On són les dones als llibres de text?

Pau Rodríguez @paurodra | ElDiario.es. No hi ha referents culturals i científics femenins als llibres de text. Per què en 600 anys de literatura castellana, per exemple, l’única autora que se cita és Santa Teresa? Aquesta pregunta la formula Ana López-Navajas, autora de l’estudi Anàlisi de l’absència de les dones en els manuals de l’ESO. Una genealogia del coneixement ocultat, que continua: “Per què no apareix Gertrudis Gómez de Avellaneda, reconeguda figura del romanticisme? O del XVIII Maria Rosa Gálvez, que omplia més teatres que molts companys seus?” Totes aquestes qüestiones les llança a l’aire l’estudi, fet per la Universitat de València sota l’empara de l’extint Ministeri d’Igualtat -època Zapatero-, que constata que solament el 7,5% de les figures que consten als llibres de text de la ESO són femenines.

“És una estafa cultural, ens han pres referents fonamentals”, sosté l’autora de l’estudi, que considera que durant els anys s’han silenciat figures femenines que inclús en el seu temps van gaudir de renom i que la tradició les ha anat apartant del focus principal. Però per contra, els editors de llibres consideren que és la història qui ha menyspreat les dones, no els qui editen els llibres de text. “Per desgràcia, en la història els personatges més influents han estat homes, i els llibres de text estan condicionats per aquest fet”, defensa Albert Garrido (Edebé), responsable de l’àmbit de llibres de text del Gremi d’Editors de Catalunya.

Per a fer l’estudi s’han analitzat 115 llibres de 19 assignatures diferents de tota l’ESO. En total s’ha arribat a crear una base de dades amb 5.527 persones de referència citades als manuals. D’aquestes, només 690 són dones -un 12,8%-. Però si es té en compte el nombre d’aparicions -per aventurar-ne la importància-, les referències a dones rellevants disminueixen fins al citat 7,5% del total.

Per matèries, la mostra també és suggerent. “Les assignatures d’enfoc històric i científic, les més poderoses, tenen menys presència de dones. En canvi, a les més arrelades a l’actualitat, com anglès o francès, n’hi ha més referències”, apunta López-Navajas. A anglès i francès, de fet, l’aparició de dones als llibres de text eés del 29% i el 21%, respectivament. També tenen una presènciadestacada a Educació per la Ciutadania (22%). Tanmateix, els percentatges ronden el 10% quan es tracta de Física i Química (8,5%), Ciències naturals (10,2%) o Ciències socials (6,6%).

Existència de referents culturals femenins oblidats

“La proporció seguiria sent favorable als homes, que han gaudit de predomini social, i segur que quan més enrere vas en la història menys referents culturals femenins hi ha, però la presència actual no fa justícia”, reivindica Tània Verge, agent d’igualtat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). “Molts autors es recolzaven en autores que no podien firmar i, per tant, no se les reconeixia. Per exemple, John Stuart Mill va admetre que la seva dona [Harriet Taylor] havia estat coautora de moltes de les seves obres. Això ho sabem avui però tot i així no ho glossem”, lamenta Verge.

Aquesta situació, segons Verge, és un perill perquè les dones -i la societat en general- es queden sense referents vàlids i que per mèrits haurien de constar als manuals: “Aquesta situació fa que les dones siguin menys referència de coneixement i tinguin menys autoritat en la producció, i se’ls treu protagonisme en la història. Tot això és molt perniciós actualment, sobretot per a les dones, si es té en compte que aprenem per socialització i per models de referència”.

Per combatre aquesta situació, en el propi estudi s’expressa que una segona fase del projecte serà crear una base de dades que permeti intervenir en la incorporació de dones als continguts i en l’adequació del relat als fets. No es tracta d’una discriminació positiva, en paraules de López-Navajo, sinó més aviat d’una revisió “amb sentit crític” que permeti incloure les dones de referència per simple qüestió de mèrits.

Les editorials apunten al currículum

Davant les conclusions de l’estudi, les editorials argumenten que, en qualsevol cas, no són elles les que estableixen què s’ha d’estudiar i què no, sinó que és l’Administració la que fixa els continguts que s’han d’impartir, i els llibres s’hi adapten. “Això no és culpa de l’editor. Els filòsofs s’estudien segons el currículum oficial. Estem condicionats pels programes educatius oficials”, explica Antoni Garrido.

A més, Garrido va més enllà dels referents culturals i valora la presència paritària d’homes i dones en els llibres. “Som molt curosos per aconseguir certa paritat”, apunta. Garrido es refereix no tant als personatges històrics sinó a la presència d’homes i dones no reals -els que apareixen en manuals d’exercicis, en narracions, en exemples…-. En aquests casos -no recollits a l’estudi- assegura que no hi ha discriminació i que, a més a més, es treballa per no caure en els arquetips més tradicionals i sexistes, sobretot pel que fa als rols de les dones.

Comentaris