Cultura Transformadora

Cal sumar les accions culturals transformadores, els espais on es produeixen i la manera com els volem gestionar. 
Creiem que en el moment actual, més que fer apologia del projecte de l’Ateneu Popular 9 barris, el fet d’arribar als 35 anys ens ha de servir per a reflexionar sobre els encerts i els errors dels processos socials que estem vivint. Aquí teniu la nostra petita aportació al debat. 
Antonio Alcántara a educaciotransformadora
  
En un moment de clara recessió econòmica i sobre tot ideològica, necessitem ser protagonistes de la sortida a la desfeta d’un sistema en crisis i necessitem espais on evidenciar una altra manera d’entendre les relacions socials. Una manera que sigui transformadora i demostri que existeixen alternatives a aquest “caos” interessat.

La Cultura sempre ha estat un recurs necessari per l’expressió col·lectiva. Mitjançant la creativitat donem forma a utopies desitjades, ens permetem explicar-nos i donar resposta a fets de difícil comprensió. És aleshores que hi veiem clar i és aleshores que som capaços d’actuar.

Per això és imprescindible que la independència del fet cultural, tant econòmica com política, sigui efectiva, que la llibertat de pensament i expressió artística sigui inqüestionable.

El model cultural dels països “anglòfons” s’està imposant a marxes forçades. Sembla que la manera de sortir de la crisi sigui externalitzar, lliurar al capital privat i els lobbys culturals tots el recursos i espais de cultura. No serà que, sota l’excusa de la crisis, es vol manipular aquesta eina tant preuada per evitar que es generi opinió i moviment crític?  I és que temem que si no som capaços de generar una resposta col·lectiva a aquest segrest, tot el procés els serà massa fàcil.

Aquesta operació també té una cobertura política. El concepte de Cultura, com un producte a consumir i allunyat de la participació, ha calat molt en la societat. Serà difícil trobar aliats per combatre aquesta posició ideològica, ens caldrà multiplicar les accions i omplir-les de contingut radical. No en va els darrers dies hem anat coneixent algunes idees que els conservadors van anunciant, “… retallem els grans equipaments i donem suport als espais petits….”, hàbil operació i pura demagògia, volen dir, “deixem el gran negoci de la Cultura en majúscules als lobbys i despullem de contingut a la cultura popular i lligada al territori, per buscar prebendes…”. Aquesta transacció del públic al privat només pot ser evitada potenciant el model comunitari. Hem de parlar i propiciar activitat cultural transformadora, la que enfronta idees, la que crea imaginaris i cohesiona comunitats, en resum la que genera ideologia critica davant la conservadora.

La recuperació dels espais culturals per la comunitat té a Catalunya una expressió molt antiga, i sovint els moviments socials i veïnals, al mateix temps que han lluitat per  la recuperació d’una antiga fabrica o un edifici històric per convertir-lo en un centre cultural, han inclòs  l’exigència de gestionar-lo amb independència per part dels mateixos veïns/es. Probablement a cada barri de la ciutat podríem trobar-ne un exemple.

I és que quan s’engega aquest procés, es manifesta clarament la voluntat de participar mes enllà del fet d’obtenir un espai nou. Com en tot, hi ha derrotes i victòries, però si mirem la historia de les lluites urbanes veurem que hi ha exemples que demostren aquest fet, i que han esdevingut pols d’atracció cultural importants, transformadors i perdurables, en molts casos emmirallats en el moviment obrer de principis del segle XX tant important per la historia de la nostra col·lectivitat.

Bastim els projectes des de dues fonts. Parlem d’autogestió de recursos públics per radicalitzar la democràcia, i també de generació de recursos propis per assegurar la independència, Hem d’afrontar amb claredat aquest tema,  té a veure  amb el discurs i el projecte social que defensem i també amb com ordenem els recursos per fer-lo viable.

Si “relliguem”, mai mes ven dit, els fets culturals transformadors, els espais on es produeixen i la manera com els volem gestionar, podrem incidir en tot el procés propiciant la transformació qualitativa de la nostra comunitat. I parlem de comunitat perquè cada cop es mes important parlar del comú, d’allò que ens és essencial i que volem que sigui per totes i de tots. La cultura propera i arran de territori ens ho facilitarà.

És important fer costat a qualsevol iniciativa que potencií la coordinació de projectes comuns i que multipliqui el ressò de les seves accions culturals. Vénen temps de cooperació. Si volem veure-hi clar, els projectes han de ser compartits i generats entre moltes a l’hora.

Segurament aquests són els principals aprenentatges dels 35 anys del projecte Ateneu Popular 9 Barris, independentment de si parlem sobre la formació, la producció d’espectacles, posant l’accent en la vesant més artística o social.

La cooperació, el compromís i la independència, tant presents en aquelles companyes que varen entrar a la planta asfàltica un gener de 1977.

Ateneu Popular 9 Barris www.ateneu9b.net
Foto arxiu. Les 30h. Acció cultural al 1977

Comentaris