem triomfat. El seguiment de l’alumne ens serveix a nosaltres i li serveix a ell, i a la família. En un moment donat ens vam adonar que havíem crescut molt i que, en endavant, el que calia incrementar era la qualitat pedagògica. I hem generat eines d’avaluació del projecte, dels equips pedagògics, de l’organització… També és clau en aquest sentit la formació de formadors que tenim. És una idea molt potent: som una comunitat que ha sabut dotar-se d’eines per ensenyar el que ha après durant anys.

Comentaris