Capgirem Barcelona? Construïm la Ciutat Comunal


 "Capgirem Barcelona? Construïm la ciutat comunal"
“Han passat 76 anys des de la Comuna de París, amb els seus Consells Comunals i les seves associacions de productors organitzats (...) 76 anys de lluita, on aquelles idees han anat germinant. No eren comunistes perquè no podien anomenar-se com a tal. Eren comunalistes. Aquest moviment va ser precisament el que aquí ha estat sempre el moviment federalista llibertari. Era el municipi amb drets de poder constituït, organitzant la vida sobre el pacte o federació, i el mutu acord”.

Un texte que hem representa sobre municipalisme d' Isa Chacón i Núria Comerma a EspaiFàbrica



19 de juliol del 2014. II Trobada Popular Municipalista de Barcelona. Al Centre Cívic La Sedeta. Al cap, de cop, apareixen imatges de les Barcelones rebels. De les Barcelones que un altre 19 de juliol -del 1936- plantava cara al feixisme i al capital. I plantava cara exercint la independència plena, exercint el poder popular. I el lloc, La Sedeta, va ser una fàbrica col•lectivitzada per les nostres àvies i avis que un dia van decidir que ja no aguantaven més autoritat i esclavatge, i que ho podien tot. Fora amos i fora intermediaris. Democràcia d’arrel, activa i directa. Amb les mans canviaven el seu destí. Inevitablement, també venen al cap la Federica Montseny i la Louise Michel i totes aquelles que han lluitat pel municipalisme (llibertari, autogestionari, comunal) com a sistema d’organització político-social revolucionari.

“Han passat 76 anys des de la Comuna de París, amb els seus Consells Comunals i les seves associacions de productors organitzats (...) 76 anys de lluita, on aquelles idees han anat germinant. No eren comunistes perquè no podien anomenar-se com a tal. Eren comunalistes. Aquest moviment va ser precisament el que aquí ha estat sempre el moviment federalista llibertari. Era el municipi amb drets de poder constituït, organitzant la vida sobre el pacte o federació, i el mutu acord”.

Federica Montseny extret del pròleg de La Comuna de París, Louise Michel

Fins aquí la història d’altres, que també és la nostra. La del municipalisme llibertari que en aquest país va existir. Fa anys que algunes estem pensant en un pla estratègic a llarg termini. Un repte molt complex. Fa anys que algunes hem treballat per crear espais d’intervenció política a la ciutat. Fa anys que al carrer estem gestant l’embrió del poder popular. Gent que confluint al carrer hem comprès que la millor teoria és la que es practica. Això sí, tenint clar de quina classe som filles i quins referents portem a les nostres espatlles. D’un temps ençà, el debat municipalista està a l’ordre del dia en molts moviments, espais socials, col•lectius i organitzacions; i això és molt estimulant. I per això, aprofitant el moment dialèctic que estem vivint, pensem que -les que ens hem reconegut al carrer, i que a poc a poc ens estem articulant i creant un nou subjecte polític- hem de passar a l’ofensiva i traçar el camí cap a la constitució del Poder Popular o Poder Comunal o com cadascú li digui a allò que podríem definir com la societat contra l’Estat, que crea noves institucionalitats i imaginaris col•lectius i ocupa les institucions de l’Estat. Segur que només de llegir-ho ja us venen al cap un dels perills que ja han viscut els moviments populars de Barcelona i que en aquests moments també ens pot tornar a passar: quan el poder popular es converteix en gestió del poder popular a través de l’Ajuntament. Per evitar el que ha passat aquí i a altres indrets del món hem de tenir clar que la burocràcia, la gestió pública i la professionalització de la política ens porten a carrerons sense sortida, a defensar allò indefensable. A tall d’exemple -anècdota, l’altre dia algú explicava que a Berlín un antic líder okupa ara és el regidor d’habitatge i va avisar a la policia per desallotjar a 1.000 immigrants que protestaven pels CIEs encoberts que hi ha a Alemanya. Segur que fa 15 anys ningú del seu voltant ho pensava. I segurament ni ell s’havia pogut imaginar mai un escenari com aquest. Però el Poder és el poder. I si no aconseguim que sigui el contrapoder el que mani, aquí pot passar el mateix.

Bé, calia aquesta prèvia perquè volem compartir unes idees i propostes que no són només nostres, perquè són Nostres. Perquè fa anys estem experimentant i com va passar al ’36 potser els temps ens fan anar més ràpids del que voldríem. Però la oportunitat hi és. I tot i que creiem que els moments històrics hi són cada dia; sí que és cert que s’ha generat un debat de ruptura democràtica arreu i, per tant, podem també posar sobre la taula quins processos i models organitzatius ens poden portar cap a la llibertat política i l’emancipació social. Com a prèvia a la protoproposta, caldria conformar un equip de treball per elaborar un pla d’acció per promoure formes d’organització politico-social-econòmiques fora de les institucions burgeses; que tingui com a objectiu principal descentralitzar i transferir competències d’administració, control i execució del poder públic al poder comunal. Hi ha gent als barris que ja ho estem fent. Amb diferents noms, però amb estratègies, programes i tècniques semblants. Doncs això, un equip format per gent de barris, de projectes col•lectius i comunitaris, d’organitzacions polítiques, de moviments socials, de treballadores de sectors estratègics en lluita que promogui: 
** taules de discussió política per la creació i el disseny de plans integrals
** el concepte de “comuna” com a estratègia ofensiva revolucionària
** que cada barri (“Consell Comunal”) realitzi un diagnòstic que permeti l’elaboració de la Carta Fundacional
** l’Assemblea de Veïns i Veïnes del “Consell Comunal”
** l’aplicació de plans de formació política i capacitació tècnica a la comunitat

La il•lusió, doncs sí, de moment és una il•lusió però mai se sap - si no ho provem - si es pot convertir en realitat. La Comuna Federada de Barcelona.
I perquè passi el que passi - encara que hi hagi 1, 2, 3, 4 o 5 candidatures electorals - si tenim articul•lat el contrapoder, la política de la representació quedarà anul•lada i totes farem Política. Avui només parlarem de processos organitzatius, perquè considerem que és el principal escull que en cada moment d’inflexió i de canvis a la ciutat de Barcelona ens hi topem. Moltes volen defugir d’aquest debat perquè és on hi ha un dels reptes més importants. El COM ho fem.

Avui també podríem parlar de la situació econòmica, del capitalisme global financer, de la indústria turística, de la indústria cultural, del parc temàtic, de l’alienació de l’espai públic, de les privatizacions els diferents governs que hi ha hagut al consistori, de les màfies publico-privades del Turisme de BCN, de la Fira BCN, del Consorci de la Zona Franca, de l’Autoritat Portuària del Port, dels lobbies que s’escapen del control polític i popular, de l’smart city, de l’Amancio Ortega, del 22@ (m’encanta el concepte que s’ha inventat l’Ivan Miró “zona franca d’emprenedors”), dels Jocs Olímpics, de l’Ordenança del Civisme, del Congrés de Mòbils, de les desigualtats socials i econòmiques entre Pedralbes i Ciutat Meridiana, de les llibreries que passen a ser Mc Donald’s, de l’esclavatge laboral simbolitzat a dia d’avui per la gran idea del capitalisme desbocat “BCN World”, ...

Un altre dia parlarem d’Ells i de les seves estratègies, programes i tècniques. Perquè si Nosaltres avancem posicions, Ells no es quedaran pas sense fer res. La violència i la repressió té múltiples formes, i ells en són experts. Això ho parlarem un altre dia. 

Avui volíem parlar de Nosaltres, de les del cinema princesa, del moviment okupa, dels de la campanya de No a la Guerra, de les Consultes Populars per la independència, de les assemblees de barris del 15M, de la PAH, de l’Stop Pujades i de les veïnes de La Marina-Zona Franca en peu de guerra per reclamar l’encara inexistent línia de metro, de les assemblees grogues, de les que lluiten al Clínic i a Sant Pau, de Can Batlló i de Can Vies, de l’ateneu Flor de Maig, de RecreantCruïlles, de l’Ateneu Popular de 9 barris, de La Base, de la Negreta del Gòtic, dels col•lectius d’arquitectes i enginyers que materialitzen projectes i fan xarxes de recursos als barris, de les plataformes en Defensa del Park Güell, del Paral•lel, del CascAntic, del Poblenou, de..., de la Rimaia, de les xarxes d’aliments dels barris, de les assemblees que lluiten contra l’exclusió social i els desallotjaments del Poble Nou, de l’AV de Ciutat Meridiana, de 500x20, dels Casals i Ateneus, de les feministes dignes i indignades, de l’AV de l’Òstia, del sindicalisme combatiu i autogestionari i del jovent que lluita contra la precarietat, de les dones grans dels Bancs Expropiats dels barris, de la colla de cultura popular, de les festes majors alternatives, del Lokal i de la Ciutat Invisible, de les cooperatives de consum i de treball, de la Directa i de Contrabanda i de la Tele.cat, i de totes les xarxes de resistència i de creació d’alternatives a la ciutat-empresa de Barcelona. Perquè ja fa temps que ens hem reconegut i ara cal, entre totes, organitzar el contrapoder i capgirar la ciutat. T’apuntes? Que sigui el començament d’una llarga relació... qui sap si a la llarga aquestes trobades populars municipalistes poden convertir-se en una institució del poder comunal…  

Comentaris