“Els grups de consum han de ser un element de transformació social”

Alexandre Duran | Realiment 
N’Esther Vivas, activista per l’agroecologia i el cooperativisme, va realitzar una conferència a l’Ateneu Popular de Palma el proppassat 27 d’Octubre. Sota el títol Els grans lobbies alimentaris. Supermercats vs cooperatives de consum agroecològic, n’Esther Vivas va analitzar el funcionament del sector de la distribució alimentària a l’Estat espanyol i com s’ha anat concentrant en poques mans fins al punt de poder determinar què mengem cada dia. A una segona part, va introduir els grups i cooperatives de consum i va abordar els reptes que tenim en el futur.


El problema: la concentració de la cadena de distribució en poques mans
Els supermercats que ara dominen el canal de distribució de l’alimentació no són més que un producte modern que no té més de 30-40 anys. Emperò, el creixement i la concentració del sector en els darrers anys ha resultat en què el 75% del comerç alimentari es faci a només set empreses (cinc cadenes de supermercats i dues centrals de compra). Aquesta extrema concentració atorga aquestes organitzacions un gran poder de control sobre la cadena que va del productor al consumidor. És més, la diferència de grandària i de poder respecte els proveïdors els permet estipular les condicions de les transaccions, generalment en prejudici del productor qui no disposa de més alternatives per a vendre. I de cara al consumidor, el domini sobre les vendes en certes àrees geogràfiques és tal que s’arriba a donar la situació de “desert alimentari” quan l’empresa decideix abandonar la zona per considerar-la no rendible.

La concentració en poques empreses resulta també en què, per a reduir costs, la diversitat de l’oferta es limita. El productor té un poder limitat per augmentar els marges, la qual cosa provoca que hagi d’augmentar l’escala de la producció i així entram en la lògica d’una agricultura industrial on es mira la quantitat per sobre de la qualitat i la varietat. Als supermercats no els interessa augmentar la varietat sinó reduir-la a aquelles varietats que afavoreixen la seva comercialització (p. ex.: el cas de les dues o tres varietats de pomes, sempre les mateixes). Els coneixements populars s’abandonen en favor del model intensiu de producció agrària industrialitzada, afavorit per l’ús dels combustibles fòssils no renovables i els seus derivats per a la fertilització dels sòls o per al control de plagues.

En una passa més recent, les empreses de distribució alimentària han afavorit la deslocalització de la producció agrària. Aleshores, els aliments ja no provenen del nostre entorn més proper sinó que recorren llargs viatges de centenars o milers de quilòmetres per arribar a les nostres llars. Així, les emissions de gasos causants del canvi climàtic es multipliquen. L’associació GRAIN afirma que la meitat d’aquestes emissions estan vinculades al model agroalimentari actual.

A l’esfera de la gestió pròpia de les empreses, el model de comercialització que desenvolupen les grans cadenes pretén que els treballadors siguin peces d’una màquina que només realitzen tasques repetitives (p. ex.: les caixeres). En molts casos, a més, es nega el dret a la sindicalització. I de cara al client, s’incentiva una nova cultura de l’oci que es desenvolupa dins el centre comercial, a on s’hi va en vehicle motoritzat particular, i on es pot passar el cap de setmana.

Les alternatives: els grups i cooperatives de consum
Quines alternatives a aquest model trobam? Aquí és on entren els grups i cooperatives de consum com Realiment, a més dels tradicionals mercats de plaça i de les més recents botigues a les finques. Allò que es cerca és el desenvolupament de circuits curts per evitar o reduir el número d’intermediaris entre els consumidors i els productors. Davant l’allargament de la cadena de distribució i la pèrdua de control de consumidors i productors, la resposta és l’escurçament per poder decidir i incidir-hi més i millor.

Els grups i cooperatives de consum han crescut molt en els darrers deu anys. A Catalunya, han passat de 20 a més de 150. Les raons es troben en la continuació del moviment altermondialista -com una forma de passar a l’acció- o pels repetits escàndols alimentaris que afecten la nostra salut. Entre tots aquests grups i cooperatives, hi trobam una gran diversitat de models. Hi ha alguns que només pretenen consumir una senalla, sigui oberta o tancada, i alguns productes més. Hi ha altres organitzacions que també integren la producció, a més del consum, amb algun hort. I també hi ha cooperatives que tenen botiga pròpia.

No obstant, Esther Vivas afirma que els grups i cooperatives de consum, a més de dedicar-se a l’activitat de compra conjunta de productes d’agricultura ecològica, també han de desenvolupar un activisme sociopolític. Han de ser un element de transformació del model agrari, de comerç i de producció. En cas contrari, ens trobarem que les opcions d’agricultura ecològica que ofereix el capitalisme (cadenes de supermercats ecològics, franquícies, importació de productes ecològics que han recorregut milers de quilòmetres, línies de productes ecològics de les grans cadenes, etc.) s’imposaran, amb les conseqüents injustícies socioeconòmiques i ambientals que se’n deriven d’aquest model. Els grups i cooperatives de consum han de ser un element de transformació, també, perquè si no prenen part activa en el debat polític acabaran essent engolits pels altres models alimentaris: “si no, tota la producció agrícola serà transgènica per contaminació. Si volem menjar bé, calen canvis polítics”.

Finalment, una altra qüestió que n’Esther Vivas va destacar és el debat intern que es desenvolupa al sí dels grups i cooperatives de consum sobre la mida, el creixement, la formalització i la delegació de tasques de forma remunerada. El factor revelador de la necessitat de canvis una vegada un grup de consum ha assolit un cert nivell és que la “gestió ens paralitza”. La gestió d’aspectes relativament menors sobre comandes i productes acaba monopolitzant les assemblees. No obstant, com s’ha remarcat anteriorment, els grups i cooperatives de consum han d’anar més enllà. S’ha d’arribar a més gent i s’ha de deixar de ser endogàmic. Per arribar a tenir més temps per militar o difondre les idees i captar nous membres, no hem de tenir por a marcar certs límits i fins i tot contractar gent per fer certes tasques. La sobirania segueix essent del grup de persones. Mai hem de pensar que el grup o cooperativa és un fi en sí mateix. Són un instrument de consum però també de transformació i per això també hem d’intercooperar amb altres grups i cooperatives que poden funcionar de forma diferent. Igual que la diversitat biològica és bona per a la resiliència d’un ecosistema, la diversitat organitzativa és bona per afrontar els reptes que el sistema econòmic imperant imposa i permet adaptar-se a les necessitats de cada grup.

En definitiva, n’Esther Vivas ens va regalar una lliçó concentrada en una hora de com funciona el sistema de distribució actual, dels riscs socioeconòmics i ambientals que comporta continuar per aquest model i ens va proposar les alternatives més coherents amb la igualtat i les justícies socioeconòmica i ambiental. Ara, allò que necessitam, és que molta gent faci la passa i vulgui formar part d’un grup de consum, que arrelin més grups de consum i, per què no, que es constitueixi una cooperativa de consum que permeti visualitzar millor aquest model alternatiu.

Comentaris