Els 10 canvis claus que suposa la LOMCE

Adéu a la immersió lingüística; centralització, més pes a la religió catòlica, revalides, segregació, més participació, reforç del paper del director, desfuncionarització, ...

La setena reforma educativa (des de la democràcia), 'Llei Wert', com també és coneguda, serà aprovada demà davant el rebuig general de la Comunitat Educativa.


Des que fossin presentades les seves línies generals, la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), coneguda també com 'Llei Wert' (cognom del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, principal impulsor de la mateixa), ha generat el rebuig de la comunitat educativa així com de les comunitats autònomes no governades pel PP. 

Aquests són els 10 canvis claus que suposa la setena reforma educativa des de la democràcia:


1. Primacia del castellà: adéu a la immersió lingüística 

El Govern espanyol determina els continguts i serveis i hores lectives de l'assignatura de Llengua Castellana, que es considera troncal. El Català és relegat a la condició de matèria d'Especialitat (al Mateix nivell que Educació Física, per exemple). 

S'elimina de facto la immersió lingüística, present a Catalunya des fa més de 30 anys.


2. Centralització: més control del Ministeri 

Les comunitats autònomes només poden decidir els continguts i serveis i horaris de les assignatures anomenades d'Especialitat (Educació Física, Plàstica, Música ...) i les de les llengües cooficials, en aquest cas el Català. És el Govern central qui decideix sobre les assignatures troncals (Llengua Castellana, Matemàtiques, Ciències o Idioma Estranger), es a dir, entre el 65 i el 75% dels continguts i serveis (65% a les comunitats amb llengües cooficials). 

Curiosament, el major cost d'implantacions de la reforma corre a càrrec de les comunitats autònomes. El Govern central cia prèvia el costi de la implantació de la norma, i les comunitats, el de la fase de consolidació.


3. Pes de la religió catòlica

L'assignatura de Religió passa a una matèria d'especialitat, que comptarà per a la nota mitjana i s'equipararà en hores a la mitjana de la resta de matèries. S'atén així a una petició històrica de l'Església Catòlica, davant la caiguda d'un 10% de les matriculacions.

L'Educació per a la Ciutadania deixa d'existir i s'estableix una alternativa a la Religió: Valors culturals i socials a Primària, i Valors ètics en Secundària.


4. Revàlides i avaluacions contínues

La Selectivitat desapareix i s'estableixen diverses avaluacions o revàlides externes (aquestes últimes, necessàries per passar de curs, només en el cas de l'ESO i el Batxillerat) al final de cada cicle.

Les universitats també podran fer proves accés


5 . FP : Segregació de l'alumnat

L'accés a la FP s'avança , els alumnes que , segons els professors , no tinguin possibilitats d'avançar en l'ESO , accediran a un nou cicle amb 15 anys ( Formació Professional Bàsica ) . No obstant això , aquest primer cicle no donarà accés directe a la Formació Secundària Secundària , i els alumnes que vulguin realitzar hauran de passar un examen . Aquesta segregació de l'alumnat , entre " bons i dolents" , ha estat molt criticada per la comunitat educativa , que denuncia que es pretén acabar amb el fracàs escolar amb " mà dura".

Així mateix , s'obre la porta a establir rànquings de centres educatius , que fins ara estaven prohibits per a evitar que les escoles competissin entre si .


6 . Escola menys participativa

El pes del Consell escolar ( format per tots els agents de la comunitat educativa : professors , alumnes , pares i mares , sindicats ... ) passa a ser purament consultiu , perdent així la força que tenien aquests col · lectius en la presa de decisions i organització .

La presa de decisions es centralitza ara , gairebé íntegrament , en la figura del director i l'equip educatiu


7. Reforç del paper del director

Els directors de centres seran designats pel Govern, ja que hauran de passar un procés de formació i han d'estar acreditats. S'augmenta, d'aquesta manera, el control institucional dels centres. La conseqüència indirecta d'aquesta decisió és la pèrdua de pes del Consell Escolar, que fins ara participava en l'elecció del director.

Els directors podran contractar directament a professors, sense que l'oposició sigui obligatòria.


8. Condicions dels funcionaris

Les condicions laborals del professorat també canviaran. La LOMCE es reserva el dret a canviar el destí i la funció dels funcionaris. Així mateix, s'augmenta l'horari lectiu del professorat.

A més, la ràtio d'alumnes per aula s'eleva un 10%


9. Comunitat educativa: sense debat ni consens

El rebuig a la Llei és unànime per part de tots els sectors. Sindicats, associacions de pares i mares i d'alumnes associacions de la xarxa pública, de la concertada i de les ikastoles, tots, han deixat al costat les seves diferències per unir-se contra la Llei Segons denuncien, la reforma no ha estat ni debatuda ni consensuada amb la comunitat educativa.


10. Centres concertats

Es perllonga el període per renovar els concerts: d'un màxim de 4 a un mínim de 6 anys a primària i quatre anys a Secundària. A més, les administracions han de tenir en compte la "demanda social" a l'hora de programar el repartiment de places, és a dir, si hi ha pares que prefereixin portar els seus fills a l'escola concertada en lloc de la pública

Terminis d'aprovació

El Ple del Congrés debatrà i aprovarà la reforma amb la majoria absoluta que disposa el PP, la Llei el proper dia 10 d'octubre, que després haurà de ser ratificada pel Senat.

Fonts parlamentàries estimen la seva aprovació definitiva per a finals de novembre o començaments de desembre. El Govern de Mariano Rajoy sempre ha manifestat la seva intenció que la llei fos aprovada en les dues cambres a la tardor d'aquest any perquè les primeres mesures puguin ser posades en marxa el proper curs 2014-2015 i que a les comunitats autònomes els de temps de treballar en el desenvolupament reglamentari.


Font: eitb.com 

Comentaris