Micro-societat vs Macro-societat

Recolzem als ciutadans que participen en la construcció d’un entorn millor del que tenim, recordem als dirigents polítics que estem (o hauríem d’estar) vivint en una democràcia, i ajudem-los a construir una veritable democràcia participativa… Actuem als nostres barris, pobles i ciutats, participem dels col•lectius socials, polítics, associatius, o simplement a títol personal… Recordem la importància de contribuir a la nostra societat, recordem doncs, la consciència social.

Què fem nosaltres per canviar el nostre entorn?
Miquel Rubio @migrubio a morvedreinfo


Sempre he estat molt en contra d’aquella frase de “açò és impossible de solucionar“. Es tracta d’una frase a la qual sovint, molta gent s’aproxima quan parlem de política, de trames socials, o de la nostra societat en general…

Òbviament, des del carrer, des de casa, des del nostre micro-món, no podrem canviar allò que, per exemple, es decidisca a un despatx a la seu de qualsevol partit polític en l’àmbit estatal, ni de bon tros, a escala europea… però, si què en podem canviar d’altres moltes coses. I tant que sí!

Podem canviar el nostre dia a dia, la forma de mirar als altres, la forma de treballar amb els altres… Malgrat això, i açò és un tema de debat molt actual, hem de tenir present moltes limitacions a les quals cal fer front, malgrat les possibles represàlies… Casos, podem veure molts, però, d’això ja en parlarem en altre moment, no?

Però, tornem al tema d’aquesta entrada… Tot això venia donat que l’altre dia, sopant amb un company, mestre de professió, comentava que es veia molt limitat. No sabia com fer per arribar el seu missatge de canvi en el seu entorn laboral.

Què ens exigeixen els encàrrecs institucionals per als quals treballem? Què ens exigeix el nostre contracte laboral? On trobem els límits? Què pretenem nosaltres amb la nostra tasca educativa?

Si rellegim els documents professionalitzadors ASEDES, podem (re)comprovar que l’Educació Social (si, en majúscules, malgrat que això em comportara alguna correcció al llarg dels anys estudiantils) és un dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que son àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita: La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social i, La promoció cultural i social, entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals, que amplien les perspectives educatives, laborals, d’oci i participació social.

Aquesta definició i possibilitats, junt amb aquella gran frase de Benavent què feia referència a què “l’ideal últim de l’educador social, l’objectiu mai escrit, hauria de ser la desaparició de la seva professió”, considere que són els pilars fonamentals per ubicar-nos dins de la nostra professió, dins del nostre encàrrec personal i dins de la nostra praxi diària…

Per tant, basant-nos en l’anterior, em veig obligat en recordar(-me, i recordar-vos) la importància del nostre dia a dia. D’allò què fem per canviar el nostre entorn. Quan va estar la darrera vegada què vares fer alguna cosa positiva? Quan va estar la darrera vegada què vares realitzar alguna acció en conseqüència als teus pensaments?

Podem criticar la mancança de participació reial en partits polítics, si nosaltres no participem d’entitats, associacions, moviments, …? Podem criticar l’actuació en la tanca de Melilla, si nosaltres no som conseqüents en el nostre dia a dia, amb la immigració? Podem denunciar les corrupcions a dreta i esquerra, si permetem les xicotetes corrupcions?, tràfics d’influències?, i un llarg etcètera?

Què fem nosaltres per canviar el nostre entorn?

De ben segur, si ens aturem uns minuts per pensar i reflexionar, trobarem de milers d’actuacions que podam fer, diàriament, sense cap sobre esforç, per tal de millorar el nostre entorn… què, ens animem?

Recolzem als ciutadans que participen en la construcció d’un entorn millor del que tenim, recordem als dirigents polítics que estem (o hauríem d’estar) vivint en una democràcia, i ajudem-los a construir una veritable democràcia participativa… Actuem als nostres barris, pobles i ciutats, participem dels col•lectius socials, polítics, associatius, o simplement a títol personal… Recordem la importància de contribuir a la nostra societat, recordem doncs, la consciència social.

Recordem que podem i sabem viure més enllà del consumisme, del capitalisme, de l’egoisme… Personalment, estic convençut que això és possible…


Comentaris