El pati: 525 hores d’oportunitats educatives perdudes?

El pati de l’escola és, sens dubte, un dels pocs espais, sinó l’únic, pensat exclusivament per al joc i l’esbarjo dels infants. I, alhora, és un espai educatiu dins els centres escolars. Ambdós factors converteixen el pati en un espai privilegiat: ple de recursos per a l’aprenentatge, lloc de festa, celebració i joc, tal com es conclou a l’estudi elaborat per IPA Espanya (Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar).
Imma Marín @immamarin | El Diari de l'educació



El pati ens ofereix la possibilitat de gaudir de l’espai temporal, físic i simbòlic necessari per al desenvolupament del joc. Des d’aquesta perspectiva, el temps de joc suposa un recurs inestimable que afavoreix el desenvolupament dels infants i esdevé un important aliat en l’entorn escolar. De fet, el temps del pati, constitueix per a molts infants el temps de joc i convivència més intens del dia, a més de suposar prop de 525 hores dins l’horari escolar (només comptant els 30’ diaris de patí del matí), més de les que es dediquen a matèries com educació per la ciutadania, educació física o llengua estrangera, tal com s’indica a l’annex 3 del Decret142/2007.
Per poder treure tot el profit educatiu de l’espai i temps de pati, cal tenir en compte diversos aspectes com són: la seva morfologia (dimensions, disposició, diversitat de superfícies, etc.) i els recursos lúdics (arbrat, estructures de joc, porxos, etc.). Us deixo aquí un vídeo d’una escola pública de Londres que pot resultar molt il·lustratiu. I per últim, i especialment important, és el paper de l’educador en aquest espai de joc lliure: què proposa, com es relaciona amb l’alumnat, etc.
Seguint amb les conclusions de l’estudi de la IPA, és en aquest context on apareix entre el professorat el dilema sobre deixar fer o intervenir. Dilema que se sol resoldre amb el que anomenem “la fal·làcia del joc lliure”, ja que sovint existeix una clara incoherència entre els discursos entorn a la importància del joc com eina educativa i les practiques observades en els patis:
  • Predomini absolut del futbol per sobre de qualsevol altra activitat
  • Regulació bàsicament fonamentada en prohibicions de tota mena
  • Gestió reactiva dels conflictes
  • Invisibilitat de les noies
  • Poca o nul·la experiència del pati com a recurs educatiu vinculat al currículum
  • Poques propostes i estratègies adreçades a enriquir el repertori lúdic dels infants i a facilitar la imaginació i creativitat, etc.
En definitiva, en la majoria de les nostres escoles, el pati no forma part del projecte educatiu del centre. Es concep com un espai que queda inscrit en el recinte escolar però fora de les dependències considerades educatives: ¡les aules! Quin greu error i quina gran pèrdua d’oportunitats. Són 525 hores que ben conduïdes i aprofitades ens obren, sens dubte, un gran nombre d’oportunitats educatives a explorar que no podem desaprofitar.
 El pati és un espai ideal per a l’estimulació de la capacitat de jugar i per al desenvolupament dels infants. Però potser el principal problema rau aquí. Coneixem prou els beneficis del joc en la etapa infantil? Estem convençuts de què el joc es fonamental per el sa desenvolupament dels infants? Sabem les oportunitats de les metodologies lúdiques, basades en el joc, dins el procés d’ensenyament-aprenentatge? O encara pensem que això de jugar és un mal menor, una pèrdua de temps, tolerable només en la mesura que ens assegura unes bones condicions de l’alumnat per l’aprenentatge, evidentment a l’aula?
No m’estendré parlant sobre les possibilitats educatives del joc en general i del joc lliure en particular, però deixeu-me citar algunes com la construcció de l’autoestima, aprendre a afrontar reptes, l’esforç que suposa superar-los, la curiositat com a motor de les ganes de saber, desenvolupar defenses a la frustració, sotmetre’s a normes i pautes de convivència, lliurament acceptades, l’auto-coneixement i el coneixement de l’altre, l’empatia, la creativitat…
Però que el joc sigui lliure per als infants no ha de significar que el professorat ens en desentenguem. Dit d’una altra manera: el fet que la nostra intervenció sigui discreta no significa que no dotem el pati d’una clara intencionalitat educativa.
En aquest sentit, és evident que el pati és l’espai de llibertat dels infants: un espai on, sense la permanent direcció dels adults, els infants aprenen de manera autònoma a organitzar-se, prendre decisions, posar en marxa la seva creativitat, superar conflictes, etc. I és aquí, en aquest marc de llibertat i autonomia del joc dels infants, on la nostra presència encoratjadora, amatent, interessada per tota la vida que allà es dóna, motivadoradisposada a participar del joc, en la mesura que es infants ens ho demanin, és fa espurna de nous aprenentatges i afavoridora de la capacitat de jugar dels infants.
Cal dons incloure el pati dins el projecte educatiu de centre, concentrant-nos en assegurar les condicions que facilitin el desenvolupament de la capacitat de jugar i enriqueixin el repertori lúdic dels infants.
Es tracta de reflexionar i actuar sobre aspectes com:
  •  La morfologia dels patis: superfícies, arbrat, espais… On col·loquem la pista de futbol, al centre? I si el centre l’imaginem sense pilotes o per altres jocs de pilota que no siguin futbol?
  •   Els recursos amb que els dotem: estructures de joc fixes, recursos naturals per jugar, materials per jugar i no només a jocs motrius. Perquè no fem “espai” al joc simbòlic, les construccions? Jocs de taula?
  • Les activitats que proposem o propiciem: lliures per l’alumnat i amb l’objectiu d’enriquir el seu repertori lúdic
  •  El nostre rol com a educadors, discret en el moment però profundament actiu en la planificació i l’observació i amb clara intencionalitat educativa.
La conclusió és obvia: el pati és en si mateix un espai educatiu en tant que estimulador del joc infantil i possibilitador d’aprenentatges. Però perquè ho sigui, cal una nova mirada del professorat, positiva i estimuladora, plena de reptes i oportunitats educatives que permeti veure el pati, no com una amenaça, sinó com un recurs, una oportunitat educativa rica i vital.

Comentaris