Freinet, la pedagogia que va revolucionar l'escola


Célestin Freinet va ser un dels referents innovadors més importants de la pedagogía moderna i popular, tant per les seves teories, antiautoriàries i demòcràtiques, com per l'aplicació d'un ampli ventall de tècniques que li concedeixen a l'alumne un grau notable de llibertat i protagonisme.

Jaume Carbonell a CatalunyaPlural.cat



"A finals de juliol de 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar, a la seva petita escola rural, la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l'ús de la impremta. Durant més de 75 anys, la feina i la personalitat del mestre van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la familia conservava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador.

L'agost del 2010, amb motiu de l'exhumació d'una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria del mestre va emergir i es va iniciar una investigació que ha descobert una història única, emotiva i poètica. Una història gairebé al límit de l'oblit, que s'ha pogut recuperar gràcies als testimonis dels qui el van conèixer o van sentir a parlar d'ell, però també a partir dels textos del mestre i de les redaccions dels seus alumnes que es van editar a l'escola". (Del llibre Antoni Benaiges, el mestre que va prometre al mar, amb textos de Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz i Queralt Solé i fotografíes de Sergi Bernal).

Célestin Freinet (1896-1966), un mestre francés de poble, va ser un dels referents innovadors més importants de la pedagogia moderna i popular, tant per les seves teories, radicalment antiautoriàries i demòcràtiques, com per l'aplicació d'un ampli ventall de tècniques que li concedeixen a l'alumne un grau notable de llibertat i protagonisme i que li permeten adquirir un aprenentatge més sòlid, crític i eficient. Tècniques que estimulen el tempteig experimental, la lliure expressió infantil, la cooperació i la investigació de l'entorn.

A les aules Freinet els infants s'organitzen en assemblees que serveixen per regular la vida del grup, revisar el treball, proposar projectes i prendre decisions; preparen conferències que es documenten a la biblioteca de treball on disposen de llibres de consulta, monografies, articles de premsa i arxius fotogràfics; i elaboren textos lliures que, després de corregir-los col·lectivament, els imprimeixen i formen part de la revista o periòdic escolar que es distribueix entre les famílies i s'intercanvia amb alumnes d'altres centres.

La pedagogia Freinet va generar un ampli moviment cooperatiu de metres arreu del món. A Catalunya, l'inspector d'ensenyament Herminio Almendro va animar a un ampli ventall de mestres rurals, entre els quals hi havia Patricio Redondo i José de Tapia, a que experimentin les tècniques Freinet. I dos anys més tard va publicar La Imprenta en la escuela. Antoni Benaiges també va utilizar la imprempta escolar i encara es conserva una revista escolar dels seus alumnes de Bañuelos de Bureba sobre el mar, de l'any 1936. En un dels textos es diu: “ El mar será muy grande y muy ancho. Y hondo. La gente irá allí a bañarse. Yo no he visto el mar. El maestro nos dice que iremos a bañarnos.” El mestre, en efecte, els va prometre que a l'estiu els portaría a veure el mar, un desig que no va poder complir perquè, pocs dies després de l'aixecament feixista, el van fer desaperèixer. Van ser molts els mestres assassinats, empresonats, exiliats i depurats. El seu amic Patricio Redondo, exiliat a Mèxic, va crear una escola Freinet i sempre va mantener viu el record de Benaiges.

La pedagogia republicana va quedar radicalment escombrada durant el franquisme. A partir dels anys seixanta, però, es recupera la filosofia i la pràctica Freinet, per aplicar-la a diverses escoles cooperatives de caire renovador. I encara avui, moltes de les seves tècniques, amb diverses adapacions, s'apliquen a un bon nombre d'aules

Comentaris