El professorat com a capital social

Un dels capítols pendents del que hem anomenat memòria educativa, és tornar a prestigiar un dels oficis més difícils i complexos: el que s'ocupa de l'ensenyament-aprenentatge. Hem dit ofici, preferim dir passió: un alumne és la memòria que deixem. L'actual crisi no tindrà cap solució que no passi per un canvi educatiu, aquest no pot realitzar-se sense un canvi més profund i horitzontal: els professorat com un capital social reconegut i prestigiat d'aquest país. Tornem a repetir-ho: un professor és un creador de futur. Ined21 exposa dos arguments justificant aquesta idea: el professorat com a capital social. Arguments que volen ser part de l'actual debat educatiu.



Primer: el professorat és el veritable motor i canvi del sistema educatiu. Tots els estudis i comparacions internacionals assenyalen aquesta clau: un professorat de qualitat, un professorat excel·lent. El nostre sistema té aquest potencial, cal el disseny adequat perquè pugui concretar-se. Avancem dues idees que hem assenyalat i explicat moltes vegades: un nou model de selecció (DIR) i nous models de formació per a una educació en una societat del coneixement. Sabem de l'actual situació: desànim, sensació d'abandonament per part de les administracions i consciència que no se'ns pregunta en qualsevol canvi legislatiu. És l'hora d'afirmar com a ofici i professionalment: som un capital social que es necessita valorar. Ningú ho farà per nosaltres, comencem.

Segon: el professorat té una responsabilitat social que aquesta ha de reconèixer. La mentalitat del nostre país segueix immobilista respecte als prejudicis que recauen sobre el nostre ofici. Poques professions tan complexes com ensenyar a trenta alumnes cada dia. Aquesta societat no ens coneix: aquest desconeixement alimenta moltes estratègies polítiques i socials que menystenen la nostra feina. Motivació, compromís i formació: tres paraules senzilles que poden més que qualsevol llei educativa. O iniciem aquest canvi d'opinió i perspectiva sobre el que som i fem, o seguirem caient en el victimisme. Comuniquem i expliquem el nostre ofici i els seus problemes: ningú ho farà per nosaltres.

Volem acabar definint i explicant el que anomenem memòria educativa: el deute social d'aquest país amb els protagonistes del seu sistema educatiu. Enumerem tres idees concretes que des de l'àmbit polític, social i mediàtic s'han de fer: respectar i prestigiar al professorat; escoltar per tota iniciativa legislativa, l'opinió i experiència de qui dóna classe, donar a conèixer el seu treball diari a les aules, amb els seus problemes i dificultats. Un deute social, un deute educatiu. Des del realisme de INED21: el professor és un capital social que s'ha de reconèixer .

Comentaris