La llengua segrestada

Per Mar González
El català és una llengua de gènere. Però la utilització del masculí plural com a forma genèrica per referir-se a un grup de persones independentment del seu gènere és un convencionalisme gramatical que té com a resultat (es vulgui o no) l’absència de les dones en el discurs. Aquesta invisibilitat es té ja tant interioritzada que fins i tot es qüestiona que sigui un aspecte “important” dins la gamma jerarquitzada d’accions fruit del masclisme. Està tant soterrada en el nostre imaginari col·lectiu que ni ens ho qüestionem!. I moltes persones, malauradament moltes dones, pensen que hi ha batalles més urgents i necessàries en les que dedicar les nostres energies per dinamitar hàbits patriarcals.




Però és un error menysprear el poder de la paraula a l’hora de fer pedagogia en la conscienciació per la igualtat de gènere. Perquè és precisament mitjançant la llengua que ens relacionem i transmetem la nostra imatge del món als altres. De la mateixa manera que és una eina de canvi i reflex de la societat en la que vivim i que construim. O no heu deixat de dir una paraula perquè ofenia? No heu dit de noves per no ser pejoratius? Utilitzeu les mateixes paraules ara que fa uns anys?.

No es tracta de la necessitat d’autoafirmació de les nostres identitats de dones mitjançant el reconeixement (visibilitat) dels altres sinó d’exigir i agafar el lloc que se’ns ha segrestat: el dret a l’existència. No em cal la utilització supèrflua de l’adornament “/es” per tenir identitat objectiva sinó per fer un ús reflexiu de la paraula i equilibrar la posició social de desigualtat que patim les dones.

El sexisme lingüístic no és inherent a la nostra llengua sinó a l’ús consolidat i acceptat com a correcte que en fem les persones que la utilitzem. La llengua, com a producte social, ha de respondre i contribuir a les necessitats actuals de demanda d’igualtat d’oportunitats, de tracte, de valor, de creació d’identitat objectiva, etc. entre dones i homes.

Us proposo un experiment: quan estigueu en grup utilitzeu el femení plural per referir-vos a tot el col·lectiu. Serà interessant veure amb quines reaccions us trobeu perquè…si la llengua no fos un aspecte important de la nostra identitat no hauria de sorgir cap comentari, rialla o mofa al respecte. Si totes som persones (fins i tot abolint la categoria patriarcal de “gènere”) la forma gramatical correcte per tractar-nos és el femení plural.

I si surten butllofes és perquè hi ha ferida.

*Mar González és membre del grup de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista Tarragona.

Comentaris