Crisi alimentària: el cost de l'especulació

Un de cada set habitants del planeta pateix gana, tot i que al món es produeix menjar suficient. Una de les causes és que els fons especulatius han començat a entrar en els mercats de futur.




Les crisis alimentàries que de tant en tant salten al primer pla de l'actualitat no han d'amagar que la falta d'aliment és un problema crònic: un de cada set habitants del planeta, és a dir, mil milions de persones, pateixen gana.

Això no té a veure amb la producció. La FAO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, assenyala que avui es produeix molt més menjar del necessari per als set mil milions d'habitants de la Terra. El problema és l'accés als aliments.

Esther Vivas investiga al Centre d'Estudis dels Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, i entre altres obres ha publicat "Del campo al plato. Los circuitos de producción y distribución de alimentos". Explica que una de les claus és el crèdit que institucions com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial van deixar a països en desenvolupament.

Esther Vivas, Centre d'Estudis Moviments Socials UPF:
"Implicava uns condicionants: els coneguts com a "plans d'ajustament estructural". I en el terreny agrícola aquests plans el que significaven és major liberalització comercial als països del sud. El que implicava era obertura de les seves fronteres i els seus mercats a l'entrada de l'excedent de producció de les indústries agroalimentàries del nord, que com que estaven subvencionades es venien als països del sud per sota del seu preu de cost."

A més a més, per tornar el deute, aquests països es veien obligats a cultivar bàsicament productes destinats a l'exportació, com cafè i cacau, i deixar de banda els que anaven dirigits al consum de la població local. El resultat final és que països que els anys 70 eren autosuficients avui depenen de la importació d'aliments.

Una altra causa cal anar-la a buscar en el mercat de futurs, que servia perquè agricultors i distribuïdors pactessin els preus mesos abans.

Esther Vivas, Centre d'Estudis Moviments Socials UPF:
"El problema és que fruit de la liberalització comercial que s'ha anat produint en les últimes dècades, els fons especulatius, companyies d'assegurances, fons d'inversió, han començat a entrar en els mercats de futur. I no venen i compren aliments en funció de la demanda real al carrer, sinó en funció de fer negoci."

Quan els conreus es converteixen en simples paquets financers, entra en joc l'especulació, la venda d'un inversor a l'altre, la transformació en derivats. Això fa pujar o baixar el preu dels aliments de forma espectacular. Un condicionant gravíssim per a poblacions que destinen un 80% dels seus ingressos a la compra de menjar. Així, crisi financera i crisi alimentària s'entrellacen amb unes conseqüències dramàtiques.

Un reportatge de Xavier Duran i Joan Palau

Comentaris