Què són les xarxes ciutadanes?

Organitzar-se en comunitats és una característica clau de les societats. En el món de la Societat de la Informació, aquesta organització comunitària pren forma de les xarxes ciutadanes, espais virtuals de participació i aprenentatge digital, espais de difusió de projectes i realitats locals en la gran xarxa d'Internet.

1. Què és una xarxa ciutadana?

S'entén com a xarxa ciutadana la organització d'un espai virtual creat amb l'objectiu de donar eines tecnològiques a comunitats locals concretes. Les xarxes ciutadanes neixen en un moment en que l'explosió i difusió d'Internet podia fer que les comunitats que no tinguessin accés a aquest nou canal de comunicació quedessin excloses i aïllades de molts canvis socials rellevants. Les xarxes ciutadanes volen ser un altaveu que faci arribar les realitats locals a l'esfera global.

Aquestes xarxes neixen quan un grup de membres d'una societat (persones inquietes i interessades en el desenvolupament de la seva comunitat) s'agrupen amb un objectiu comú: crear un espai a la xarxa que permeti trencar la distància entre la societat de la informació i l'esfera local. Es crea un espai públic de participació oberta, una plaça del poble virtual, molt vinculada a les entitats, projectes i associacions existents en el context local (barri o població), i son un suport a moltes d'aquestes lluites.

La creació d'aquest vincle entre l'esfera local i l'esfera global es realitza gràcies a la introducció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en processos existents, donant eines i recursos tecnològics a la comunitat. Moltes institucions públiques, ja siguin universitats o governs locals, han vist interessant aquesta vinculació. Altres xarxes ciutadanes, però, s'han generat de manera independent auto-dotant-se de la infraestructura i suport tècnic necessari.

2. Què fan les xarxes ciutadanes?

Les xarxes ciutadanes volen fer servir les TIC per apropar allò que és lluny: portat una comunitat local a l'esfera de lo global, i a la inversa. És cert que l'ús de les TIC pot suposar una barrera per a determinades persones, la formació esdevé clau. Al mateix temps, ja que les innovacions tecnològiques son constants, la formació es important també per als membres “experts” de les xarxes ciutadanes, convertint-se en comunitats d'aprenentatge.

Conscients de la importància de les TIC per al desenvolupament personal i comunitari, les xarxes ciutadanes acostumen a agafar forma de portal web a partir del qual s'estructura una sèrie d'espais i serveis d'utilitat per al ciutadà.
  • Son espais de comunicació, i ofereixen des de la creació de correus electrònics i espais web. Ofereixen les eines bàsiques necessàries per fer possible el procés de portar la veu local a la plaça global.
     
  • Ofereixen espais de participació: moltes xarxes ciutadanes van començar oferint espais de participació tipus fòrums, però amb l'arribada del mon 2.0, aquesta participació s'ha anat movent i difuminant cap a les xarxes socials.
     
  • Ofereixen espais de formació: ja que les TIC continuen sent una barrera per moltes persones, els processos d'alfabetització digital son claus per a l'èxit d'una xarxa ciutadana. És per aquest motiu que existeix una vinculació de moltes d'aquestes xarxes a projectes d'alfabetització digital (Punt TIC, Xarxa Òmnia).
     
  • S'integren en el treball comunitari del seu entorn, sovint oferint suport tecnològic a moltes associacions i projectes socials.
     
  • Hi ha un interès especial per al ús del programari lliure. Tant les xarxes ciutadanes com el programari lliure comparteixen objectius: un interès per al ús social i comunitari de la tecnologia, i la implicació dels membres de la comunitat en la construcció (ja sigui del programari o de la xarxa ciutadana).

3. D'on venen les xarxes ciutadanes?

Les xarxes ciutadanes van sorgir lligades al fenomen de la extensió de la societat xarxa, i continuarà vinculades a aquest. La idea de facilitar i estendre l'ús dels serveis virtuals bàsics està fortament vinculada a la extensió d'Internet en el nostre territori.

La primera xarxa ciutadana del Estat Espanyol es va crear l'any 1995 a Tarragona. Sota el nom de Tinet (acrònim de Tarragona i Internet) va neixer una de les comunitats virtuals més fructíferes i pioneres en molts aspectes de Catalunya. De ben aprop la van seguir xarxes ciutadanes creades al Vallès Oriental, Nou Barris, Raval, Gràcia, ... Podem veure'n un llistat en la web de la antiga xarxa ciutadana de Barcelona XarxaBcNet.

El precedent d'aquestes xarxes el trobem en les Freenet americanes, nascudes durant la dècada dels 80 com a manera d'assegurar-se una comunicació independent.

4. L'actualitat de les xarxes ciutadanes

Les xarxes ciutadanes es van estendre ràpidament arreu del territori català, però la tasca difícil és mantenir aquestes comunitats. De les primeres que en van sorgir, s'en mantenen ben poques; en canvi trobem noves experiències que continuen mostrant que un espai comunitari a la xarxa és necessari.
  • Tinet
    La xarxa ciutadana més antiga de Catalunya continua sent una de les més actives i referent per a noves xarxes ciutadanes. Ofereix un canal de comunicació per a difondre la realitat de les terres de Tarragona i una gran quantitat de serveis per als membres de la comunitat tinet.
     
  • GraciaNet
    GraciaNet també és una de les pioneres. Des de 1997 ofereix espai web a entitats i particulars del barri barceloní de Gràcia, i ha integrat perfectament la seva existència en el mon de les xarxes socials.
     
  • RavalNet
    RavalNet és també una de les primerenques. Nascuda en el Raval de Barcelona, aquesta xarxa ciutadana ha treballat i desenvolupat un gran nombre de projectes socials del seu entorn. Ofereix espais web i correu electrònic a persones i entitats del barri.
     
  • arenys.org
    Des de 1996, aquesta comunitat ha anat creixent i ha agrupat diferents projectes d'alfabetització digital i difusió de la societat de la informació: punts de wifi gratuïts, edicions locals de diaris digitals com Vilaweb, mediateques...
     
  • Llefi@Net
    La xarxa ciutadana de Llefià és una de les més noves (va nèixer el 1999) però també una de les més actives. La difusió del programari lliure i apropar les TIC al barri de Badalona és una de les seves prioritats, treballant en xarxa amb les entitats del seu entorn.
  • xarx@ntoni
    Nascuda el 2001, aquesta xarxa comunitària va tenir present la importància de les TIC per al desenvolupament comunitari, creant espais d'aprenentatge i difusió del programari lliure
     
  • desdelamina.net
    El portal comunitari de La Mina (Sant Adrià del Besòs) va néixer l'any 2003 amb l'objectiu d'oferir un canal d'informació directa de la realitat del barri, oferint un punt de trobada i recolzament digital per a moltes de les entitats del barri. És una de les xarxes comunitàries més joves, també és una de les que té més presència a les xarxes socials.

5. Les xarxes ciutadanes i el mon 2.0

Si bé és cert que el naixement de les xarxes ciutadanes correspon a un moment en que l'accés a Internet no era fàcil per a tothom, avui en dia continuen tenint sentit. El mon 2.0 està ple d'espais de participació, col·laboració i cooperació en línia, és tasca de les xarxes ciutadanes donar-li el sentit local a aquests espais 2.0.

És pe això que trobem a moltes d'aquestes xarxes a facebook, podem veure els seus vídeos a youtube, les seves fotos a flickr i seguir la seva actualitat a twitter. Aquestes xarxes continuen aglutinant les inquietuds digitals del seu territori, i continuen sent l'eix central i potenciador de la presència de moltes entitats a la xarxa.
  • Podem aprendre moltes coses si seguim el Canal Tinet a youtube
     
  • Les entrevistes a veïns i veïnes de La Mina que veiem a desdelaminaTV ens permeten veure el barri amb uns altres ulls
     
  • En la portada web de GraciaNet veiem la importància que es dona a la presència a Twitter i Facebook de les diferents entitats que formen part de la xarxa.

Fuente:
Xarxanet

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més