Can Masdeu, projecte de projectes. Deu anys sembrant autonomia

(Article que va a ser publicat el 21 de desembre de 2011 en el nº 255 del Setmanari de comunicació Directa)
El 22 de desembre es compleixen 10 anys de l’okupació de Can Masdeu. Aprofitem aquest aniversari tan rodó per revisar la història i la situació actual d’una experiència col·lectiva que ha esdevingut un referent en l’àmbit de la construcció d’alternatives de vida i lluita, un projecte de projectes que ha evolucionat en paral·lel al cicle de mobilitzacions que ha tingut lloc als països catalans durant la primera dècada dels segle XXI.


L’edifici que dóna nom a tot el projecte de Can Masdeu està erigit damunt d’una antiga masia situada en una petita vall de la solana de la Serra de Collserola. El 1906 la família Masdeu va donar-la a l’Hospital de Sant Pau i aquest la va reformar per instal·lar-hi una leproseria. A la dècada de 1960 l’edifici va deixar de complir aquesta funció i quedà abandonat. Per aquell temps, Barcelona havia crescut fins a empassar-se els contraforts de la serra. Aquest creixement donà lloc a l’actual districte de Nou Barris, un espai rural urbanitzat de forma precipitada i improvisada per donar aixopluc a l’onada migratòria procedent d’altres punts de l’Estat, principalment d’Andalusia, Galícia, Castella i Aragó.

Can Masdeu es va okupar per esdevenir un lloc per a una trobada. Un grup de vuit persones van entrar a l’antiga masia el 22 de desembre de 2001 amb la idea d’aguantar uns mesos, almenys fins que tingués lloc una trobada internacional sobre canvi climàtic, que finalment es va celebrar el febrer del 2002. En finalitzar la trobada, va tenir lloc el que pot considerar-se el moment constituent de Can Masdeu: durant l’assemblea de valoració, la gent se sent amb força, s’incorporen moltes persones i decideixen quedar-se. En aquest moment es defineixen les línies mestres del projecte comú: recuperar l’ús social de la vall i els usos tradicionals hortícoles i forestals del seu sòl. Can Masdeu va néixer per tant amb la voluntat de ser un espai de trobada i acció per al canvi social a la ciutat de Barcelona des d’un enfocament agroecològic. Aquesta definició original anava indissolublement unida a la seva dimensió comunitària, al desig explícit d’avançar cap a una politització profunda de la vida quotidiana.

Les dues etapes


L’okupació de Can Masdeu sorgeix i es consolida en un context determinat, el de la Barcelona de les primeries del segle XXI, un moment de gran efervescència social en què s’estaven produint mobilitzacions massives, tant en l’àmbit local com en l’internacional. Durant l’estiu de 2001, uns mesos abans de l’okupació, s’havien produït dos esdeveniments transcendentals que havien contribuït a augmentar la sensació de guerra global permanent: per una banda, la derrota de Gènova durant la cimera contra el G8; per l’altra, l’atemptat contra les Torres Bessones de Nova York. A continuació, Barcelona, que ja s’havia mobilitzat amb èxit el juny de 2001 contra el Banc Mundial, va saber reaccionar la primavera següent, en aquell històric març de 2002, amb les mobilitzacions massives contra el Pla Hidrològic Nacional i la Cimera de la Unió Europea del Capital i la Guerra.


Mentrestant, anava avançant el procés judicial. Dos anys després de guanyar el judici penal, el 2005 s’afrontà el judici civil per mitjà de la campanya Donem-li la Volta!, que pretenia tornar la pilota a les propietàries i acusar-les d’abandonar la finca durant dècades. La demanda contra San Pau no va prosperar i el judici civil es va perdre, però la campanya va servir per concentrar suports entorn del projecte, el qual, mentrestant, anava prenent cada vegada més força. La campanya contra el judici civil va marcar, però, un punt d’inflexió, a partir del qual es pot afirmar que el projecte inicia una segona etapa: la prioritat deixa d’estar en la projecció pública i la implicació en les lluites de la ciutat, tasques que, tot i que no s’abandonen, sí que perden pes relatiu, i se centra en el treball amb el barri i a consolidar els projectes que es desenvolupen a la vall. D’alguna manera, aquest canvi d’etapa és fruit d’una reflexió i una aposta que amb els anys anirà prenent força i fent-se més explícita: la voluntat de crear comunitat i d’aprendre a viure la resistència i la construcció d’alternatives d’una forma sostenible, per poder fer-ho durant molt temps i cada cop millor.

Els quatre pilars
Quatre són els pilars o eixos principals de treball que conformen actualment el projecte. Cadascun d’ells ha tingut una evolució diferent en el seu desenvolupament i tots són fruit d’un procés d’assaig i error continu, que ha permès atresorar un coneixement preciós sobre les potències i els límits dels projectes col·lectius, un camí que molts grups han fet abans i molts altres estan recorrent en aquests moments en diverses experiències similars arreu del planeta.
-Els Horts Comunitaris. Es van inaugurar el setembre de 2002 per donar resposta a una demanda concreta del veïnat, persones jubilades en la seva majoria, que amb l’okupació van veure com s’obria la possibilitat d’accedir a una terra l’ús de la qual havia estat fins aleshores vetat per la propietat. L’organització d’aquest impuls en un projecte d’horts comunitaris ha creat un espai de relació comunitària intergeneracional al barri que engloba al voltant d’un centenar persones i més de 30 parcel·les. La gestió del comú es fa mitjançant una assemblea mensual on participen la majoria d’hortolanes. La seva dinamització recau normalment en les habitants de Can Masdeu, i en aquesta assemblea es gestionen aspectes com l’obtenció i la distribució de l’aigua, la terra i els fems, la rehabilitació i el manteniment de les bases i el sistema centenari de reg, la participació en la vida associativa del barri o l’organització de menjars i festes populars en les quals es reforça el sentiment de grup.
 
-El Punt d’Interacció de Collserola (PIC). El Centre Social de la vall va ser inaugurat el 2004 per potenciar la vocació d’espai de trobada, desenvolupar activitats gratuïtes obertes a tothom i servir de plataforma per a la difusió de les idees que inspiren el projecte. Obre gairebé tots els diumenges entre els mesos d’octubre i juny, compta amb una programació variada que es renova de manera trimestral i manté sempre com a activitats fixes una visita guiada pel projecte, l’obertura del Rurbar i un dinar popular. Aproximadament un de cada tres diumenges, les habitants de Can Masdeu cedeixen l’espai a altres col·lectius perquè gestionin el Rurbar i el dinar popular i puguin finançar així les seves lluites i projectes. El PIC compta amb biblioteca, hemeroteca, centre de documentació, tenda gratis, dues sales àmplies i un espai exterior, i pot acollir unes 200 persones. A més, inclou l’Oficina Rurbana i la Finestra al Camp, iniciatives que compten amb recursos dissenyats per posar en contacte projectes agroecològics i comunitats que busquen persones amb persones que busquen experiències rurals o rurbanes que assagin altres maneres de viure al camp des de la vocació de transformació social.

-El Col·lectiu de Vida. Tot i que la casa mai ha tingut més de 28 membres, al llarg d’aquests deu anys han viscut a Can Masdeu prop d’un centenar de persones diferents. Actualment n’hi viuen una vintena, que conformen la columna vertebral de tots els projectes que es desenvolupen a la vall. A través d’un procés que no ha estat gens fàcil, el grup humà ha anat cohesionant-se i teixint relacions de confiança, afecte i respecte a força de passar per moments dolços i amargs. Per a això ha estat fonamental desenvolupar i consensuar eines concretes d’organització i comunicació que cal revisar i readaptar periòdicament però que fins ara han permès harmonitzar les necessitats personals amb les del grup. No ha faltat ajuda externa per facilitar aquesta evolució però, sobretot, i malgrat les dificultats que aquesta opció de vida comporta, l’element determinant ha estat la voluntat comuna de créixer plegades i de tirar endavant aquesta aventura col·lectiva per mitjà de l’empatia, la paciència i la generositat.
-L’Educació Agroecològica. Són nombrosos els col·legis, instituts, esplais, escoles d’adults i facultats que visiten cada any Can Masdeu per conèixer i aprendre. A través d’activitats pràctiques destinades al coneixement dels cicles de la natura i de l’hort, en el cas de les més petites, i mitjançant el diàleg i la transparència a l’hora de mostrar en què consisteix el projecte i les seves contradiccions i limitacions, en el cas de joves i adultes, s’ha anat concretant una vocació social i pedagògica que vol servir d’inspiració i demostrar que ajuntar-se per lluitar val la pena, que és possible i gratificant construir alternatives en col·lectiu i viure d’una altra manera a la que dicten les modes i la televisió.
Can Masdeu afronta el seu desè aniversari amb molt bona salut i moltes ganes de seguir inspirant i inspirant-se per fer front a la crisi global multidimensional que ens assetja. El que actualment succeeix a la vall és fruit d’un immens esforç col·lectiu per seguir creant una comunitat de vida, un projecte de projectes i un laboratori de transformació social on s’assaja una vida millor per a totes, contra els de dalt i amb les de baix, compartint sabers, recuperant el comú, sembrant autonomia.

La defensa de Collserola
La Serra de Collserola va començar a ser assetjada, minvada i esquarterada de manera sistemàtica fa uns seixanta anys a causa del creixement desmesurat de la metròpoli barcelonina. Als anys 1980 sorgiren els primers grups de defensa de la serra i es redactaren els primers informes sobre els perills que l’amenaçaven. Durant les últimes dues dècades, la lluita per preservar les 9.000 hectàrees de bosc que es conserven s’ha articulat entorn de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC), coordinadora que engloba grups ecologistes i associacions de veïnes dels barris i ciutats amb què limita l’espai natural de Collserola.

D’ençà de la seva okupació, Can Masdeu ha jugat un paper destacat en la defensa de Collserola. D’entrada, l’apropiació popular de la vall frustrà el pla consistorial de construir-hi un complex residencial de luxe per a les jubilades del Col·legi de Metges de Barcelona. Posteriorment, en el marc del fòrum veïnal alternatiu Eix de Nou Barris, que tingué lloc durant l’any 2004 com a contraprogramació a l’institucional Fòrum de les Cultures, Can Masdeu va promoure, juntament amb altres grups del districte, una línia de treball entorn de la defensa de la Collserola de Nou Barris. Aquesta feina va incloure reflexió popular, articulació política i la realització d’accions. A partir de l’any 2007, Can Masdeu va consolidar l’aliança amb la PCDC i altres grups de tots els vessants de la serra per plantar cara als plans institucionals d’aprovar una declaració de Parc Natural, que es temia que implicaria la reducció dels límits de l’espai protegit. Durant els anys següents, juntament amb el Col·lectiu Agudells, Kan Pasqual, Parem el Pla Caufec i altres grups dels barris de muntanya de Barcelona, Can Masdeu va promoure la campanya Defensem la Solana de Collserola, en el marc de la qual es realitzaren accions contra l’ampliació del Parc d’Atraccions, la destrucció del vessant de Sant Pere Màrtir i el plans de construir el túnel d’Horta.

La declaració de Parc Natural arribà a finals de 2010 i confirmà el que les defensores de la serra duien anys denunciant: la no incorporació de la majoria d’espais amenaçats en el perímetre del parc. Pel que fa al límit amb Barcelona, per mitjà de la creació dels EPRES (Espais Periurbans de Regulació Especial) l’Ajuntament aconseguí que centenars d’hectàrees de zona natural quedessin fora del parc, sota la seva gestió, i reservar-se així el dret de construir-hi equipaments. En aquest context, el passat mes de setembre el nou executiu municipal encapçalat per Xavier Trias va presentar la primera gran actuació estratègica del seu mandat, el Pla Director de les setze portes de Collserola. De moment, l’Ajuntament s’ha limitat a posar en marxa un concurs públic d’idees sobre com “endreçar” setze àrees, cadascuna de les quals engloba una part d’entramat urbà d’un barri de muntanya i una altra part d’espai natural.

Per tal de fer front als plans consistorials i fer sentir la veu dels barris, des del mes d’octubre de 2011 Can Masdeu està promovent, juntament amb el teixit social de Nou Barris (districte on cauen cinc de les setze portes) i gabinets de professionals afins, la campanya Baixem entre Totes Collserola a la Ciutat. Fins ara, en el marc d’aquesta campanya s’ha presentat públicament un manifest crític amb les bases del concurs públic (es preveu construir aparcaments, equipaments i nous vials als “espais lliures”, a més d’una participació pública testimonial), que ja compta amb el suport d’un centenar d’entitats. Per altra banda, s’han presentat al concurs dos projectes que estan sent elaborats des de baix i de manera participativa: un per a la porta de Canyelles, que inclou la Vall de Can Masdeu, i un altre per a la porta de la Guineueta. Aquests dos projectes proposen realitzar petites actuacions de millora que promoguin l’accés a peu de la gent dels barris i la preservació i regeneració dels espais naturals i de les zones d’horta, tot plegat per mitjà de la gestió popular i l’autoorganització. És en aquest sentit que, com diu el manifest que s’ha fet públic, l’exemple de Can Masdeu és d’allò més inspirador.

En principi, el jurat que ha nomenat a dit l’Ajuntament ha de decidir a la primavera quin és el projecte guanyador per a cada porta. Després, però, caldrà veure què fa el consistori amb les idees premiades, com finançarà la seva execució, etc. Sigui com sigui, les impulsores de la campanya tenen clar que el futur de la solana de Collserola depèn de la gent dels barris, de la seva determinació i cohesió alhora de defensar la serra.

Guillem Tendero i Kike Tudela

Comentaris