La teoria dels sis graus de separació

La teoria dels Sis Graus de Separació afirma que qualsevol persona del planeta està connectada amb qualsevol altra, a través d'una cadena de coneguts amb no més de cinc esglaons o punts d'unió. Segons aquesta teoria només sis nivells ens separen de qualsevol persona del planeta. Sis passos. Sis graus.

L'experiment de Milgram i la Universitat de Columbia van fer la proba. 


Sorgida al segle XX, la proposta inicial d'aquesta idea data de 1929 per l'hongarès Frigyes Karinthy, en un relat anomenat Chains.

A la dècada dels 50, investigadors del MIT i IBM van tractar de demostrar aquesta teoria de forma matemàtica (donat un grup de N persones, quina és la probabilitat que cada membre de N esteu connectat a un membre a través de 1, 2 , 3 ... n enllaços). 20 anys després, el problema seguia sense solucions completes o satisfactòries.

El 1967, un sociòleg (Stanley Milgram) va desenvolupar un experiment (el fenomen del small-world, el món petit) per tal de provar la teoria: a l'atzar, va triar ciutadans americans de la regió del Centre-Oest, amb la finalitat de lliurar un enviament a un desconegut en Massachussets, a milers de quilòmetres de distància. L'única informació era simple: el nom, la ubicació genèrica (no hi havia adreces concretes) i l'ocupació del destinatari. Amb aquesta informació, l'objectiu per als que van iniciar la cadena era senzill: lliurar a qui ells creguessin que podia estar lligat al destinatari, sempre que es complís la condició de tractar-se de persones que coneixien directament, i amb la idea general que el primer baula seria basat en el fet que creguessin que el conegut pogués estar relacionat, és a dir, que tingués més probabilitats de connectar al destinatari d'una manera o altre. Els receptors havien de fer el mateix, i la cadena seguiria fins que el destinatari fos aconseguit.

Els participants pensaven en centenars, els més optimistes en desenes, i molts creien que era absurd i impossible. ¿La resposta? De mitjana, es van necessitar entre 5 i 7 intermediaris.

Els descobriments de Milgram no van ser molt fonamentats (el nombre de paquets i la seva mostra de participants va ser molt petit per treure dades vàlides o conclusions, per exemple), però l'esdeveniment va ser innegablement mediàtic. Universitats prestigioses van fer jocs, sistemes i demostracions dels sis graus, basats en aquest principi, i jocs populars a tot el món van començar a sorgir, molts d'ells basats en persones conegudes com actors, o gent famosa.

El 2001, la Universitat de Columbia va continuar l'experiment de Milgram, usant Internet, i després de proves nombroses (gairebé 50.000 persones enviant el "paquet" a destinataris de 157 països) es va trobar que el nombre de passos mitjana era ... sis. L'aplicació dels sis graus és ara un tema aplicat a qüestions computacionals, comunicació, circuits, etc.

Món petit

L'experiment del món petit comprèn diversos experiments duts a terme pel psicòleg social Stanley Milgram, en la seva investigació sobre les xarxes socials en els Estats Units. L'innovador d'aquesta investigació, va ser la revelació que la societat humana és una xarxa social que presenta l'estructura del món petit, caracteritzada per interconnexions molt més curtes del que s'esperava. Els experiments són freqüentment associats amb la teoria dels sis graus de separació, tot i que Milgram mai va utilitzar personalment aquest terme.


Embotellament i connectors

Basant-se en articles originalment publicats a The New Yorker, Malcolm Gladwell va elaborar el concepte de "funneling" ("embotellament"). Gladwell argumenta que el fenomen dels sis graus de separació depèn d'unes quantes persones extraordinàries ("connectors"), amb àmplies xarxes de contactes i amistats. Aquests nodes intervenen en les connexions entre l'àmplia majoria d'individus que estarien, d'una altra manera, vagament connectats.

No obstant això, treballs recents en els efectes del fenomen del món petit en la transmissió de malalties han indicat que, a causa de la naturalesa de fortes connexions que tenen les xarxes socials, suprimir aquests nodes principals d'una població sol tenir poc efecte en la longitud mitjana de connexió entre individus.

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més