Coop 57, economia feta per nosaltres


http://madrilonia.org/wp-content/uploads/2011/04/coop57.jpg

Per Fernando Cid, president de Coop 57 i soci de Mol-Matric
Corria el 1986 i els treballadors i treballadores de l’editorial Bruguera es declaraven en lluita. Una lluita que 57 persones van decidir dur fins a les darreres conseqüències. Conseqüències que es van condensar el 1990, quan el Tribunal Suprem va donar tota la raó jurídica als acomiadats i les acomiadades. Ha plogut molt d’aleshores ençà, però aquells 57 treballadors i treballadores –d’un plantilla de 800– que es van mantenir fermes en el compromís, també van obtenir, després de quatre anys de conflicte, una important indemnització. Important quantia econòmica que van decidir dividir en tres parts mancomunades. A la solidaritat internacional, cap a una comunitat del sandinisme nicaragüenc. A la solidaritat obrera, cap al Sindicato de Obreros del Campo (SOC) andalús. I la tercera part es va reservar com a futura caixa de resistència. 30 milions de les antigues  pessetes.


Corria després el 1995 –una altra època de crisi i atur desbocat– i aquella antiga caixa de resistència obrera va esdevenir el capital inicial de Coop57, una cooperativa de serveis financers destinats a impulsar la creació de noves cooperatives i llocs de treball digne i estable. Eren les primeres passes, a casa nostra, d’una experiència pionera abocada al finançament  cooperatiu, ètic i alternatiu, per sortir i sortejar les dificultats i barreres que imposava la banca convencional. Quasi a les palpentes, es va constituir Coop57, impulsat des del mateix moviment cooperativista. Una experiència que, amb el tombant de segle, va començar a facilitar els primers préstecs.
Arriba el 2011 i el que semblava una utopia, avui és una realitat. De les primeres 40 cooperatives sòcies, s’ha passat a 375 entitats i més de 1.500 persones col·laboradores. Com a instrument col·lectiu, Coop57 ha recollit fins a deu milions d’euros de l’estalvi social i popular i, els darrers cinc anys, els ha destinat exclusivament a finançar més de 700 projectes d’alt contingut social, compromesos amb el territori i arrelats a l’economia local. Enxarxat amb les diferents expressions de l’economia solidària, recollint tot el dinamisme del teixit associatiu i les millors energies dels moviments socials. Alhora, defugint el creixement piramidal o franquiciat, Coop57 ha impulsat un model de desenvolupament sostenible basat en els principis del cooperativisme, l’autonomia en xarxa i l’horitzontalitat confederal, que ha fet possible que altres territoris s’autoorganitzessin i impulsessin, també, un estri financer autogestionat i propietat del mateix teixit social. Fruit d’aquest model, l’Aragó, Madrid, Andalusia o Galícia ja disposen del seu Coop57. I, avui, ja hi ha grups promotors al País Valencià, Astúries i el País Basc.
Arriba el 2011 i quinze anys és temps suficient per sotmetre a anàlisi, debat i projecció aquesta experiència financera. Trobada 2011: un punt de trobada, un punt d’arribada rere quinze anys i un nou punt de partida per als propers quinze anys. Per conèixer i reconèixer-nos en allò que anem sent. Una alternativa financera, ètica i solidària; una cooperativa de serveis financers ètics; un estri fèrtil per a l’economia social i solidària; una xarxa de complicitats per a la transformació social; un projecte col·lectiu que comença a tenir trets específics d’un moviment social ampli, civil i plural. Un moviment, de base econòmica i arrel social, que treballa i demostra cada dia que unes altres finances són possibles i necessàries. Perquè si avui l’economia és un territori en disputa on es confronten models socioeconòmics antagònics, aquesta vol ser la nostra modesta aportació teòrica i, sobretot, pràctica: demostrar que unes altres finances solidàries són possibles. Fet i fet, perquè no hi haurà pas cap altre món possible si abans no hi ha una altra economia. Afrontant els dies del frau i el fracàs absolut de l’economia de casino, parafrasegem més que mai en Joan Fuster: l’economia, o la fem nosaltres, o serà feta contra nosaltres. I contra la majoria exclosa i empobrida del planeta.

Comentaris