L'Animació Sociocultural, la metodologia, la seva tasca i les persones que s’hi impliquen tenen un paper clau en la societat, però... sabem transmetre la nostra activitat de manera atractiva per a la premsa generalista?
Els nostres projectes necessiten ser presents als mitjans de comunicació per fer-se més visibles i per arribar a la ciutadania. I als mitjans sovint també els calen el seu testimoni per connectar amb la realitat social i transmetre-la millor.
Font: xarxanet
Tot i això, les intervencions socioculturals sovint no es troben prou presents al diari, la radio o la televisió i tenen la percepció que les qüestions en les que treballen no sempre arriben al públic de forma adequada.
A més, els periodistes sovint no estan formats en tercer sector ni en voluntariat, més enllà de la seva experiència i inquietud personal, i el volum d'informació que reben cada dia és molt elevat.
Un seguit de recomanacions poden ajudar als nostres projectes a fer-se més interessants als ulls dels mitjans. La majoria d’elles provenen d’una xerrada amb la Maria Coll codirectora de la revista Valors i del programa radiofònic Valors a l'alça de La Xarxa de comunicació local, que posa l’èmfasi en oferir la informació a través del testimoni personal.
- Mantenir actualitzada una base de dades de mitjans de comunicació generalistes i especialitzats, i de periodistes.
- Escollir els mitjans i les persones adequades: cal identificar aquelles que són sensibles a la temàtica en la que treballem.
- Triar el moment adient: cal conèixer les dinàmiques dels mitjans(horaris de redacció, tancament, caps de setmana, etc.).
- Oferir només informació noticiable: els periodistes reben cada dia molt més del que poden cobrir i saturar-los d'informació és contraproduent. Tot i que el que es considera que és notícia és molt relatiu, hi pot ajudar el fet de ressaltar la singularitat de la informació, relacionar-la amb l’actualitat, remarcar l’acció social o el que aporta a la societat).
- Aprofitar l'actualitat (agenda mediàtica, dies internacionals, efemèrides històriques, etc.).
- Oferir històries personals: humanitza l’entitat i crida l’atenció dels mitjans. Quan les persones són les que expliquen és més efectiu que transmetre dades abstractes i fredes. N’és un exemple el testimoni que ofereix una persona que ha viscut 15 anys al carrer. Cal tenir en compte el sensacionalisme que poden fer alguns mitjans.
- Donar veu a les persones participants: als mitjans els pot interessar més escoltar a la persona voluntària que no pas a la professional de la intervenció social, és a dir, per què una persona dedica tots els dissabte a anar al cau amb nens, passa les tardes amb avis i àvies o s’implica en la neteja d’un bosc… També afegeix sensació de transparència i d’equip dins el projecte. D’altra banda, no a tothom li agrada o sap explicar i explicar-se. La feina interna d’empoderar els participants en el projecte, és el que fa després que el seu discurs estigui ben alineat amb el de el projecte. També pot oferir eines comunicatives a la persona voluntària. Hi ha recursos útils com “Informar sobre voluntariado: guía de estilo para quienes comunican”.
- Fer senzill el missatge: molts periodistes no són especialistes en tercer sector ni en voluntariat. Hem de comptar que “ningú” ens coneix i, amb humilitat, explicar el nostre missatge de forma simple i planera.
- Elaborar una nota de premsa eficaç. Ser creatius i originals. I si hi ha contacte personal que l'acompanya molt millor.
- Proporcionar imatges: ajuden molt a copsar la informació que els hi enviem.
- Facilitar la feina als periodistes (no només amb el missatge sinó proposant diversos enfocaments possibles de la informació: notícia, reportatge, vídeo, entrevista, i oferir informacions relacionades de context, etc.).
- Fer ús de les noves tecnologies (contactar al periodista per Twitter, penjar les fotografies en alta resolució al núvol, enviar enllaços d'informació complementària).
- Aprofitar, i també trencar, l’estacionalitat de les noticies (alguns temes tenen més ressò en moments concrets de l’any, com la solidaritat per Nadal i la problemàtica dels gossos abandonats al juliol.Són tempos comunicatius en què podem oferir informació relacionada o bé, justament, proporcionar alternatives a aquestes informacions cícliques. A més, a l’estiu es pot aprofitar el dèficit de notícies.
- Mantenir el contacte personal amb els periodistes (fer un retorn sobre allò publicat, trobades més informals, etc.).
- Oferir-se com a experts en moments d'actualitat: més enllà de les pròpies activitats entorn els nostres projectes, esdevenir un referent per ells en un àmbit o temàtica concreta.
- Proposar col·laboracions periòdiques en seccions o programes en els que podem aportar valor afegit.
- Tenir en compte que la transparència propicia la presència als mitjans de comunicació.
També trobareu a Xarxanet:
Comentaris