L’escola com a espai públic de trobada?

unnamedL’escola pot i ha de ser un espai públic de trobada. Ha de ser un lloc on interactuar amb les altres entitats, amb altres persones, amb barreja d’edats, amb barreja d’interessos, amb diferents ideologies, que propiciï la relació.

Joan M. Girona | Diari de l'educació

El 1975, la declaració «Per una nova escola pública» de la 10a Escola d’Estiu de Rosa Sensat parlava del lligam de l’escola amb la comunitat i de l’ensenyament amb altres serveis públics. La declaració «Per una nova educació pública» de l’Escola d’Estiu de 2005 feia incidència en els contextos educatius públics. Foren unes previsions molt avançades (ja han passat quaranta anys de la primera!) que s’han quedat un xic curtes. La utopia ha servit per caminar (segons l’encertada definició del malaguanyat Galeano), però hem avançat poc.
Estem al 2015 i ens trobem amb novetats, com no podia ser menys. Les tecnologies digitals són presents arreu, les xarxes socials connecten moltes persones, estem vivint sota una cruel crisi propiciada per un cop d’estat financer en contra de la immensa majoria de la població, una revolta democràtica començada el 15 de maig de 2011 ha propiciat recentment un canvi electoral que pot ajudar a modificar la realitat social, l’intent de sotmetre els habitants de Grècia per evitar que el seu exemple animi altres països ens mostra què pretén el poder.
Per altra banda, l’educació està present, cada dia més, en les preocupacions de la població; es parla d’horaris i conciliació laboral; d’espais públics per jugar, per conviure, per relacionar-se; de centres guetitzats, del racisme latent a la societat que els ha propiciat amb la complicitat de les polítiques educatives; de la compensació de les desigualtats i de quin paper hi pot fer l’escola; dels efectes de la pobresa en els infants i adolescents; de les despeses de les activitats educatives; de l’escletxa digital des del punt de vista social, econòmic o generacional… L’escola no està aïllada, està present en la vida de la comunitat: està implicada en tot allò que és públic.
L’escola pot i ha de ser un espai públic de trobada. Ha de ser un lloc on interactuar amb les altres entitats, amb altres persones, amb barreja d’edats, amb barreja d’interessos, amb diferents ideologies, que propiciï la relació… Que cadascú hi pugui aportar el bo i millor. L’escola no solament s’ha de relacionar amb l’entorn, com es diu sovint: l’escola és una part de l’entorn, una part significativa i privilegiada, perquè tothom hi és present uns anys de la seva vida. Avui, però, ja no té el monopoli del coneixement, ni el que s’hi aprèn serveix per a tota la vida; això és d’una època que ja no tornarà. L’escola ajuda l’educació de manera semblant a com ho fan altres estaments.
L’escola és un dels elements implicats en l’educació, al costat de molts altres: els centres d’esplai, els d’esports no competitius, els moviments de transformació social (Assemblea Groga, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, iaioflautes, plataforma Tanquem els Centres d’Internament per Estrangers…), les persones que treballen a centres sanitaris i de serveis socials, la xarxa associativa existent en els nostres pobles i ciutats, els centres d’educació d’adults, els llocs on es fan concerts o exposicions, els espais on s’aprèn cuina o s’acullen persones nouvingudes, els centres d’ensenyament de tecnologies per a totes les edats, les àvies i els avis amb l’experiència i el saber acumulats dels nostres avantpassats, que es transmet oralment, fins i tot.
Cada generació adulta ha educat les generacions següents; ha transmès la cultura en sentit ampli. I malgrat que avui les generacions joves estan ensenyant tecnologia als més grans, la implicació dels avantpassats en la transmissió de sabers continua.
S’educa amb el testimoni de les persones adultes. Tota la societat educa; la tribu sencera educa. L’escola sola no pot, l’escola no és l’únic estament responsable de l’educació ni el més important. Només amb la participació i la complicitat de la majoria de la població s’aconseguirà que l’educació ajudi a millorar les condicions de vida de tothom i no estigui al servei dels poderosos, dels que voldrien mantenir les desigualtats socials i de classe.
Joan M Girona, mestre i psicopedagog (Membre del consell de formació de Rosa Sensat)

Comentaris