I, per què no? Imagina Teatre


Imagina és un grup de teatre que es va formar el 1998 com un servei terapèutic i de rehabilitació psicosocial. Actualment la seva tasca va més enllà, ja que les seves representacions tenen una gran demanda entre les escoles catalanes i els seus participants s'han definit com un grup de teatre independent.

'La fam desperta l'enginy' i 'I, per què no?' són els lemes principals de Imagina. El primer significa que el fet de no tenir molts recursos fa que els seus membres s'esforcin al màxim per treure el major profit possible de les actuacions; i el segon vol dir que estan oberts a tot tipus d'idees i proposicions.

Text: Laura López
Reportatge publicat el nº1 de la revista JOIA Magazine de la Salut Mental
(www.associaciojoia.org)


Les seves representacions van dirigides al públic infantil, que ha acceptat amb molt d'entusiasme les diferents representacions que ofereix el grup. En un principi, Imagina es va definir com un grup al servei de la salut mental, però la seva mentalitat va anar canviant i, actualment, és un grup de teatre més independent que, encara que també exerceix una funció rehabilitadora, ha aconseguit que els seus membres formin part d'una veritable companyia teatral que ha desenvolupat el concepte d'integració social: "això és ser capaços de generar una oferta interessant que doni un servei a la comunitat", explica Alberto García, director de Imagina. Així, amb aquest posicionament, els seus membres es van convertir en les primeres persones amb problemes de salut mental en interaccionar amb nens mitjançant el teatre.
 
Inicis canviants
Imagina va prendre forma al Centre de Dia Santa Eulàlia (L'Hospitalet del Llobregat), un dels dispositius de l'Hospital Benito Menni C.A.S.M especialitzat en la rehabilitació psicosocial de persones amb trastorns mentals. En el seu format inicial es va pretendre facilitar un espai amb una activitat que impulses la posta en marxa i la generalització d'habilitats prèviament treballades en altres activitats de rehabilitació psicosocial. Aquest format va permetre abordar diferents objectius claus entre els que destaquen facilitar un context per a la posta en marxa de les capacitats cognitives, expressives, relacionals i operatives de la pròpia persona, potenciar les iniciatives en pro del treball comú, promoure el sentiment de pertinença al grup i la valoració positiva de l'esforç, desenvolupar un sistema potenciador del treball en equip, procurar la plena participació en el procés creatiu, crear una oferta lúdica i cultural desenvolupada pels usuaris i destinada a altres col·lectius com a eina d'integració social, i servir de plataforma per a la generació de noves iniciatives.

En poc temps, Imagina va prendre com a referència la intervenció des del context de les arts escèniques amb la integració d'espectacles per al públic infantil. Ara és una proposta comunitària oberta que, amb suport de la Fundació Nou Camí, manté diversos espais de treball diferenciats en els que "els titelles, el teatre, la improvisació, i d'altres tècniques expressives i creatives, es converteixen en valuoses eines per a la integració comunitària i el creixement personal", explica García. Actualment, el grup treballa en un teatre a Cal Ninyo.

  Feina ben feta
El funcionament d'Imagina és molt similar a qualsevol altra companyia teatral: es reuneixen cada setmana, assagen i construeixen els titelles, el decorat i l'escenari, però també és un grup amb unes característiques particulars. En primer lloc, cap dels seus membres rep benefici econòmic pel treball fet, només demanen al client les despeses del transport del material i reben una petita ajuda de Benito Menni. I,en segon lloc, no tenen un horari definit. Al ser independents, cadascú assisteix a les reunions quan li és possible, però les sessions solen ser molt intenses, "cada sessió t'enriqueix molt, sempre pots descobrir més sobre la teva capacitat de fer coses per tu mateix", diu Juan Antonio Martínez, un dels membres del grup. A més, "tenim un respecte absolut cap a cada membre", aclareix García. També cal dir que la companyia aborda dues variants, la part d'improvisació i la de taller d'expressió. "La impro ens permet agafar habilitats i taules, i a partir d'aquí construir el que vulguem", afirma.
  Respecte a la temàtica, les seves obres més importants són 'El gallo dormilón', 'Los niños traviesos' i 'Zapatillas amarillas', totes dirigides a un públic entre els 3 y els 14 anys. El grup recorda que la primera vegada que van fer teatre amb nens van rebre una gran sorpresa: "no solament els hi va encantar l'espectacle, sinó que quan va acabar la representació es van aproximar a l'escenari per jugar amb els actors", recorda amb afecte Joan Masip, coordinador d'Imagina. Però no tot ha estat un camí fàcil. Al 2003, quan van estrenar 'Zapatillas amarillas', va haver-hi una noticia als mitjans de comunicació sobre una infermera amb problemes de salut mental que va agredir a uns pacients. La noticia va ser a primera plana a tots els mitjans amb una repercussió molt gran a nivell d'estigmatització. En aquells moments al grup només li faltaven 15 dies per estrenar l'obra 'El gallo dormilón' i els seus membres eren 17 persones amb trastorn mental sever. "Llavors varem decidir que si aquell era el missatge que els mitjans estaven donant, nosaltres havíem de fer alguna cosa. Així és com va sorgir 'Zapatillas', un conte que vol donar veu a la salut mental", explica García. 
 
El poder del teatre

Imagina és un grup de teatre diferent. Encara que l'essència de l'actuació és constant, els seus membres senten que pertanyen a un col·lectiu que els hi aporta experiències més enllà de les seves pròpies vivències. En paraules del seu director, "aquest grup té uns valors immensos d'acollida de les persones i suport de recolzament mutu". El clima en que es troba el grup és molt "especial" i això parteix del fet que "tots sabem que el nostre treball és important per als altres", emfatitza. De totes maneres, la part que més destaquen els membres de Imagina és el rol que cadascú té assignat. I és que "no hi ha res obligat, cadascú fa el que més li agrada. Si això fos un treball normal i corrent no vindria ningú", diu Martínez. El mateix passa amb la invenció de les històries que han de representar, ja que tots col·laboren en la idea i el redactat. 


Actualment estan treballant molt la part d'improvisació, ja que "suposa no tenir cap eina, només estàs tu, amb la honestedat de ser tu, amb el que és bo i el que és dolent, i a més a més sense temps per preparar res. És un bon mitjà per al creixement personal", defineix García. També creu que el grup està a un nivell en que pot enfrontar-se a molts reptes. "El grup ha servit com a rehabilitació, però ara estem en un punt en que depèn de fins on vol arribar cadascú". En definitiva, Imagina és un grup on tots estan ben avinguts, tots treballen colze amb colze, tots gaudeixen d'una mateixa experiència, tots en treuen profit personal, i tots poden deixar, durant una estona, els seus problemes enrere.

Comentaris