El curs no ha de començar

Jorge Riechmann | MÁSPúblico.com
Hi ha situacions tan greus que el business as usual (seguir fent com sempre) es torna necessàriament contra nosaltres i nosaltres. Estem vivint una d’aquestes situacions. Té moltes arestes, però una de les més importants és l’atac organitzat contra els serveis públics: contra un dels pilars bàsics de la vida decent en una societat democràtica. I dins d’aquest atac, la demolició programada de l’educació pública.

El dilluns 3 de setembre, el començament oficial del curs acadèmic per les universitats públiques madrilenyes no va tenir lloc. Altres setembres ha estat aquest un acte rutinari al qual invariablement anava la presidenta de la regió, es dictava una lliçó magistral, es pronunciaven alguns discursos, de vegades interessants, altres vegades tediosos, s’entonava aquest curiós i hedonista himne universitari anomenat Gaudeamus Igitur (on la entendrida comunitat acadèmica no s’està de llançar visques a la república, així com a les "dones tendres i amables": aquí la traducció dels versos llatins). Aquesta vegada, però, a la Facultat de Medicina de la UAM, Esperanza Aguirre no es va atrevir a presentar: va enviar a donar la cara al seu subordinat Jon Juaristi. I la intensitat de la protesta d’estudiants, professors, sindicats i PAS (Personal d’Administració i Serveis) va ser tal que no hi va haver ni mesurats discursos, ni inauguració oficial, ni sentimental Gaudeamus.

El sentit que es desprèn d’aquests fets és clar, al meu entendre: vivim una situació tan anòmala, l’atac contra la universitat pública (plasmat en la llei 6/2011 de la CAM, el Reial Decret-Llei 14/2012 del govern del Regne d’Espanya, i les retallades de fons) és tan destructiu, que el curs no ha de començar. I de fet a Madrid (i en altres comunitats autònomes) estan en marxa iniciatives en aquest sentit.

Una d’elles és la convocatòria d’una vaga indefinida de docents (en tots els nivells d’ensenyament en la Comunitat de Madrid, des de les escoles infantils a la universitat) a partir del 17 de setembre. Es poden veure detalls d’aquesta iniciativa en aquest bloc. Es presentarà en roda de premsa el 5 de setembre, a les 17 h., a la llibreria associativa Traficantes de Sueños (c / Embajadores 35, Madrid).

Una segona iniciativa important és la campanya de desobediència civil proposta des de la UCM i que ha anat elaborant-se durant l’estiu: es trobarà informació bàsica a la seva web. La campanya arrencarà el 12 de setembre, a les 12 h., amb una roda de premsa (també en Traficantes de Sueños).

Crido a tots els meus companys i companyes docents a presentar les classes universitàries, en aquest anòmal inici de curs que no ha de començar, no amb l’explicació de cap matèria curricular sinó amb un debat franc, crític i obert que abordi la situació actual. Des de la UAM hem elaborat un document en format ppt que resumeix alguns punts susceptibles de ser abordats en aquest debat: està a disposició de tothom aquí.

Els que potencialment tenen més força en aquest conflicte són les i els estudiants. Ho han demostrat aquests mesos últims a Xile, al Quebec i en altres llocs. Cadascun de les i els treballadors públics tenim la nostra part de responsabilitat, i sens dubte se’ns demanarà comptes per això, en algun moment. Però la força potencialment decisiva és la dels estudiants. Tant de bo no faltin a la seva cita amb la història.

Comentaris