La dignitat de les dones com a coartada

Sandra Ezquerra |Públic. La vicepresidenta del Govern de la Generalitat i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, va anunciar ara fa unes setmanes la intenció del Govern de regular l’ús del burka i el niqab amb l’objectiu de preservar la dignitat de les dones. La principal motivació de la Consellera sembla que és que no vol retrocessos en matèria d’igualtat de gènere després que a Catalunya les dones hàgim trigat tants anys en assolir els mateixos drets que els homes. En vista d’això se m’acuden dos interrogants: ¿hem assolit realment la igualtat de drets en relació amb els homes? Si és així, ¿la regulació d’aquestes peces de roba implicarà un avenç més gran en la igualtat de gènere?


Pel que fa a la primera interrogació, sabem que les dones a Catalunya continuem patint una representació desproporcionada en les jornades laborals parcials, els contractes temporals i, entre d’altres, la població inactiva i aturada. També perdura la nostra discriminació salarial, segregació laboral i concentració en l’economia informal i precària.

D’altra banda, a l’Estat espanyol ja han mort més de 20 dones víctimes de la violència masclista des d’inicis d’any i les dones catalanes seguim sense poder exercir plenament el nostre dret al propi cos com a resultat, entre d’altres factors, de les dificultats existents per implementar la recent reforma de la llei d’avortament. Si bé el nou i flamant Govern dels millors no ha mostrat cap preocupació vers aquest escenari i ha eliminat durant els seus primers mesos programes específics per a la nostra protecció contra la violència de gènere i, entre d’altres, contra la nostra discriminació en el mercat laboral, ara sembla mostrar un rehabilitat neguit per la dignitat femenina i argumenta que la prohibició dels vels integrals pot ajudar a preservar-la. Això em condueix a la segona pregunta.

La controvèrsia sobre la prohibició d’aquestes peces de roba a Catalunya constitueix un debat artificial impulsat per certs sectors de la classe política, i el nombre de dones que les utilitzen en el nostre territori poden ser comptades amb els dits d’una mà. Convergència i Unió no es troba sola en la confecció de cortines de fum: partits com el PSC i ERC també semblen anar a remolc del discurs clarament xenòfob de Plataforma per Catalunya i el PPC s’ha convertit en principal altaveu d’un relat en què la població d’origen immigrant esdevé el blanc on la ciutadania pugui dirigir la ràbia, la incertesa i el desemparament creats per la crisi econòmica.
Si els partits polítics darrere d’iniciatives com la prohibició del vel integral realment volguessin fer una aposta per eradicar les nombroses situacions d’indignitat a les que es veu sotmesa la comunitat musulmana, com ara la incapacitat de practicar la seva religió i els seus costums de manera normalitzada, la seva discriminació laboral, la seva criminalització, la seva estigmatització com a retrògrada i inherentment masclista i la seva dificultat per accedir a nombrosos drets, promourien mesures d’inclusió i cohesió social en comptes de regulacions prohibicionistes i punitives.

Si els preocupés sincerament la dignitat de les dones, no obstaculitzarien l’accés de les que són visiblement musulmanes als serveis públics ni, d’altra banda, permetrien l’allau de publicitat sexista que ens recorda subliminalment a totes cada dia que mai acabarem de convertir-nos en dignes objectes del desig masculí.

Si tinguessin com a prioritat fomentar la participació de totes les dones en la vida pública, no en sancionarien ni condemnarien a algunes a quedar-se a casa seva combatent possibles símptomes- unes vestimentes determinades- amb el mal que diuen voler eradicar- la falta d’autonomia de les dones-.

Si realment la voluntat fos de contrarestar la presència de la religió en l’esfera pública, retirarien crucifixos i subvencions de les escoles catòliques i deixarien de finançar visites papals amb diner públic. Si es proposessin honestament empoderar i comprendre les dones a qui suposadament volen protegir, preguntarien a les principals interessades com i per què porten el niqab i el burka. Si sentissin un desig genuí de legislar per a la nostra dignitat, no destruirien nombrosos recursos i avenços que tanta lluita ens han costat a les dones ni ens utilitzarien cínicament com a coartada. Si veritablement, en definitiva, volguessin garantir el nostre dret a decidir, no decidirien per nosaltres. Ni, vet aquí la ironia, ens prohibirien decidir.

Article aparegut a Públic el 26 d’abril del 2011

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més