Xusa Serra i Llamas: compartir les perdues, el dol i la mort amb els infants

Masterclass de la Xusa Serra sobre compartir les pèrdues, el dol i la mort per l'alumnat de segon d'Educació Infantil i de primer d'Animació Sociocultural i Turística de l'Institut Ribot i Serra.

La Xusa Serra va compartir amb nosaltres, en la seva vessant d'infermera de cures paliatives, com la mort forma part de la vida, tot i que ens entestem a amagar-ho i no parlar-ne mai. Ella hi treballa diàriament i reclama deixar sortir totes les emocions, sense por ni vergonya, que aquest procés sempre comporta.

Com a professionals de l'educació i com a persones hem de (aprendre a) cuidar i cuidar-nos i hem de transmetre als col·lectius amb els que treballem com fer-ho.

"La vida de los muertos también está en el recuerdo de los seres vivos" 
Séneca

Al llarg de l'últim segle observem una important transformació social i cultural encaminada a potenciar la cultura de la salut, l'oci, l'estètica i el confort. Aquesta forma de percebre la vida, positiva en molts aspectes, ha originat profundes transformacions en la forma de viure diferents moments relacionats amb les pèrdues, el dol i la mort. En poc temps hem passat de viure les malalties i la mort dins de les llars, on les pròpies famílies tenien cura dels seus malalts, els nens convivien i aprenien dels moments relacionats amb les pèrdues, a considerar-ho com un fet desconegut, aïllat, desagradable i incòmode.

Xusa Serra és infermera i fa anys que acompanya persones en el moment de la mort. Amb la seva veu dolça i calmada transmet tranquil·litat en un moment clau de la vida, el final, i ajuda els familiars a participar d’aquest procés i acomiadar-se. 

Pares, mares i professionals de l'Educació disposen de molta informació sobre el Cicle de la Vida, però manifesten una manca de recursos i coneixements sobre les pèrdues, el dol i la mort, com a part fonamental del Cicle i indispensables generadors de Vida. Persones amb el compromís de transmetre valors i coneixements a futures generacions, senten tenir les mans buides per tractar aquesta dimensió de la Vida des d'una perspectiva personal, cultural, social i educativa. La mort i el dol també les hem de fer en grup, en comunitat.


El dol

Actualment som poc conscients que durant el nostre temps de vida tindrem bons moments, però també pèrdues, malalties, processos de dol i també la mort d'algun ésser estimat. Moments relacionats amb la pèrdua, on el procés de dol dependrà de la importància del perdut.

Ens va explicar que el dol és un procés i que ha de durar el que duri (de 2 a 5 anys) i que ha de ser un dol actiu. "Els rituals, per exemple, són molt importants perquè ens consolen i ens ajuden a afrontar aquell fet. Hem de tenir en compte que no hem de tancar les emocions, les hem de deixar sortir i expressar-les. Això és fer un dol actiu i és el que permet mirar endavant."

La nostra societat viu una actitud de negació davant el dolor, els processos de dol i al mateix temps, una pèrdua de rituals que dificulta l'expressió de les emocions i complica el procés. Relacionat amb aquesta negació social observem un augment de la sobreprotecció dels nens/es i joves, destinada a evitar que visquin situacions de dolor emocional, però per altra banda hi ha un augment de trastorns emocionals en els més joves precisament als Països econòmicament més desenvolupats .

Els nens i les nenes

La Xusa acaba de publicar el llibre I jo, també em moriré?, en què aborda el tema de com parlar de la mort amb els nens i les nenes. Una qüestió que resol simplement: “Se’ls hi ha d’explicar amb tota naturalitat”, no mentir i s'ha de respondre a les seves preguntes (tècnica gallega).

"Els nens  i les nenes" , diu la Xusa "estan preparats per rebre qualsevol notícia, però no per a les mentides. No entenen que els diguem mentides. Se’ls ha d’explicar la mort amb tota naturalitat. No cal esperar que passi alguna cosa a la vida del nen o la nena per parlar-li de la mort. Hem de respondre a totes les preguntes que facin. Per exemple, quan veuen un llangardaix mort o un ocell ferit pot ser un bon moment. Han d’entendre que tots els éssers vius tenim un cicle i no hem de viure com si el temps fos per sempre. Avui en dia ho sembla, els missatges que rebem des dels anuncis, la televisió... són com si la joventut durés per sempre, i ells han de saber que això no és així."

Els nens i les nenes queden en una greu situació de vulnerabilitat emocional ja que acaben vivint en soledat un procés que els importa i els produeix dolor. Des de Duelia i GestDol tracta diferents aspectes relacionats amb la forma en què els nens viuen i conviuen amb el dolor.

Xusa, gràcies de tot cor!

Comentaris