Municipalització, treball i participació

Manuel Quesada | NacióSabadell. El que aquí ens interessa és que quan parlem de municipalització dels serveis, en definitiva, estem parlant de la propietat dels mitjans de producció d'aquells processos de treball que afecten a la totalitat de la comunitat d'un municipi.

Allò que és comú, allò que és d'interès de totes les habitants d'un municipi, hauria d'estar gestionat pel mateix com a màxima expressió de la col·lectivitat en aquell territori. Que un servei passi d'estar a mans privades a estar a mans públiques és, si més no, un avenç. Però aquest concepte de municipalització ens pot quedar una mica curt.  

La municipalització s'ha de vehicular amb una forta participació de les treballadores que, al cap i a la fi, són les que fan funcionar la ciutat.

Ja fa dies que a la nostra ciutat se sent parlar d'un concepte que no ha deixat de generar controvèrsia des del primer dia. Municipalització sona estrany, però mica en mica s'està fent present a la vida política de Sabadell, i de fet, també, a molts altres pobles. Municipalització prové del substantiu municipi, que en la seva accepció original provinent del llatí tenia a veure amb els deures i els càrrecs que determinades persones adquirien amb la institució de la República i l'Imperi Romà. Actualment però, municipi fa referència a un determinat territori administratiu el qual es regeix per una normativa comuna a la qual estan subjectes tots els ciutadans. Municipalització per tant, té a veure amb el procés pel qual alguna cosa aliena a aquesta entitat passa a formar-ne part, a ser propietat del municipi.
 
Però aquest no és un article sobre etimologia. El que aquí ens interessa és que quan parlem de municipalització dels serveis, en definitiva, estem parlant de la propietat dels mitjans de producció d'aquells processos de treball que afecten a la totalitat de la comunitat d'un municipi. Una discussió, d'altra banda, que no ens és nova.
 
En els temps que corren, la municipalització està sent argument i arena de batalla de diferents posicionaments ideològics -polítics- de les diverses forces polítiques de la nostra ciutat. Aquest fet, és potser causa de dos processos que han anat confluint. D'una banda, la creixent consciència col·lectiva de que allò que és comú, allò que és d'interès de totes les habitants d'un municipi, hauria d'estar gestionat pel mateix com a màxima expressió de la col·lectivitat en aquell territori; de l'altra, per l'entrada als òrgans de gestió de noves forces polítiques molt més lligades a les lluites populars que aquelles que les han precedit.
 
Més enllà d'això, la CGT, com a a formació anarcosindicalista amb més de 100 anys d'història i practicants de l'acció directa com a mètode de lluita, hem desconfiat sempre -i desconfiem- de les institucions capitalistes -Estats, Governs, Ajuntaments- com a eines i/o àrbitres dels conflictes socials. De forma que aquest concepte de municipalització ens pot quedar una mica curt. De fet, l'objectiu a llarg termini del nostre sindicat no és aquest, sinó el control obrer i l'autogestió per part de les treballadores dels mitjans de producció. Ara bé, que un servei passi d'estar a mans privades a estar a mans públiques és, si més no, un avenç. D'altra banda, hem de tenir en compte que si aquestes mans públiques segueixen fent de titelles de la classe empresarial, de ben poc ens haurà servit municipalitzar aquests serveis. La situació que es dóna a Sabadell, amb un govern nominalment d'esquerres, i amb una formació netament anticapitalista formant-ne part del mateix, pot obrir nous horitzons.
 
En un altre ordre de coses, durant els últims anys, el nostre sindicat ha crescut de forma notòria en sectors d'àmbit públic, i una bona part de la nostra afiliació es composa de metgesses, infermeres, conductors d'autobusos, mestres, professores, treballadores de la neteja, de cures, etc. de forma que el debat sobre la municipalització no és quelcom estrany dins els nostres militants sinó tot el contrari. Algunes treballadores però, han mostrat els seus dubtes davant aquests processos. Les causes poden ser vàries. Penso que principalment, perquè la maquinària propagandística dels sindicats grocs com UGT i CCOO ja han començat la seva particular campanya contra aquests processos de democratització dels serveis, en el cas de Sabadell, perquè, entre d'altres, podria significar la fi de les seves «agències de col·locació». Una altra raó pot ser que el procés de municipalització significaria que aquests llocs de treball passarien a ser d'àmbit públic i, sovint, es demanen qualificacions que no totes les treballadores tenen, el que no deixa de generar cert nerviosisme entre aquestes.
 
En definitiva, entenc que la municipalització no ha de ser només aquest procés pel qual quelcom passa a propietat municipal, el qual ja és un avenç; sinó que aquest s'ha de vehicular amb una forta participació de les treballadores que, al cap i a la fi, són les que fan funcionar la ciutat. Agafant prestat el concepte d'un bon amic i company de lluita, es tractaria d'una municipalització al quadrat. És a dir, un procés d'horitzontalització en la gestió d'aquests serveis, amb una direcció inequívoca cap al control obrer. Un procés en el que les treballadores tinguin la capacitat decisiva de determinar el què, el com, el quan i el qui. Dit d'una altra forma, si aquesta municipalització significa una pèrdua de drets per part de les treballadores, nosaltres continuarem fent el que hem fet sempre, practicar l'acció directa i l'autogestió com a mètode de lluita i finalitat en sí mateixa en la defensa dels drets de les treballadores.

Comentaris