PENSANT EL FUTUR DE LA REVOLTA DEL 15-M: Reflexions per una proposta d'estratègia política i d'acció

Enric Durán | Reflexions per una proposta d'estratègia política i d'acció que sigui un nou pas endavant.
Després de més de 3 setmanes de gran mobilització, la gran pregunta que remou l'ambient arreu de les acampades i assemblees del moviment del 15-M és i ara que?


Hi ha moltes il·lusions i esperances dipositades en aquesta mobilització, però es fa difícil arribar a una proposta consensuada amb prou força per assegurar una continuïtat del moviment que estigui a l'alçada del que s'ha demostrat fins ara.

Passen els dies i aquesta esperada proposta es fa més urgent, ja que moltes persones necessitem saber cap on caminem, i sobretot necessitem seguir creient que el camí que vindrà serà cap endavant, que aquesta revolta social, no recularà.

Per això és molt important aprendre, assemblea per assemblea a prendre les millors decisions, decisions que siguin inclusives, que siguin ilusionants, que ens donguin credibilitat que ens ajudin a mirar cap endavant. 

Per aquest motiu algunes individualitats que ens sentim plenament identificades amb el moviment compartim un document sobre com entenem que ha de ser una “Proposta d'estratègia política i d'acció pel moviment del 15-M” incloent unes reflexions que ajuden a entendre les propostes, les quals estan plantejades en un format de “guia per una estratègia d'acció” perquè sigui d'utilitat per a cada assemblea que està debatent sobre els mateixos temes en aquests moments. 

3 REFLEXIONS PREVIES PER GUIAR UNA ESTRATÈGIA D'ACCIÓ

1. EQUILIBRI PROPOSTES DE REFORMES AMB ACCIONS DE RUPTURA. No cal escollir, ho podem fer tot i cada cosa té el seu temps.

Entenem que per trobar aquest equilibri bàsic per la unitat del moviment, cal construir una metodologia d'acció que inclogui les diferents estratègies i les posi en un espai temps que faciliti que es reforcin unes amb les altres en lloc de competir entre elles. 

Per això proposem el següent:

Que es contemplin les reivindicacions a les institucions polítiques que hagin sorgit de les diverses assemblees populars, tot animant però no forçant a que siguin les més consensuades possibles. Seria el que s'ha anomenat a les acampades, el consens de mínims. 

En segon lloc marcaríem un temps prudencial que donem als polítics per respondre a les nostres demandes. Aquest és un punt important per no desgastar-nos i alhora per donar força al nostre discurs. Doncs la gent que sigui escèptica amb les reivindicacions als polítics participarà més convençuda si aquestes demandes tenen un temps límit de resposta, i per tant es veu que no estarem demanant el mateix fins que ens cansem....

En paral·lel treballaríem el consens social sobre aquestes reivindicacions, tot estenent una consulta popular sobre cadascuna de les reivindicacions per demostrar el gran nombre d'adhesions que legitimen aquestes propostes.

A través d'aquesta iniciativa d'unes reivindicacions amb una data límit, més enllà del que personalment pensem cadascú, volem generar una unió d'acció, entre les diverses tendències del moviment, donant una oportunitat a les reivindicacions reformistes, però també situant un límit que doni punt de sortida a les crides d'acció més rupturistes amb el sistema actual.

Aquesta idea no és nova, sinó que ja va ser la manera de definir l'estratègia d'acció plantejada a la publicació “podem viure sense capitalisme” fa 2 anys. (veure: http://www.podem.cat/publi17m/crida-laccio-global-postcapitalista-titol-... )

En cas que el poder no assumeixi aquestes reivindicacions abans de la data assenyalada, i en virtut del suport popular que hauran obtingut aquestes propostes, deixarem de reconèixer els polítics escollits a les eleccions com a representants legítims del poble i per tant iniciarem accions col·lectives de desobediència civil per poder solucionar directament els problemes de la gent.

D'aquesta manera estructurem una proposta basada en reivindicacions a les institucions fins un determinat termini, i en ruptura sistèmica a partir del mateix termini. 

2.DEFENSA DE LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOVIMENT. Tenim múltiples veus, totes són nostres i ninguna ens representa a totes. 

La pròpia idea de trobar un únic document de mínims que representi totes les veus del moviment 15-M és capciosa, ja que inclou en el seu sí, part d'allò que volem canviar. Semblaria que necessitem una única veu, quan és el poder el que necessita tenir interlocutors amb veus úniques.

Sí que es veritat que a nivell intern d'un proces és útil arribar a un consens de 4 idees perquè ens autoafirma en el sentiment d'unitat del propi procés, però el que no és realista és pensar que pot haver un procés verdaderament participatiu que permeti consensuar els mateixos mínims a totes les assemblees en el moment actual d'autoorganització, més tenint en compte que poden haver també elements culturals diferenciadors. 

És important a més, que cada assemblea realitzi el seu procés de reflexió i arribi als seus propis consensos. Si es basen en un document d'una altra població que sigui perquè així ho han decidit, no perquè ninguna centralització prestablerta ho imposi. 

Per això, metodològicament proposem que la nostra estratègia pública tingui en compte que poden haver consensos diferents en territoris diversos i en conseqüència, que el contingut de les consultes populars que es realitzin en cada territori pot canviar d'un lloc a l'altre.

Això no ha d'impedir als polítics, tenir capacitat per llegir els diversos manifestos, cadascun amb els seus matisos. Quan ens posem a reivindicar són el polítics els que s'han d'adaptar a la nostra diversitat, no nosaltres al seu tancament de mires. 

3.ANEM AMB CURA PER RESPECTAR ELS DIFERENTS RITMES DE DEBAT I ACCIÓ. Anem a poc a poc perquè anem molt lluny. 

Al igual que els continguts de mínims, també els terminis per generar un consens i pel moment de posar-se a actuar, han de poder adaptar-se a cada realitat concreta.

S'ha de respectar que qualsevol assemblea pugui definir els moments més adequats per culminar un debat i realitzar una acció.

I si volem que hi hagi unitat de dates, argumentem-la. Molt probablement les assemblees es sumaran a unes dates comunes, així acostuma a passar quan hi ha una crida, però és important que a tot arreu tinguem clar que és una decisió lliure de cada assemblea popular i que es pot decidir una altra cosa si s'arriba a una conclusió diferent.

Així doncs, si l'assemblea vol coincidir amb d'altres assemblees té l'opció de prioritzar el fet d'escollir unes dates coincidents amb d'altres espais de decisió, si prefereix prioritzar que els seus terminis vinguin marcats pel seu ritme intern de debat haurà d'acceptar que els temps no siguin coincidents amb d'altres assemblees. 

UN GUIÓ D'UNA ESTRATÈGIA D'ACCIÓ 

Per tot el que hem explicat, creiem que qualsevol pla de cara al futur, sobretot quan estem parlant de demandes polítiques, té que incloure una sèrie de preguntes a les que cal donar resposta com a part del propi pla.

Alhora creiem que comptem amb 3 línies d'acció que són complementàries i que no podem renunciar a cap d'elles, per tal que el moviment sigui prou inclussiu de les diverses sensibilitats. 

1. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL PODER.

1.1 Quines són les nostres reivindicacions als poders polítics?
1.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes reivindicacions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent?
1.3 Quan de temps donem al poder polític que correspongui per respondre a aquestes reivindicacions?
1.4 Que estem disposades a fer si arribem al plaç decidit i els poders polítics no han fet cap acció en relació a aquestes reivindicacions.

2. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL POBLE
2.1 Quines decisions prenem com a assemblea del poble?
2.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes decisions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent.
2.3 Des de quan són aplicables les nostres decisions. En cas que calgui decidir una data d'inici, quina seria?
2.4 En cas que hi hagin òrgans del poder que vulnerin les decisions populars que farem?

3. DELS MEMBRES DE LES ASSEMBLEES , PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES PRÀCTIQUES QUE ENS PERMETIN CANVIAR LES NOSTRES VIDES
3.1Quines iniciatives durem a terme.
3.2Quina implicació pensem assumir cadascú. perquè aquestes iniciatives puguin arribar a ser una realitat

UNA ESTRATÈGIA D'ACCIÓ COM A PROPOSTA I COM EXEMPLE DE SEGUIMENT DEL GUIÓ
Creiem que pot ser una bona eina pràctica donar una possible resposta a aquestes preguntes, i alhora pot ser una proposta que ens ajudi a aglutinar sensibilitats.

1. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL PODER.
1.1 Quines són les nostres reivindicacions als poders polítics?
Les nostres reivindicacions seran les següents, en molts casos coincidents amb debats que s'estan tenint a les assemblees populars.
a. Reconeixem de les places com a àgores dels pobles i barris, espais de participació política assembleària.
b. Reforma de la llei electoral
c. Final dels privilegis dels polítics
d. Final dels privilegis del poder econòmic. Als bancs no se'ls rescata.
e. Dret a un habitatge digne per sobre del dret al benefici econòmic de la propietat
f. Accés garantit i gratuït, als serveis públics (educació, salut, transport)
g Desmantellament de les centrals nuclears
h. Fi de la utilització de les forces policials pel manteniment de l'ordre establert i en contra el poble
Cadascuna d'aquestes propostes es concretarà de manera participativa entre totes les persones i assembles populars que es vulguin adherir a aquest pla d'acció.
1.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes reivindicacions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent?
Realitzarem consultes populars que permetin que cada persona s'adhereixi a cadascuna de les reivindicacions per separat. Les consultes es desenvoluparan durant tot el mes de setembre del 2011, per fer-se públic el seu resultat a principis d'octubre.
1.3 Quan de temps donem al poder polític que correspongui per respondre a aquestes reivindicacions?
Els hi donem fins el 5 de novembre. Remember, Remember november 5th ?
1.4 Que estem disposades a fer si arribem al plaç decidit i els poders polítics no han fet cap acció en relació a aquestes reivindicacions?
En cas que no responguin en el període que hem decidit, deixarem de reconèixer als representants polítics com a legítims del poble. En conseqüència evitarem que segueixin suplantant la sobirania popular mitjançant accions massives de desobediència civil i iniciarem processos assemblearis de caràcter constituent, estesos a la participació directa de tota la ciutadania. 

2. DE LES ASSEMBLEES DEL POBLE PER AL POBLE.
2.1 Quines decisions prenem com a assemblea del poble?
a) Recuperar les places dels pobles i ciutats com a espais de participació política i punt de trobada. Que totes les places on hi hagut acampades i assemblees del moviment del 15-M es converteixin en àgores per aquestes funcions.
b) Prou desnonaments. Ningun desnonament d'una primera residència.
c) Bloquejar qualsevol agressió dels polítics als drets socials, tals com són les retallades plantejades a l'educació i salut pública.
2.2 Quin procés pensem seguir perquè aquestes decisions puguin ser assumides i legitimades per molta més gent.
a) Es legitima pel dret que tenim a la participació política per la via directa.
b) Es legitima automàticament pel dret fonamental de l'habitatge que està per sobre del dret a la propietat. Es pot afegir encara més legitimitat a través d'una consulta social.
c) Es legitima perquè els drets socials són uns mínims de benestar aconseguits després de molts anys de lluita. Podem afegir encara més legitimitat a través d'una consulta social.
2.3 Des de quan són aplicables les nostres decisions. En cas que calgui decidir una data d'inici, quina seria?
a) Decisió que apliquem segons decidim en cada assemblea quan és el moment adequat, per transformar les acampades en àgores.
b) Decisió aplicable de manera immediata
c) Decisió aplicable de manera immediata amb dies d'acció com el del 15 de juny al Parlament català.
2.4 En cas que hi hagin òrgans del poder que vulnerin les decisions populars que farem?
a) En cas que el poder polític ens vulgui desallotjar de la plaça, la recuperarem pel poble tant aviat com podem, com ja hem fet fins ara.
b) En cas que els bancs continuïn amb els intents de desallotjament de persones que perdrien la seva primera residència, emprendrem campanyes de perjudici per aquestes entitats. En concret organitzarem la retirada dels diners d'aquella entitat bancaria que segueixi insistint en desnonar una família del seu primer habitatge.
c) En cas que no puguem bloquejar la presa de decisions dels parlaments, i que les institucions vulguin fer efectives les retallades, ens comprometrem a trobar i aplicar vies de desobediència civil, com per exemple organitzar-nos perquè ningú deixi de ser atès en un hospital per raons econòmiques o de procedència. 

3. DELS MEMBRES DE LES ASSEMBLEES , PER A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES PRÀCTIQUES QUE ENS PERMETIN CANVIAR LES NOSTRES VIDES
3.1 Quines iniciatives durem a terme?
Ens autoorganitzarem pas a pas en tots els àmbits de la nostra vida que sigui possible, per deixar de dependre de la banca, les grans empreses capitalistes i de l'estat per viure. Moltes de les persones que estem proposant aquest pla, ja participem en iniciatives d'aquest tipus, tals com les Ecoxarxes i la Cooperativa Integral Catalana.
3.2 Quina implicació pensem assumir cadascú. perquè aquestes iniciatives puguin arribar a ser una realitat? Això ho ha de respondre cadascú. 

Si vols participar a concretar, difondre o adherir-te en aquest pla estratègic, envia'ns un correu a estrategiadaccio@podem.cat i especifica de quina manera estàs participant en el moviment (per exemple; difonc per internet, participo en les assemblees del meu poble o sóc membre de la comissió de treball sobre els continguts).

A més de participar a títol individual podries ser d'ajuda extenent aquestes reflexions i propostes a la teva comissió de treball i/o a la teva assemblea.

En cas que en l'assemblea pertinent no estigueu totalment d'acord amb aquesta estratègia, us animem a fer-la servir de guió per reelaborar-la i publicar la vostra propia estratègia d'acció, a partir del guió que hem proposat.

Comentaris