La Marxa de la Dignitat acaba amb una massiva manifestació exigint pa, feina i casa

NEUS SOLÀQuan, només baixar del autobús, un barri obrer de Madrid com el de San Blas rep d’una forma tan efusiva les marxistes acabades d’arribar, és una senyal de que la Marxa de la Dignitat ha superat les expectatives de moviments socials i sindicals.

Les demandes eren clares: no al pagament del deute il·legítim, repartiment del treball i la riquesa, cap retallada més, la dimissió dels governs de la troica i pa, feina i casa.

DOS MILIONS DE PERSONES HAN CONFLUÏT ALS CARRERS DE MADRID

@MANELROSALVADOR I HOMERA ROSETTI a la Directa


Imatge d'enllaç permanent incrustadaL’ambient de combativitat i confiança hores abans de la manifestació recordava al que es vivia durant el 15M. La consigna semblava clara: unitat per sobre de tot. Es confirmava quan més d’un centenar de persones subsaharianes eren rebudes al crit de “papeles para todos, papeles para todas” per una de les diverses PAHs que han omplert de color verd la Marxa. I és que només donant una volta pel que ja hores abans es preveia com una massiva manifestació, era una evidència que les PAHs són avui en dia un element fonamental de qualsevol lluita que vulgui comptar amb el suport d'una majoria social. I les samarretes verdes ahir es veien per tot arreu.


Demandes clares i manifestació històrica

Les demandes eren clares: no al pagament del deute il·legítim, repartiment del treball i la riquesa, cap retallada més, la dimissió dels governs de la troica i pa, feina i casa. La manifestació ha comptat amb una presència molt diversa de col·lectius, amb una gran participació del Sindicat de Treballadors i Treballadores d’Andalusia (SAT) –només d’allà han arribat més de 600 autocars.

Ja abans que comences oficialment la manifestació a les cinc de la tarda, Atocha, punt de partida, estava totalment col·lapsada. La varietat de demandes, col·lectius i plataformes es combinava amb la massivitat de la manifestació. Els convocants situen la xifra d’assistentes en dos milions de persones, mentre que les autoritats la rebaixen a 650.000. Una xifra molt elevada en qualsevol cas i que les organitzadores han qualificat d’històrica.

La delegació de Catalunya

Imatge d'enllaç permanent incrustadaTambé la participació de la delegació de Catalunya ha estat considerada un gran èxit, tot i la falta de temps i recursos. Es calcula que prop de 3.000 persones es van sumar des de Catalunya a la protesta que va col·lapsar ahir el centre de Madrid, “amb més temps s’hauria assolit més implicació i amb més finançament hauríem aconseguit que més persones vinguessin, sobretot immigrants i persones a l’atur”, apunta Luis Blanco membre del sindicat IAC i un dels organitzadors de la Marxa.

El darrer tram de la columna nord-est on participaven les deu persones que venien caminant des de Catalunya, es va convertir en una de les sis manifestacions que van entrar a Madrid amb una impressionant rebuda al seu pas. Entre els col·lectius participants Blanco destaca “el grup de 300 immigrants per la seva combativitat en les consignes i també les assemblees de persones a l’atur o la PAH”.

En la mateixa línia de l’organització estatal de la Marxa, des de Catalunya es fa una valoració molt positiva d’una jornada de lluita “que permet pensar que això pot tenir continuïtat”. Segons Blanco “a mesura que tinguem més força i capacitat, representarem un perill més gran per colpejar els interessos del poder polític i econòmic”.  

Confiança resumida en un sol crit

Una de les manifestants es queixava perquè segons deia aquest govern l’ha obligat de nou ha estar 40 anys després en la mateixa lluita: “mai m’ho hagués imaginat”. I és que segons assenyalava “en dos anys el govern del PP s’ha carregat el país”. Però més enllà de les queixes i reivindicacions concretes el sentiment generalitzat durant la manifestació ha estat el de confiança, resumit en segurament la frase més cridada: “Sí se puede”. Una mostra més de la influència de la PAH i la seva lluita contra el desnonaments.

Els parlaments, a una Plaza de Colón plena de gom a gom on els bombers feien de servei d’ordre, ha començat amb la lectura del manifest per part de la periodista Olga Rodríguez i l’actor Willy Toledo. Tot seguit han tingut lloc diversos parlaments de les diferents realitats nacionals i territoris de l’estat.

Ha destacat la crida de Sònia Resine, de la delegació de Catalunya, que en un discurs, amb parts en català, ha denunciat en ple centre de Madrid la persecució a la cultura i la llengua catalana, que ha dit “només pretén enfrontar-nos les unes amb les altres”. Un cop acabats els parlaments, que han durat gairebé dues hores, les manifestants encara estaven arribant al final de la manifestació.

Una manifestant resumia la sensació de les persones que han anat a la Marxa: “se’ns ha quedat petita Madrid”. Una frase que pot suggerir que potser és l’hora de portar les marxes a altres territoris de l’estat.

Enfrontaments i càrregues policials

Al final de la manifestació un grup de joves han intentat acampar al Paseo de Recoletos. La intervenció dels antidisturbis ha provocat diversos enfrontaments entre la policia i les manifestants que segons la Delegada del Govern de Madrid, Cristina Cifuentes, ha causat 71 persones ferides, 50 d'elles policies. Per altra banda, 27 persones han estat detingudes. La policia antidisturbis ha carregat contra les persones que pretenien acampar fent-les fora a cops de porra.

Avui al migdia es celebra una assemblea de moviments socials i sindicals per valorar la Marxa i tractar de consensuar un calendari de les properes lluites.

Comentaris