A tot arreu, ara ens toca a nosaltres!!!

aranosaltres.org

Avui, 1r de Maig, hem sortit als carrers a Barcelona, com ahir a Cornellà, aquest matí a Girona o a Terrassa, som milers i arreu, a cada passa, s’ha sentit clara la nostra veu. 

Aquesta tarda, ens hem trobat i hem recorregut una part dels barris rics, luxoses zones inhòspites, els llocs on la burgesia catalana dissenya les polítiques econòmiques i socials amb que pretenen colpejar encara més les nostres vides.

(Manifest llegit al final de la manifestació)

Ara bé, aquí, ara, aquesta nit podem gaudir d’una claredat fonamental: aquest sistema està tocat de mort. Que el capitalisme pot assegurar unes condicions de vida habitables per a tothom és un conte que no s’aguanta per enlloc, ho estem veient i patint cada dia als nostres barris. 

Sabem com es reparteixen els papers en aquest joc sinistre, som capaces de distingir un enemic comú en aquest joc a tres bandes entre els partits polítics, la patronal i els sindicats traïdors, un joc on la banca sempre guanya i reparteix el pastís sempre entre els mateixos jugadors, un joc on la llei i la justícia van per camins oposats. 

Sabem que no calen més proves, hem tingut prou amb l’intent de desmantellament de la sanitat i l’educació, amb l’aprofundiment de l’explotació laboral a base de ganivetades a la jubilació i a la negociació col·lectiva, amb l’estafa assassina de les hipoteques i bancs, amb les polítiques urbanístiques i energètiques que destrossen barris, cultures i ecosistemes…. ho sabem del cert, tant se’ls en dóna, el seu joc s’ha acabat. 

Ara ens toca a nosaltres? Si, ara, doncs ens hi va la vida, i la vida és ara. Si, a nosaltres, perquè més enllà de les diferents estratègies, formes d’organització, relats i identitats amb els que cadascuna ens sentim fortes en la lluita, reconeixem que hi ha una lluita comuna, una lluita pel que totes necessitem per viure, una lluita que encara no sabem a on ens portarà, una lluita no només per esborrar del mapa a aquest enemic comú, sinó sobretot, una lluita per viure d’una altra manera, una manera radicalment diferent al desastre al que la lògica de la mercaderia ens està abocant. 

Com? No ho sabem. El que si sabem és que no sortirà del no res. Haurem d’aprendre encara moltes coses? Segur, però no comencem avui doncs ja fa molt que hem començat i davant la seva buidor ens sabem plenes, plenes de solidaritat, d’intel·ligència col·lectiva, d’esperit crític, de diversitat cultural, de combativitat, de capacitat d’autogestió, de cultura lliure i popular, de vida en comunitat. 

No comencem avui com tampoc acaba aquí el 1r de Maig. Seguirem, lluitant, a les assemblees, als talls de carrers, a les concentracions, a les okupacions, als sabotatges,a les cooperatives, als sindicats combatius, a peu de carrer, als centres de treball, a les escoles, instituts, universitats i hospitals. A tot arreu, ara ens toca a nosaltres!!! 

Seguirem avui i sempre també recordant a les que s’han quedat pel camí, seguirem no oblidant les que no han pogut tirar endavant, les que han rebentat per la pressió de l’atur i el desnonament, les que s’han vist atrapades en una trampa mortal entre la manipulació de la premsa, l’ajuntament, la policia i el sistema judicial; les milers de nosaltres que han trobat la mort en el seu camí a la llibertat.

Va per elles! Va per nosaltres!