Teatre Principal

El Teatre Principal es va construir entre els anys 1863 i 1865 en el lloc on hi havia hagut el Teatro de la Villa, construït l'any 1839 en el solar que fins llavors havien ocupat els estricadors del Gremi de Paraires i Abaixadors. L'impulsor i propietari d'aquest primer teatre va ser una societat de propietaris, que pertanyien a la burgesia local. 

c. de Sant Pau, 6,SECTOR CENTRE,SABADELL,08201





Telèfons:
Teatre 93 725 37 92
Taquilla 93 727 08 33

Com arribar-hi:
TRANSPORTS PÚBLICS:
· BUS URBÀ 1, 2 i 3 (www.tus.es) 

VENDA DE LOCALITATS

Matí: Divendres i dissabte d'11 a 13 h
Tarda: de dimecres a dissabte de 18 a 20 h
Estiu: Tancada del 28 de juliol al 3 de setembre, ambdós inclosos.
Mateix dia de l'espectacle: a l'espai on es representa, una hora abans de l'inici de la sessió

- Per Internet:
www.sabadell.cat/cultura
Servei sense comissions

L'aforament és de 506 localitats 


EDIFICI PATRIMONIAL. TEATRE PRINCIPAL

Any de construcció: 1863-1865, inaugurat el 1866
Autor: Francesc Daniel Molina (arquitecte provincial, que en aquells moments estava treballant en el Pla d'Eixampla i Reforma de la ciutat)
Ús actual: Teatre municipal
Propietat: Ajuntament de Sabadell

Història i descripció

El Teatre Principal es va construir entre els anys 1863 i 1865 en el lloc on hi havia hagut el Teatro de la Villa, construït l'any 1839 en el solar que fins llavors havien ocupat els estricadors del Gremi de Paraires i Abaixadors. L'impulsor i propietari d'aquest primer teatre va ser una societat de propietaris, que pertanyien a la burgesia local. 

El Teatro de la Villa va acollir activitats, tot i les seves mancances estructurals, del 1840 al 1862 quan es va tancar per ordre governativa. Cap al 1856 els propietaris van cedir part del terreny del teatre per a la construcció de la seu del Cercle Sabadellès. 

La construcció del Teatre Principal va ser iniciativa també d'una Societat de Propietaris, però amb més recursos econòmics que el seu antecessor. El projecte és de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.

Segons les plantes que aixecà el mestre d'obres Josep Maria Obradors, l'edifici tenia el 1878 una planta baixa amb vestíbul, "pista de desahogo", llotges , butaques de platea i escenari. A la primera planta hi havia el vestíbul, el saló del Cercle Sabadellès, que es podia compartir amb el teatre, i les llotges. Un segon pis amb vestíbul, butaques i llotges i la planta anomenada "del paraíso" amb seients disposats en bancs i en origen una zona de cafè, que no apareix als plànols de 1878.

Per a les decoracions interiors es comptà amb els escenògrafs que havien treballat al Liceu, Joan Ballester i Marià Carreras, que en el cas del sostre del pati de butaques seguiren el projecte de Francesc Soler i Rovirosa.

Si bé es va tenir molta cura en els aspectes decoratius, les característiques tècniques no van estar gens ben resoltes, per la qual cosa les representacions quedaren molt condicionades.

A llarg dels anys, l'edifici sofrí diverses reformes. El 1883 s'hi feren unes obres per tal d'adequar-lo al nou reglament (aprovat per R.O. el 13 de maig de 1882), que milloraven la seguretat en el teatre. El 1919 el Teatre Principal reobre les portes com a "Teatre Cine Principal"; aquesta reconversió implicarà també un seguit de reformes i entre l'any 1955-1956 es fan reformes per tal d'adequar l'espai a les noves necessitats. En aquests moments ja desapareix qualsevol referència al teatre i el cine s'anomenarà "Cine Principal Cine". 

Els darrers treballs de rehabilitació, que han donat a l'edifici l'aspecte que té actualment, van començar l'any 2003 amb un projecte dels arquitectes Lluís Dilme i Xavier Fabré. La primera fase de les obres va incloure l'enderrocament de l'escenari existent, la consolidació de les parets i la construcció d'una nova estructura. La segona fase es centrà en els acabats i les instal·lacions de tot l'edifici. També s'ha recuperat l'antic Saló del Cercle Sabadellès, del qual s'han restaurat les pintures murals, com també les pintures zenitals del teatre, i s'han rehabilitat els finestrals que donen al carrer de Sant Pau i de Sant Pere.


FONTS

ACHE, Josep. Teatre Principal. Ajuntament de Sabadell. 2006
ALSINA, Joan. "Les dues construccions del Teatre Principal, 1939 i 1886". A ARRAONA Revista d'Història, número 12.Ajuntament de Sabadell, 1993.

Comentaris

Etiquetes

antifa antiglobalització apoteosi nècia assemblea Associació autogestió avaluació Badia barri Ca n'Oriac capacitats diferents Centres socials ciberanimació ciutat ciutats en transició col·lapse competència ecosocial comunal comunicació comunicació 2.0 comunitat Consell Escolar consum responsable Cooperativisme creació cultural crisi Cultura de carrer cultura democràtica cultura lliure cultura organitzativa cures decreixement democràcia democràcia cultural desenvolupament comunitari desigualtat desobediència diversitat funcional Documental ecofeminisme educació integral educació no formal educació popular edupunk empatia radical Empoderament equipaments socioculturals escoles feministes espai públic esport estat del benestar ètica hacker feminisme fp gènere gestió ciutadana gestió cultural gestió de conflictes globalització graffiti grup d'acció grups de consum horitzontalitat inèdit viable innovació democràtica intel·ligència col·lectiva interelacions Intervenció social lalluitaeduca libros lideratge llenguatge inclusiu lleure educatiu lleure sociocultural llibres lluita de classes masculinitats mediació comunitària Micromasclismes microvídeo mobilitzacions municipalisme okupa organització PAH participació pedagogía crítica pedagogia llibertària pedagogías invisibles perspectiva de gènere planificació poder poesia política projecte professional quadern de bitàcola reclaim the streets refugiades repressió sabadell servei públic sindicalisme Sobirania alimentària Sociologia solarpunk sostenibilitat suport mutu teatre de l'oprimit terapia antishock transformació treball per projectes violència masclista
Mostra'n més