L'economia social a l'Empordà: quin desenvolupament necessitem?

Un model de cicle econòmic fonamentat en quatre eixos principals: les finances ètiques, la producció cooperativa, el comerç just i el consum responsable; la interacció dels quals dóna lloc al que s’ha anomenat mercat social, un sistema d’intercanvi de béns i serveis en què es prioritza el benestar de les persones per damunt de l’acumulació de capital.
Montse Boher | @moboher | Via CUP Figueres


El passat 16 d’octubre es van presentar el «Pla estratègic en l'àmbit del desenvolupament econòmic local i l'ocupació a l'Alt Empordà» i el «Pla d'acció sectorial en l'àmbit del desenvolupament turístic». Es tracta d’una iniciativa pionera a la comarca de coordinació publicoprivada entre ajuntaments, Consell Comarcal, Empordà Turisme i altres agents empresarials per definir conjuntament unes polítiques públiques de promoció econòmica. El treball coordinat entre municipis és una bona notícia ja que permet compartir recursos i sumar forces per assolir reptes comuns. Tanmateix, aquests plans parteixen d’una determinada concepció econòmica que exclouen perspectives, metodologies i agents territorials socialment rellevants.

Una perspectiva que no apareix recollida en aquests plans és la de l’economia social. Aquesta planteja un model de cicle econòmic fonamentat en quatre eixos principals: les finances ètiques, la producció cooperativa, el comerç just i el consum responsable; la interacció dels quals dóna lloc al que s’ha anomenat mercat social, un sistema d’intercanvi de béns i serveis en què es prioritza el benestar de les persones per damunt de l’acumulació de capital.

Incorporar la perspectiva de l’economia social canvia l’objectiu central del desenvolupament local: la prioritat deixa de ser engreixar les xifres de PIB i passa a ser la creació d’un espai de relacions socioeconòmiques pròsperes més equitatiu, participatiu i sostenible. Aquest canvi de paradigma obliga a redefinir qui ha de participar en l’elaboració de les polítiques públiques de desenvolupament i quines són les línies d’acció estratègiques.

Qui ha de col·laborar en la definició dels plans de desenvolupament? Doncs si volem promoure una economia al servei de les persones no podem restringir la participació política als ens públics i a les empreses. Caldria comptar amb la participació de la societat civil: les associacions de veïnes i veïns, les cooperatives de consum, l’Ecoxarxa Empordà, la Xarxa pels Drets Socials a l’Empordà, l’Assemblea d’aturats i aturades de Figueres, la PAH, les associacions de persones migrades, els petits productors agroecològics, els professionals autònoms precaris, els grups ecologistes, les entitats d'inserció laboral, les cooperatives, els sindicats, les entitats solidàries, les AMPA i un llarg etcètera. Alguns d’aquests agents i/o d’altres haurien de formar part de les Taules de Participació que col·laboraran en la concreció de les set línies de treball del pla estratègic.

És essencial incloure el foment de l’economia social i del cooperativisme a la comarca com a línia estratègica reprenent el pla de dinamització que l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal va publicar l’any 2009.

Aquell primer pla es podria actualitzar, ampliar i desplegar en diverses línies d'acció: 1) Recuperació, valorització i difusió del patrimoni cooperatiu de: des del paper clau del figuerenc Joan Tutau i Vergés durant el segle XIX fins a la figura del recentment difunt Benet Vigo Trulls, passant per totes les experiències del cooperativisme agrari. 2)Foment de l'emprenedoria cooperativa: formació dels tècnics de promoció econòmica en els aspectes societaris i organitzacionals propis del cooperativisme; divulgació de l'economia social als centres educatius; establiment de clàusules socials en els concursos públics que promocionin la contractació de cooperatives, d'entitats d'inserció, etc. 3) Intercooperació: enfortiment de les aliances amb els actors clau de l'economia social. És a dir, amb la Federació de Cooperatives de Catalunya, amb la Xarxa d'Economia Social i Solidària, amb la Chambre Régionale de l'économie sociale et solidaire, etc.

El cicle Empordacoop: cooperativisme i emprenedoria social a l’Empordà ha estat un primer pas per reprendre el llegat cooperatiu de la comarca i, també, ens ha donat l’impuls necessari per constituir un Grup de treball pel foment de l’economia social a l’Empordà (+info: empordacoop@gmail.com). Qualsevol viatge llarg, comença amb un primer pas.

Comentaris