L’OCÀS DE LES BRESSOL

L’escola bressol està mutant arran de la gestió de la crisi. A Barcelona, com a tants altres municipis catalans, l’Ajuntament ha obert centres de gestió externalitzada, ha augmentat les ràtios a les aules i ha reduït la jornada laboral de moltes treballadores. Però tot això sembla ser insuficient: la regidoria d’Educació planteja el tancament de la bressol de Trinitat Nova, l’única de tot Nou Barris que ofereix ajudes econòmiques, té un horari de mitja jornada i llista d’espera.
Per Mònica López i Oriol Oliva a SomAtents





Quan els primers rajos de sol donen caliu als turons de Roquetes, l’Ainhoa surt de casa i empeny el carro per pujar fins al mercat, on deixa la Nerea, de dos anyets, a l’Escola Bressol Municipal (EBM) Trinitat Nova. Mai més tard de dos quarts de nou, la nena entra somrient a classe, on ja l’esperen altres companys i companyes que també matinen tan contents com ella. A diferència d’altres escoles, als matins, els plors són l’excepció. És una bressol atípica.
Va sorgir a redós de les mobilitzacions veïnals que volien transformar la Barcelona dels anys 60 i 70. En aquella època, només hi havia nou centres dedicats a l’educació de zero a tres anys a tota la ciutat. La història d’aquesta bressol es va iniciar gràcies a l’empenta del mercat de Trinitat Nova; venedors i compradors van aconseguir que s’obrís un espai d’atenció als seus infants durant les hores que passaven tant davant com darrere del taulell. I d’ençà, els dos espais han quedat units amb un fort lligam.
Així doncs, al principi era una llar d’infants al més pur estil guarderia, en una petita sala annexa al mercat. Amb el temps, va evolucionar per atendre nens i nenes d’arreu de Nou Barris i va donar-los un tracte adaptat als diferents programes d’acció municipal que s’han anat succeint.
El progrés no l’ha fet renunciar als seus trets més genuïns. Una de les característiques més arrelades a l’EBM Trinitat Nova és l’horari: de 8 a 14h, el més matiner de totes les bressol de Barcelona. Així, molts pares i mares del centre poden arribar puntuals a les respectives feines de mitja jornada. Altres escoles també permeten l’entrada dels infants a aquestes hores, però en forma de servei addicional.
Per aquest motiu, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) defineix aquest centre com un “cas singular”. Les bressols singulars com aquesta són un minoria en perill d’extinció. L’Administració aposta per la rigidesa i la homogeneïtzació: dóna l’esquena al variat ventall de necessitats del conjunt de famílies de la ciutat. Tothom ha d’acceptar un horari  fix, de 9 a 17h, i un consegüent preu tancat.
Justament per això, la singularitat més important per molts usuaris arriba a final de mes. Encara que la regidoria d’Educació subvencioni 1.500 de les quasi 8.000 places que ofereix, prop del 20%, la bressol Trinitat Nova és l’única de tota la seva zona que no ha vist disminuir els recursos destinats a la concessió de beques.
Per a l’IMEB, el lloc és petit i poc apropiat. Tot i la manca d’espai, a l’escola hi conviuen 36 alumnes, tots junts en una gran sala, on les prestatgeries delimiten una zona per a cada grup d’edat. Han fet de la necessitat una virtut, ja que aquesta organització els permet estar sempre connectats els uns amb els altres.
A banda de l’espai, hi ha altres problemes estructurals. La porta d’emergència, per exemple, s’obre perillosament cap endins en comptes de cap enfora, com alerta l’IMEB. Davant l’advertència, l’AMPA de Trinitat Nova està disposada, malgrat la buidor de les seves butxaques, a col·laborar econòmicament en la seva reparació, si d’això en depèn la continuïtat del centre.

Brots tendres i desperts

La Nerea mira atenta al seu voltant… No hi ha ni una sola cadira buida: “¿Ya podem empezar a esmorzar?”. Gairebé ja ho té tot a punt per començar l’àpat, però troba alguna cosa que no li quadra. Remena el cap d’un cantó a l’altre i, mirant al seu company Saîd, li diu: “I el pitet? L’entrepà no se comesense el pitet”. Ella ja ha après que sense aquest peça de roba no es pot començar a menjar i no s’està mai de cridar l’atenció als seus companys més impacients.
Tot i que el centre no està habilitat per cuinar, l’equip de Trinitat Nova no ha volgut perdre l’oportunitat de fomentar uns bons hàbits d’alimentació i cada dia prepara un nutritiu inici de jornada amb un esmorzar de forquilla. De passada, s’assegura que cap infant roman amb l’estómac buit, un fet que a zones com Nou Barris no és menor.
Per sort, la Nerea i en Dani, el seu germanet de set mesos, sempre fan un mos abans de sortir de casa. Si ho volguessin, en Jose i l’Ainhoa es podrien organitzar la cura dels seus fills sense la bressol i transmetre’ls els seus valors des de casa. En canvi, fan tot el que tenen a l’abast per portar-los a la bressol, on es poden socialitzar en un altre àmbit més enllà del domèstic i aprendre, entre d’altres coses, el català. Saben que la bressol és una garantia per tal que els seus fills entrin amb bon peu a l’escola dels grans.
La investigació acadèmica ha deixat fora de qualsevol discussió que dels zero als set anys es produeixen els canvis més importants en una criatura i que cal un acompanyament de qualitat. Com indica Òscar Prieto-Flores, economista de l’Educació de la Universitat de Girona (UdG), en el nostre país una de les decisions més transcendentals en la lluita contra la desigualtat ha estat l’extensió de l’escolarització obligatòria dels tres als sis anys: “Com més anys estigui la persona en el sistema educatiu i més qualitat tingui aquest, millor”, conclou aquest professor.
En sintonia amb aquesta idea, el premi Nobel d’Economia James Heckman defensa que el foment i desenvolupament de bones actituds i hàbits des de l’inici obre la porta a un cercle de complementarietat positiva, en el qual la consolidació d’unes habilitats facilita l’adquisició d’altres.
Quan aquests cercles no s’incentiven prou en els primers anys de vida, augmenta el risc de no assolir una educació plena. Segons la Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA), “una possible derrota escolar es comença a manifestar a partir dels deu anys”; però aquest fracàs potencial és la “culminació d’un procés” que comença molt abans.
En aquesta bressol, no tot són flors i violes. L’EBM Trinitat Nova està en el punt de mira de l’IMEB. Aquest institut públic assegura que redirigint els recursos de Trinitat Nova podrien obtenir resultats més eficients en altres zones que ho necessiten, com ara Sant Martí o Sant Andreu.


La gestió municipal d’enguany ha resultat una tasca realment complicada després que en el curs 2011-2012 la Generalitat rebaixés de 1.800 a 875 euros  el pressupost per infant en les bressol públiques. Tanmateix, per l’IMEB el més important és procurar que les famílies mai paguin més d’un terç del cost total de cada plaça. Tot indica que fer quadrar els números és l’objectiu principal a banda i banda de la plaça de Sant Jaume.
Malgrat aquestes tisorades, el de Trinitat Nova és un centre molt ben valorat pels veïns que “enorgulleix” l’IMEB, però el mateix institut afirma que no es poden obviar les demandes de la societat. “Les dades indiquen que hi ha massa oferta en un barri envellit”, argumenta el director de centres de l’IMEB, Casimir Macià, sempre atent a les estadístiques.
Segons Macià, avui hi ha tres sortides sobre la taula: el tancament definitiu de l’escola, una remodelació (poc detallada) o el seu manteniment. La versió oficial diu que totes elles s’estan estudiant. Fins al proper març no s’espera un veredicte. Tanmateix, aquest curs les sol·licituds d’entrada dels infants de zero a un any ja no s’han acceptat. Ni la d’en Dani, ni la de tants altres nadons que se’n podrien beneficiar.
En cas de tancament, les alternatives més properes a la zona del mercat de Trinitat Nova tenen una oferta i unes condicions molt diferents. A la pràctica, deixen de ser, per a moltes famílies, alternatives reals.
Per exemple, la llar d’infants L’Airet. A dos carrers del mercat, és gestionada per la Generalitat i té un horari fix de 9 a 17h: més hores i menys beques. Tal com denuncia l’AMPA d’aquest centre, en el curs 2011-2012 el Govern els hi va retirar les subvencions, que segons les seves dades ajudaven un 43% de les famílies a pagar l’escolaritat dels seus fills.
Avui, doncs, una plaça a L’Airet comporta una despesa de 230 euros al mes, on s’hi inclouen el dinar i les hores “de la migdiada”, com les qualifica l’Ainhoa. Encara que li hagin ofert una plaça per en Dani, ella té clar que aquesta llar d’infants no està dissenyada a la mida de les seves possibilitats. “Si mi hijo va a esta guardería, o no pago la hipoteca, o no como, o no lo visto…”, confessa l’Ainhoa.

Rendibilitat social sacrificada

L’IMEB no estudia els motius que porten a moltes famílies a l’extrem de no sol·licitar cap plaça. Avalen la seva gestió afirmant que la demanda de les bressol a les zones més deprimides està plenament satisfeta, ja que no hi ha llistes d’espera. Amb tot, les sol·licituds d’entrada a la bressol de Trinitat Nova, concretament, no paren d’augmentar: aquí sí que hi ha llista d’espera. Serà per les beques?
L’Ainhoa i la seva parella, en Jose, paguen una mensualitat de 50 euros per la plaça de la Nerea, gràcies a una beca del 75%, però es queixen de la mala sort del seu fill petit, que se n’ha quedat fora. Ho fan de manera continguda: esperen que el curs que ve en Dani ja es pugui beneficiar de les beques de l’EBM de Trinitat Nova. L’Ainhoa, però, tem que darrera del tancament només hi ha el desig de l’administració de deslliurar-se de la despesa que suposen.
Ella pensa en tots els companys i companyes  de la Nerea amb contextos familiars molt més crítics que el seu. Com s’ho faran? Són famílies, veïnes i amigues, que sobreviuen amb els 400 euros del PIRMI i que no accedirien mai a una bressol si no fos per la beca que els cobreix el 99% del cost. A l’EBM Trinitat Nova els seus fills poden accedir a una bona educació per 12 euros al mes. Si l’escola tanca, quants petits es quedaran a casa?
Des de la Plataforma de Bressols Indignades no entenen com, al mateix temps que centres com el de Trinitat Nova estan amenaçats amb el tancament, se n’obren d’altres on la gestió recau en mans d’empreses privades, com l’Enxaneta i el Caspolino, al barri de Gràcia; i Els Patufets, al de Navas. Les bressol de gestió privada ja representen un 43% del total d’EBM a la província de Barcelona.
Ara per ara, les empreses que han obtingut la gestió d’aquestes escoles tenen una tendència “més o menys pedagògica”, però asseguren que en d’altres regions on aquest model ja porta més temps implantat, com Madrid, moltes empreses multiserveis han entrat en el negoci de l’educació.
El model de privatització al qual intenta tendir l’IMEB, segons Prieto-Flores, es basa en una idea de caire neoliberal: no cal fer escoles bressol totalment públiques i ben subvencionades si es poden donar diners als pares i mares perquè paguin l’escola bressol que considerin més bona (privada o pública).
Les estadístiques municipals, però, revelen que 4.416 famílies no han estat ateses al barri on viuen; quasi la meitat de les sol·licituds del municipi. A més, segons el professor de la UdG, aquest model potencia la inequitat i la segregació, ja que els centres menys eficients s’omplen sempre de famílies amb poca informació i pocs recursos.
“El problema de les escoles bressol a Catalunya ja és, en aquests moments, que no les utilitzen les famílies que se’n podrien beneficiar”, aclareix el sociòleg de l’Institut d’Infància i Món Urbà, Pau Mari-Klose. “Quan els serveis socials disminueixen, les famílies han de començar a gastar diners si volen aquests serveis; i és en aquest moment que moltes famílies els abandonen”.

On hi caben dos… hi caben tres?

L’Administració treu pit de l’ampliació en més de mil places de l’oferta pública d’escoles bressol. Però sovint omet que part d’aquesta oferta neix d’augmentar el nombre d’infants que poden estar càrrec d’un sol adult.Si a Finlàndia (l’altra cara de la moneda, un país reconegut pels seus èxits educatius) el sistema estipula ràtios aproximades de tres educadores per a 12 nens i nenes de zero a tres anys, aquí el mateix número de professionals duen actualment grups d’unes 24 criatures.
Des de Bressols Indignades es denuncia que aquest augment de ràtios comporta una rebaixa de qualitat, ja que es perd capacitat d’atenció personalitzada per a cada infant, és a dir, capacitat educativa. Fins i tot la Unió Europea ha desaconsellat aquestes proporcions per ser excessives.
A més, aquesta sobrecàrrega de les mestres també afecta la tasca de suport psicològic a les famílies. Un feina que Cristina Vall, treballadora social de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de Nou Barris, remarca; ara que moltes famílies han vist deteriorades les seves capacitats tant en l’àmbit econòmic com en les relacions humanes. Ella posa especial èmfasi en que tota aquesta fragilitat familiar queda molt mitigada si puntals com l’escola o la xarxa de serveis hi actuen.
La bressol de Trinitat Nova no s’ha quedat al marge de la realitat descrita per Cristina Vall. Ha apostat per enfortir les relacions família-escola, deixant les portes del centre sempre obertes a pares i mares. Amb el propòsit que les famílies també participin de l’educació de les seves criatures dins la bressol, han introduïtEls dimecres a l’aula. Aquesta també és una manera d’enfortir les relacions socials dels pares amb altres famílies i entitats veïnals i assegurar-los un teixit social.
L’anunci d’un possible tancament ha fet ressorgir l’esperit mobilitzador del barri, com si d’un flashback es tractés. Els qui avui lluiten per aquesta bressol són els néts dels qui van fer possible l’obertura de l’escola als setanta. Potser no tots hi tenen vincles familiars, però sí que comparteixen el mateix ADN inconformista.
Tant les treballadores del mercat, com les veïnes de la zona i les famílies de l’EBM Trinitat Nova han fet més pinya que mai entorn de l’AMPA. Han recollit més de 1.230 firmes en contra del tancament i no es perden cap manifestació ni cap assemblea: s’han fet sentir per tot Nou Barris.
Tot i els seus esforços sembla que el món giri al revés… Per què tancar un equipament que segons mares, pares, infants, mestres i veïnes funciona tant bé? Des del seu despatx, als gestors de l’IMEB els pot semblar una qüestió d’eficiències. Les famílies de Trinitat Nova, en canvi, saben que està en joc una etapa bàsica i determinant de l’educació dels seus fills. El veredicte mostrarà quin camí tria l’administració: dignitat social o profit econòmic. ¿Alea iacta est?

Comentaris