Col·lectiu Ronda: una cooperativa nascuda per a defensar els drets dels treballadors

L'entitat agrupa un centenar de professionals que treballen pluridisciplinàriament a favor de les classes populars

Des de fa anys Ronda compta amb una àrea especialitzada a assessorar i acompanyar empreses d'economia social

El despatx ha estat pioner en casos de contaminació medi-ambiental, l'electro-radiació i la fibromiàlgia

Tomeu Ferrer a ElDiario.es



Si la causa dels treballadors es pogués explicar en termes bèl·lics, el Col·lectiu Ronda seria una unitat d'elit especialitzada en la defensa jurídica. Fa 41 anys que ocupa aquest lloc en la batalla per a millorar les condicions de vida de la classe obrera. I la gent ho ha premiat fent que aquest despatx jurídic sigui un dels més nombrosos i puixants de la seva especialitat. Però si a això s'afegeix que la forma empresarial triada per Ronda és la cooperativa, el seu cas és encara més insòlit, per coherent.

La seu del Col·lectiu Ronda jo no està a Ronda de Sant Pere, ara es troba al carrer de Trafalgar de Barcelona. El col·lectiu és una cooperativa de treball associa que fa 40 anys que funciona i, potser per desgràcia, feina no li'n falta. Però és molt més, tant pels seus orígens com per la voluntat dels seus components. I això es veu només entrar: cartells convocant a manifestacions conviuen amb naturalitat amb revistes generalistes i també publicacions sindicals en un local ampli i endreçat.

“El naixement del col·lectiu Ronda es remunta a finals dels anys 70 del segle passat”, explica Laia Manté, membre del consell rector de la cooperativa. Els impulsors van ser un grup d'advocats laboralistes que es van proposar obrir un despatx des del qual defensar els drets dels treballadors i dels represaliats del franquisme. “Els fundadors, els pioners, van ser vuit advocats i altres vuit persones com a personal de secretaria” diu la Laia.

En els inicis, la tasca fonamental del col·lectiu era la de despatx laboralista, “després amb el temps es van adonar que els clients que acudeixen per temes laborals tenen també altres necessitats jurídiques, i es passa a poc a poc a fer un assessorament més integral”. També en aquests moments inicials, Ronda porta alguns tancaments d'empreses “i es tracta de què els treballadors es quedin amb els mitjans de producció i s'organitzin com a cooperativa”. Això va originar la creació de l'àrea d'economia social del col·lectiu.
Cap a l'any 1983 el Col·lectiu Ronda es transforma ell mateix en una cooperativa de treball associat. La resposta dels treballadors a l'oferta ha fet que el despatx no pari de créixer, fins a les seves dimensions actuals. “A Ronda hi treballem pràcticament cent persones, de les que la majoria són socis”, explica Ernest Garcia, de l'àrea d'economia social de la cooperativa.

“Durant un temps van passar per Ronda molts advocats que començaven en l'exercici professional, se'ls formava i acostumaven a anar a altres despatxos, perquè es considerava que aquest era un projecte molt dels seus fundadors” indica Laia. Però, més tard es va pensar en els relleu generacional i el creixement del projecte, cosa que també va ajudar a la continuïtat i al creixement.

El mecanisme d'integració segueix un procés. “La voluntat de la cooperativa és que tots els llocs de treball estables siguin ocupats per socis”. Afirma Laia Manté. Per tant, el primer pas de les persones que treballen a Ronda és entrar com assalariats, però en quant hi ha una coneixença mútua s'intenta integrar les persones a l'estructura col·lectiva.

L'expansió del Col·lectiu Ronda ha superat la ciutat de Barcelona. Aprofitant que un dels socis fundadors és de Mataró es crea en aquesta ciutat un segon despatx que va creixent de forma paral·lela. “Són els dos nuclis inicials, on cap d'ells se subordina a l'altre, i a partir d'aquí sí que es creen més despatxos” aclareix l'Ernest Garcia. Aquestes noves obertures es fan on hi ha demanda, o es veu una oportunitat o hi ha algun vincle especial. Aquests nous despatxos estan a Granollers, Cerdanyola, Rubí i Tarragona.

Economia social

A Ronda els seus clients són persones físiques. No assessoren empreses ni es dediquen a altres branques del dret. Només en l'àrea d'economia social tenen cura tant de la defensa jurídica d'entitats com cooperatives, fundacions sense ànim de lucre o del denominat tercer sector. No obstant això, els despatxos han creat diverses àrees de treball i cadascuna d'aquestes àrees desenvolupa una sèrie de temes. Així, hi ha l'àrea laboral, l'àrea de salut i treball. La de Seguretat Social, també hi ha una àrea jurídica, que porta accidents, família i finalment se n'ha creat una que opera en males pràctiques bancàries. De fet, el col·lectiu està pressent a gairebé a tots els camps de pràctica del dret, això sí, a partir de la visió que sempre ha tingut aquest macro despatx: el servei a les classes treballadores.

En concret l'àrea d'economia social dóna servei a cooperatives, a partir de la idea que els qui les conformen són persones físiques i que aquestes creen les esmentades empreses a partir especialment de l'aportació del seu treball, assegura Ernest Garcia. A més, aquest servei dóna assessorament també a associacions, fundacions i fins i tot autònoms.

Una de les característiques diferencials d'aquesta àrea és que aporta serveis d'acompanyament, no sols a la creació, sinó també a la consolidació i implantació del projecte: “fem comptabilitat, gestió laboral, acompanyament en la constitució, etcètera”, asseguren. De fet, una de les empreses que van assessorar, ja fa molts anys és la cooperativa Mol Matric, que ara és exemple d'autogestió d'una empresa tecnològicament molt avançada.

Ernest Garcia constata que les cooperatives ofereixen més resistència davant la crisi que les empreses capitalistes. “Acomiadar per a les cooperatives és l'últim recurs, al contrari del que passa amb les empreses de capital, que amb la reforma, el primer que fan és fer fora la gent”, indica. Paral·lelament la situació fa que es creïn més cooperatives que abans de la crisi. A Catalunya, les noves cooperatives de treball, segons l'estadística oficial, tenen els components mínims que demana la llei, aproximadament tres per entitat. Per contra, al País Basc, es creen menys cooperatives però amb més treballadors, d'una mitjana de 80, assegura Garcia. Una altra categoria diferencial és que a Euskadi les cooperatives noves acostumen a ser industrials mentre que a Catalunya són més aviat de serveis.

La creació de cooperatives, segons explica Laia Manté, no és actualment fàcil. “No és la primera alternativa que es planteja des de l'administració a gent que vulgui plantar-se pel seu compte”. Per tant, quan grups de treballadors opten per aquesta forma d'empresa és perquè n'estan convençuts. Ara bé, aclareix, crear qualsevol tipus de societat a Espanya no és senzill. A més, “si vas als serveis d'assessorament o informació sobre nova empresa, dels ajuntaments, o altres entitats públiques, fer una cooperativa no és el primer que et proposen”. En aquest sentit, Ernest Garcia creu que seria bo que les entitats públiques plantegessin amb normalitat la creació de cooperatives com mecanisme d'emprenedoria.

Exemple francès

Precisament, França, un país que no és bolxevic, “té programes molt potents per convertir empreses en crisi en cooperatives. Si una firma presenta concurs de creditors, aquesta és una de les primeres opcions. Aquí una lluita molt important és aconseguir que els administradors concursals plantegin aquesta sortida en un cas de crisi”, asseguren. A més, al país veí s'acostuma a facilitar la conversió en cooperatives de les empreses els propietaris de les quals es jubilen i el negoci podria tancar.

Per contra, la legislació de la UE, d'Espanya i de Catalunya no afavoreixen la filosofia cooperativista, tot i veure que la solidesa d'aquestes empreses és superior a la de les de capital. “Fins i tot la reforma de la llei de cooperatives catalana no es pot dir que afavoreixi la filosofia cooperativista”, puntualitza Laia Manté. Curiosament, Manté remarca que “en Jordi Pujol hi creia molt, en les cooperatives”.

Els dos responsables del Col·lectiu Ronda troben que les visions sobre les cooperatives estan polaritzades. D'una banda es ressalta el fet ideològic i de l'altra es vol fer veure aquestes entitats com una resposta de defensa a la crisi. Això no obstant, hi ha una tercera visió que caldria reforçar, opinen. “Veure les cooperatives com empreses viables, empreses que aprofiten les sinergies, que no remuneren el capital, que han creat una font de finançament alternativa al tancament del crèdit bancari” asseguren.

De cara al futur el Col·lectiu Ronda pretén mantenir la línia que ha permès la seva consolidació. I ja miren cap a nous aspectes, com la lluita contra els fraus bancaris. “Des d'aquest despatx s'ha desenvolupat una tasca pionera i molt innovadora en molts camps”, afirmen. Per exemple, quan es va començar a plantejar els aspectes legals de les malalties medi-ambientals, com la sensibilitat química, de les electró-radiacions o de la fibromiàlgia era molt rar. Ara tot això és molt conegut, “però algú ho va començar”.

En l'actual gir de la legislació laboral, els membres de Ronda consideren que és molt important el paper dels advocats. Com més tancat és el panorama, opinen, més cal buscar-hi l'escletxa aquella que obre la llum. Cal, creuen, que els jutges es trobin sobre la taula l'argumentació que els hi permeti adoptar sentències innovadores.

Durant els anys de funcionament del Col·lectiu Ronda, els seus advocats i advocades s'han guanyat un nom. I sigui per afinitat o per discrepància, la resta de la professió els hi té un respecte, en part fruit de la seva especialització. “De vegades, el fet de sortir amb posicionament ideològic concret fa que hagis de fer un sobreesforç per fer evident la professionalitat” indiquen.

El centenar de persones que treballen a Ronda apliquen també, portes endins, la seva filosofia igualitària. Per exemple, amb els salaris. La diferència entre els que més cobra i el que menys percep va de l'1 en la banda baixa al 2,5 en la més alta. Això entre socis, mentre que els no socis poden estar lleugerament per sota de l'1, indiquen.

Implicació amb el cooperativisme

Col·lectiu Ronda, com a cooperativa es pren molt seriosament el seu paper respecte a la resta d'entitats d'aquest món. Hi ha vinculació amb la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. També són socis la cooperativa l'Aposta, que és una escola de cooperativisme. Participen a Coop57, la cooperativa de serveis financers especialitzada a finançar l'economia social. Formen part de la Xarxa d'Economia Solidaria. No obstant això, puntualitzen: “la nostra presència no és mai amb ganes de protagonisme, el que intentem és que es que aquestes cooperatives o organismes creïn i que creixin i que facin el seu camí”, assegura Laia Manté, membre del Consell Rector.

L'àmbit de Treball del Col·lectiu Ronda se circumscriu a Catalunya. Tot i això, quan han de dur algun cas que supera els límits territorials tenen coneixença amb altres despatxos amb una filosofia similar i fan col·laboracions puntuals. Així, fa poc han rebut una visita d'un col·lectiu semblant, de Granada que van conèixer en ser citat Ronda en una entrevista a la premsa andalusa. Igualment, els advocats es van veure sorpresos de ser citats en un míting de la coalició d'esquerres grega Siryza com a exemple d'autoorganització al servei dels treballadors.

Comentaris