Teatre social: quan el teatre es barreja amb la vida diària

Escrito por Olga Berrios | Canal Solidari
Transforma els espectadors en actors i promou la resolució de situacions conflictives amb tècniques teatrals. El moviment del teatre social o ‘teatre de l’oprimit’ és força present a Catalunya.

Imagina-t’ho. Una jove negra puja al teu bus. Un anglès borratxo li exigeix que li cedeixi el seient perquè “no té papers”. I, a la següent estació, puja un espanyol que reclama el seient a l'anglès perquè està begut i el considera escòria social.

Com reaccionaries?, com reaccionaria la resta de viatgers del bus? Aquesta és una de les propostes que es planteja el teatre social.

Aquesta situació va succeir realment en un bus. I, tot i que els viatgers mai es van assabentar, els tres protagonistes eren actors que l'única cosa que volien era interpretar un conflicte i amb ell provocar la reflexió.

Els actors tracten de conduir el debat i els passatgers s'impliquen molt: “Els actors han de tenir molt tacte. Entre el públic hi ha tot tipus de respostes. Hi ha gent que respon molt enèrgicament i altres que callen”, explica Diego Marín, director d'aquest sketch.

Istrument per resoldre conflictes

El que sembla una persona cridant dins un plàstic fosc / femarec Un concepte tan ampli com el teatre social pot referir-se al teatre com teràpia o al teatre amb continguts més reivindicatius.

No obstant això, per a molts hi ha un teatre social, conegut també com ‘teatre de l'oprimit’, amb una orientació molt concreta: transformar l'espectador en protagonista de l'acció i ajudar-lo a resoldre conflictes reals.

Per a Marín, aquest subgènere teatral té com a objectiu “mostrar el teatre com una eina per resoldre conflictes des d'una altra perspectiva, aprofitant la imatge i el moviment dels cossos”.

Diego Marín es dedica des del 1999 a l'educació no formal en qüestions com l'aprenentatge intercultural o els drets humans i dirigeix el curs de teatre social de Lorca (Múrcia) d'aquest mes de juny.

La ficció es torna realitat

Dues dones gesticulen / Pere Tarrés Violència de gènere, discriminació racial, anorèxia, alcoholisme o explotació laboral. Els assumptes que toca aquest tipus de teatre són tan variats com els conflictes que poden existir entre les persones.

“Als participants se'ls demana que creguin una escena –comenta Marín-. Després es treballa la resolució del conflicte, que ha de ser tan realista com sigui possible”. Així, els “expectators” observen, participen i proposen solucions: “Res és ficció. La forma de representar la realitat ens sembla ficció, però en realitat actues en el teu propi rol”.

Una altra característica és que l'escena pot acabar sense desenllaç positiu o pot donar resultats molt cridaners: “De vegades s'arriba a la situació ideal canviant un gest, una situació física o una actitud personal”.

Escenaris que alliberen

Pere Tarrés Com diu la Wikipedia, el pare del teatre social és el brasiler Augusto Boal. Dins l'Estat espanyol, on ha tingut més desenvolupamnet és a Catalunya. Mostra d'això en són diferents grups de Barcelona :Pa’tothom, Trans-Fromas, Teatro y compromiso i Femarec. Fins i tot, existeix un Postgrau en teatre social.

Una de les persones amb més experiència en aquest moviment és David Martínez. Ha participat en el projecte europeu DramaWay d'intercanvi d'idees amb organitzacions de Portugal, Finlàndia i Estònia.

El seu treball se centra en organitzar sessions de teatre social en presons de Barcelona, on s'interpreta l'obra shakesperiana “Hamlet” com a pretext per treballar sobre situacions semblants que hagin viscut els interns: “Serveix per intimar amb els companys i com a teràpia. Els preguntem què farien ara en aquestes situacions”.

Els participants a més representen voluntàriament una escena d'un conflicte de la seva vida: “Una persona es va plantejar si havia fet bé agredint i robant. Fins i tot alguns han arribat a compartir escenes sobre les seves pròpies fugides”.

Per a Martínez el teatre social és un teatre educatiu: “Treballem amb aspectes de la personalitat. L'objectiu és el coneixement d'un i que ens acceptem”.


Més informació:

Pa’tothom
Trans-Fromas
Teatro y compromiso
Femarec

Canal Solidari-OneWorld 2006

Comentaris