Als pobres incomodes se'ls criminalitza. Sobre els fets ocorreguts a Serveis Socials de Ciutat Meridiana

Aquests dies ha sortit als mitjans de comunicació els preocupants fets que van patir el centre de Serveis Socials de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona. El mateix matí que el veïnat havia aturat tres desnonaments en dues hores. Per entendre la complexitat d’aquesta situació hem de veure la realitat que està patint el districte Barceloní de Nou Barris i en concret el barri de Ciutat Meridiana i el paper que està jugant l’administració.

Per Antonio Alcántara a EducacióTransformadora

La Federació d’Associacions de Veïnes de Barcelona – FAVB – en un comunicatexplicava que en Ciutat Meridiana – coneguda com “Villa Desahucio”- el problema és la pobresa d’unes famílies que sobreviuen amb un dels nivells de renda més baixos de tota la ciutat, i on les comitives judicials gairebé formen part del paisatge. Per a la FAVB el problema són també uns serveis socials, concebuts en una altra època per evitar l’exclusió de determinats col·lectius o ajudar a superar dificultats transitòries, però que avui es veuen depassats pel que fa a recursos, protocols i fins i tot filosofia de treball davant la tremenda desolació que han causat la crisi i les polítiques d’austeritat.

Conversant aquests dies amb veïnes de Ciutat Meridiana m’explicaven que el Casal d’Avis es cau a trossos, el local de l’Associació de Veïnes porta vint anys en un local provisional, el Centre Cívic no funciona, que es pateixen desnonaments diaris i als Serveis Socials, la directora no respon, el treballadors no tenen recursos i ni la directriu de fer xarxa amb el territori.  Alhora l’associació 500×20, diu que els Serveis Socials estan blindats. No hi ha estadístiques, no donen dades. La manca de transparència i de diàleg amb el teixit social és inexistent, conclouen els membres del’associació.

Desnonaments diaris i manca de solucions

Els veïns, a través d’un comunicat, expliquen que el dia vint-i-dos d’octubre després de parar dos desnonaments, i un tercer que no va ser notificat i va ser aturat per la pròpia família, la concentració de veïnes es va traslladar als Serveis Socials, passades les 10 del matí, per, d’una banda reclamar solucions per a les famílies amb amenaces de desnonaments i, de l’altra, solucionar els problemes reiterats amb el Banc d’Aliments de la Zona Nord.

Continuen explicant que després de l’entrada del grup de veïns, les treballadores del centre es reien mentre es tancaven a una sala i no parlaven amb els afectats. Quan la situació es relaxà i molts dels afectats anaven retirant-se de la sala, les treballadores van sortir entre rialles. Continuen explicant els veïns, que això va provocar el rifi rafe que va acabar amb, suposadament, una impressora tirada a terra i diversos testos i escombraries rebolcades per l’oficina, però sense cap agressió a les treballadores, que van passar l’estona en el fons de la sala rient, i fent vídeos i fotos de tot el succeït, conclouen els veïns.

L’Ajuntament per altra banda en el seu comunicat de premsa parla d’actes vandàlics, acusa al veïnat d’aturar vint-i-sis visites previstes per aquell dia i avisa que la Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana prepara la denúncia i l’atestat corresponent que es presentarà per part de l’Ajuntament com a perjudicat per una presumpta infracció penal. Filiberto Bravo, president de l’Associació de Veïns i quatre persones més van ser identificades a la porta del centre.

L’associació 500×20, deia que els Serveis Socials estan blindats. No hi ha estadistiques, no donen dades. La manca de transparencia i de diàleg amb el teixit social és inexistent, conclouen els membres del’associació.

La criminalització del veïnat que es queixa

Als pobres incòmodes se’ls criminalitza. L’administració, en el seu comunicat, els tracta d’egoistes insolidaris, alhora que els acusa de vàndals i incívics i els promet mà dura. Tota violència és condemnable, però en aquest cas clarament hem de diferenciar entre la violència institucional continua que pateix a diari el veïnat, de l’explosió puntual i incontrolada de les persones sotmeses a aquesta pressió. Veïnes i veïns que no troben respostes adequades a la seva situació a causa d’una institució que no es capaç de garantir els drets de les persones i el mínim per a una vida digna. A més són criminilatizats. Doblement colpejats, doblement estigmatitzats.

Pel contrari, el potent comunicat realitzat pels Col·legis professionals dels Educadors Socials, el Psicòlegs i els Treballadors Socials dóna en el clau quan diu que cal reconèixer el paper de les associacions de veïns i veïnes, els moviments socials i les diferents plataformes en defensa dels drets i la dignitat de les persones.  Davant de la incapacitat de l’administració la ciutadania s’ha mobilitzat i articulat per donar resposta a les demandes de la gent i reivindicar els drets pels quals les administracions haurien de vetllar.

És urgent asserenar els ànims, restablir ponts de diàleg entre el veïnatge i l’administració municipal, incloent-hi el personal de Serveis Socials i la resta d’agents comunitaris i socials del barri. Però sobre tot és important que canviïn les polítiques assitencialistes dels Serveis Socials de Ciutat Merididana per unes altres basades en el treball comunitari i el contacte directe amb el veïnat. L’articulació dels recursos i el treball en xarxa amb les entitats és bàsic per a que no es perdin en carrerons burocràtics sense sortida.

Comunicats:

• Comunicat de l’Ajuntament
• Comunicat de l’Associació de Veïnes de Ciutat Meridiana i el Col·lectiu Jove de 9Barris
• Comunicat de la Federació d’Associació de Veïnes de Barcelona –FAVB
• Comunicat del Col·legi d’Educadors Socials, Treballadors Socials i Piscòlegs de Catalunya
• Comunicat de l’Associació 500×20