Com hem de definir els objectius d'un projecte?

Una part fonamental de tot projecte són els objectius. Definir-los i redactar-los correctament ens ajudarà no només a comunicar què volem fer i motivar a l'acció sinó també a mesurar l’èxit del projecte.






Què són els objectius?

Els objectius d’un projecte expressen la seva finalitat, els efectes i resultats que s’espera aconseguir. En aquest sentit, haurien d’indicar què pretenem fer, quins canvis volem aconseguir sobre la situació de partida, fins on esperem arribar i en quant de temps ho farem.
A més, cal haver fet prèviament una anàlisi de la situació sobre la qual volem actuar, i sobretot, conèixer els recursos de què disposem.

I quines característiques haurien de tenir?

La viabilitat d'un projecte depèn molt de la formulació correcta dels objectius. Per garantir que els objectius seran realment útils, podem usar el criteri SMART definit per Peter Drucker. Segons aquest criteri, els objectius haurien de ser:
  • Specific (específics): els objectius han d'indicar de forma clara i concreta què es farà.
  • Measurable (mesurables): ha de ser possible avaluar el grau de compliment dels objectius, i per això cal que siguin mesurables.
  • Achievable (assolibles): els objectius han de ser assolibles considerant els recursos disponibles, la realitat sobre la qual volem incidir, etc.
  • Realistic (realistes): els objectius s’han de poder dur a terme en la realitat sobre la qual treballem.
  • Time-related (definits en el temps): els objectius s’han de poder situar en el temps, és a dir que ens hem de preguntar en quin termini ens plantegem assolir-los.


Per exemple: incrementar en un 5% el nombre d’associats en els propers dos anys.

A més, i especialment en el si de les entitats, els objectius també haurien de ser:
  • Coherents amb la missió i les finalitats de l'organització. S’entén que, a més, els diversos objectius d’un projecte han de ser coherents també entre ells.
  • Motivadors.
  • Participatius, elaborats, coneguts i acceptats per les persones implicades en el projecte i per l’entitat en general que l’impulsa.
Vols fer un exercici per anar practicant? Accedeix a la guia Objectius clars i mesurables en la resolució de problemes, de la Diputació de Barcelona.


Objectius generals o específics

Pel seu grau de concreció, els objectius d’un projecte poden ser generals, específics i operatius.

Objectius generals:
Els objectius generals corresponen a les finalitats genèriques del projecte, sense assenyalar resultats concrets. En aquest sentit, no són necessàriament quantificables de forma directa ni mesurables mitjançant indicadors. Els objectius generals es concreten en objectius específics.

Objectius específics:
Es deriven dels objectius generals i els concreten, assenyalant el camí que s’ha de seguir per assolir-los. Per això, es refereixen als efectes específics que es vol aconseguir. Necessàriament han de ser coherents amb els objectius generals, dels quals es deriven.

Objectius operatius:
Encara hi hauria un tercer nivell, els dels objectius operatius, que desenvolupen els específics i els concreten encara més. Aquests objectius han de ser directament quantificables i mesurables mitjançant indicadors.
No sempre, però, farem servir tots tres nivells. Definir dos o tres nivells d'objectius en un projecte dependrà sobretot del tipus de projecte i del grau d'abstracció dels objectius generals.
  • Tres nivells (generals, específics i operatius): si els objectius generals són molt abstractes, serà difícil passar directament al nivell més concret dels objectius operatius, que són quantificables. Caldrà un nivell intermedi: el dels objectius específics.
  • Dos nivells (generals i específics): en un esquema de dos nivells, els objectius generals -tot i que segueixent essent genèrics- són menys abstractes que en el de tres nivells. Per tant, es poden concretar directament en els objectius del nivell següent, els específics. Els objectius generals equivaldrien aquí als específics dels tres nivells mentre que els específics farien la funció dels operatius.
Ara bé, la majoria de guions que s'han d'emplenar quan es vol accedir a un ajut o subvenció ens demanen que definim únicament els objectius generals i els específics. Si no existeix cap guió concret, habitualment també optarem per aquesta estructura en dos nivells.

I com els redactem?

Per redactar els objectius es recomana fer ús de verbs en infinitiu que expressin l'acció que es vol desenvolupar. Emprarem verbs més abstractes per als objectius genèrics i verbs que permetin la quantificació per als objectius més específics.
  • Verbs genèrics: afavorir, consolidar, estimular, orientar, ajudar, millorar, conèixer, fomentar, dinamitzar, analitzar, avaluar, impulsar, promocionar, prevenir, potenciar, vetllar per, promoure, conscienciar.
  • Verbs concrets: augmentar, incrementar, disminuir, mantenir, realitzar, fer aconseguir, organitzar, obtenir, assegurar, constituir, crear, comprovar, calcular, resoldre, enumerar, donar.
La guia de la Diputació de Barcelona ens recomana, a més, que els objectius s’enunciïn sempre en positiu i amb una estructura del tipus: verb d'acció + funció sobre l'acció + resultat final o intenció + data de finalització.
Per exemple: matricular el 100% dels estudiants per aconseguir complir els terminis de la programació acadèmica el mes de juliol.

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més