Gràcies, senyor Monzó (carta en resposta a Q.Monzó per la seva columna del dia 19 a La Vanguardia)

Judit Montenegro, Mariona Sanz i Meritxell Prados. Estudiants indignades de la UAB.
Benvolgut senyor Monzó, som tres estudiants de periodisme a qui, juntament amb els nostres companys de carrera, no ha semblat correcte el menyspreu i la ironia vers els qui intenten canviar les coses que vostè ha exposat en la seva columna “Vet aquí la Spanish Revolution” publicada a La Vanguardia el 19/05/2011. Per aquest motiu volem mostrar-li el nostre punt de vista sobre la qüestió, com a estudiants universitaris que hem de fer mans i mànigues per pagar-nos la carrera, amb un pla d'estudis cada cop més llastimós.


És cert, la gent que es troba concentrada a les diferents ciutats més importants del país, com vostè ha dit, “ha vist moltes pel·lícules”. Pel·lícules on apareixien polítics que els prometien un estat del benestar, que es comprometien a defensar els seus drets; pel·lícules que parlaven d'un lloc digne on poder viure, amb una sanitat digna, un ensenyament digne, una jubilació digna; en definitiva, un present i un futur dignes pels quals valia la pena col·laborar econòmicament. Li sona aquesta pel·lícula?

Per altra banda, li voldríem donar les gràcies per menystenir la gent que, davant la crisi que els trepitja cada dia, per primera vegada ha decidit alçar-se i aixecar la veu en un país adormit com el nostre. Gràcies per titllar de simples “campistes” tots els “indignats” que participen en aquesta mobilització. Li recomanem que passi per algun d’aquests punts de reivindicació per tal de poder comprovar vostè mateix amb els seus ulls la diversitat d'edats i de nivells culturals, de les persones que s'hi troben concentrades. Gràcies per fer servir la seva posició privilegiada i acomodatícia com a articulista de La Vanguardia per intentar ridiculitzar aquesta protesta amb els seus números: 150.000 persones a vostè li deuen semblar poques, a nosaltres ens sembla que més feina faran 150.000 persones (i en augment) que cap persona, protestant per allò que ens interessa a tots i del que sempre ens queixem però ningú -fins ara- no ha fet mai res.

Finalment, si de debò creu que aquesta protesta no va enlloc, no entenem per què es molesta en intentar aixafar-la. Sàpiga que la generalització no és bona, com tampoc ho és interpretar els fets sense viure’ls en primera persona, ni considerar totes les parts per tal de presentar una opinió (com ha fet vostè en aquest cas en l'article).

Comentaris